Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Clodoveu I і Ostrogots

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Clodoveu I і Ostrogots

Clodoveu I vs. Ostrogots

Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia.. Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Similituds entre Clodoveu I і Ostrogots

Clodoveu I і Ostrogots tenen 14 coses en comú (en Uniopèdia): Alamans, Alaric II, Batalla de Vouillé, Cònsol romà, Constantinoble, Danubi, Francs, Gàl·lia, Imperi Romà, Patrici (classe romana), Teodoric el Gran, Tolosa de Llenguadoc, Vàndals, Visigots.

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Alamans і Clodoveu I · Alamans і Ostrogots · Veure més »

Alaric II

Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.

Alaric II і Clodoveu I · Alaric II і Ostrogots · Veure més »

Batalla de Vouillé

La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.

Batalla de Vouillé і Clodoveu I · Batalla de Vouillé і Ostrogots · Veure més »

Cònsol romà

Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.

Cònsol romà і Clodoveu I · Cònsol romà і Ostrogots · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Clodoveu I і Constantinoble · Constantinoble і Ostrogots · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Clodoveu I і Danubi · Danubi і Ostrogots · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Clodoveu I і Francs · Francs і Ostrogots · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Clodoveu I і Gàl·lia · Gàl·lia і Ostrogots · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Clodoveu I і Imperi Romà · Imperi Romà і Ostrogots · Veure més »

Patrici (classe romana)

Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.

Clodoveu I і Patrici (classe romana) · Ostrogots і Patrici (classe romana) · Veure més »

Teodoric el Gran

Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Clodoveu I і Teodoric el Gran · Ostrogots і Teodoric el Gran · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Clodoveu I і Tolosa de Llenguadoc · Ostrogots і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Clodoveu I і Vàndals · Ostrogots і Vàndals · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Clodoveu I і Visigots · Ostrogots і Visigots · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Clodoveu I і Ostrogots

Clodoveu I té 144 relacions, mentre que Ostrogots té 121. Com que tenen en comú 14, l'índex de Jaccard és 5.28% = 14 / (144 + 121).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Clodoveu I і Ostrogots. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »