Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Celebracions jueves і Romaniotes
Celebracions jueves і Romaniotes tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Asquenazites, Bíblia, Camp de concentració, Estats Units d'Amèrica, Hebreu, Holocaust, Israel, Jerusalem, Judaisme, Jueus, Sàbat, Sefardites, Segona Guerra Mundial, Sinagoga, Talmud, Tanakh, Tercer Reich.
Asquenazites
Els asquenazites (hebreu: אַשְׁכֲּנָזִים, en alfabet fonètic internacional: plural-, singular-; transcrit al català: plural- aixkenazim, singular- aixkenazí; anglès: Ashkenazim; alemany: Aschkenasim; ucraïnès: Ашкена́зі, transcrit: Aixkenazi; rus: Ашкена́зы, transcrit: Aixkenazy; etc. També es diuen יְהוּדֵי אַשְׁכֲּנָז, Yehudé Aixkenaz, "els jueus d'Aixkenaz") són els jueus descendents de les comunitats de la Renània a l'oest d'Alemanya.
Asquenazites і Celebracions jueves · Asquenazites і Romaniotes ·
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Bíblia і Celebracions jueves · Bíblia і Romaniotes ·
Camp de concentració
Entrada del camp de concentració d'Auschwitz Un camp de concentració és una instal·lació destinada al confinament de persones, sense judici previ.
Camp de concentració і Celebracions jueves · Camp de concentració і Romaniotes ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Celebracions jueves і Estats Units d'Amèrica · Estats Units d'Amèrica і Romaniotes ·
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Celebracions jueves і Hebreu · Hebreu і Romaniotes ·
Holocaust
L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.
Celebracions jueves і Holocaust · Holocaust і Romaniotes ·
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Celebracions jueves і Israel · Israel і Romaniotes ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Celebracions jueves і Jerusalem · Jerusalem і Romaniotes ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Celebracions jueves і Judaisme · Judaisme і Romaniotes ·
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Celebracions jueves і Jueus · Jueus і Romaniotes ·
Sàbat
El sàbat (en hebreu:, xabat o xabbat. En ídix:, xàbes) és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès.
Celebracions jueves і Sàbat · Romaniotes і Sàbat ·
Sefardites
Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.
Celebracions jueves і Sefardites · Romaniotes і Sefardites ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Celebracions jueves і Segona Guerra Mundial · Romaniotes і Segona Guerra Mundial ·
Sinagoga
Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.
Celebracions jueves і Sinagoga · Romaniotes і Sinagoga ·
Talmud
El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.
Celebracions jueves і Talmud · Romaniotes і Talmud ·
Tanakh
Tanakh és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al, és a dir: els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel).
Celebracions jueves і Tanakh · Romaniotes і Tanakh ·
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Celebracions jueves і Tercer Reich · Romaniotes і Tercer Reich ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Celebracions jueves і Romaniotes
- Què tenen en comú Celebracions jueves і Romaniotes
- Semblances entre Celebracions jueves і Romaniotes
Comparació entre Celebracions jueves і Romaniotes
Celebracions jueves té 230 relacions, mentre que Romaniotes té 61. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 5.84% = 17 / (230 + 61).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Celebracions jueves і Romaniotes. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
