Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Celebracions jueves і Judaisme
Celebracions jueves і Judaisme tenen 48 coses en comú (en Uniopèdia): Abraham, Asquenazites, Babilònia, Bíblia, Català, Cristianisme, Democràcia, Deu manaments, Deuterocanònic, Diàspora, Diàspora jueva, Egipte, Espanya, Estat sobirà, Estats Units d'Amèrica, Faraó, Gènesi, Halacà, Hebreu, Holocaust, Imperi Romà, Israel, Jerusalem, Judea, Judes Macabeu, Jueus, Misticisme, Mitsvà, Mixnà, Moisès, ..., Noms de Déu en el judaisme, Péssah, Pentateuc, Roix ha-Xanà, Sàbat, Síria, Sefardites, Segona Guerra Mundial, Sinagoga, Sionisme, Sukkot, Talmud, Tanakh, Tel-Aviv, Temple de Jerusalem, Tribus d'Israel, Xavuot, Yom Kippur. Ampliar l'índex (18 més) »
Abraham
Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.
Abraham і Celebracions jueves · Abraham і Judaisme ·
Asquenazites
Els asquenazites (hebreu: אַשְׁכֲּנָזִים, en alfabet fonètic internacional: plural-, singular-; transcrit al català: plural- aixkenazim, singular- aixkenazí; anglès: Ashkenazim; alemany: Aschkenasim; ucraïnès: Ашкена́зі, transcrit: Aixkenazi; rus: Ашкена́зы, transcrit: Aixkenazy; etc. També es diuen יְהוּדֵי אַשְׁכֲּנָז, Yehudé Aixkenaz, "els jueus d'Aixkenaz") són els jueus descendents de les comunitats de la Renània a l'oest d'Alemanya.
Asquenazites і Celebracions jueves · Asquenazites і Judaisme ·
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Babilònia і Celebracions jueves · Babilònia і Judaisme ·
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Bíblia і Celebracions jueves · Bíblia і Judaisme ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Celebracions jueves · Català і Judaisme ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Celebracions jueves і Cristianisme · Cristianisme і Judaisme ·
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Celebracions jueves і Democràcia · Democràcia і Judaisme ·
Deu manaments
editorial.
Celebracions jueves і Deu manaments · Deu manaments і Judaisme ·
Deuterocanònic
Torà a una Sinagoga.Els Llibres Deuterocanònics són set llibres de l'Antic Testament que foren afegits a la Tanakh en la seva versió grega (Cànon d'Alexandria) per un grup de mestres jueus (Bíblia dels Setanta), encara que no formaven part del cànon original.
Celebracions jueves і Deuterocanònic · Deuterocanònic і Judaisme ·
Diàspora
Diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors", "dispersió") és "el moviment, migració o dispersió d'un poble lluny del seu establiment o territori ancestral" o "poble dispersat per qualsevol causa a més d'una localització", o "poble establit lluny del seu territori ancestral".
Celebracions jueves і Diàspora · Diàspora і Judaisme ·
Diàspora jueva
La diàspora jueva (en hebreu Galut גלות; en ídix Golus, exili) es refereix a la dispersió dels jueus arreu el món.
Celebracions jueves і Diàspora jueva · Diàspora jueva і Judaisme ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Celebracions jueves і Egipte · Egipte і Judaisme ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Celebracions jueves і Espanya · Espanya і Judaisme ·
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Celebracions jueves і Estat sobirà · Estat sobirà і Judaisme ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Celebracions jueves і Estats Units d'Amèrica · Estats Units d'Amèrica і Judaisme ·
Faraó
Els faraons eren els monarques de l'antic Egipte.
Celebracions jueves і Faraó · Faraó і Judaisme ·
Gènesi
El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.
Celebracions jueves і Gènesi · Gènesi і Judaisme ·
Halacà
Lhalacà (en hebreu:, halakhà, 'anar per la via recta', plural halakhot) designa el que es coneix com a 'Llei jueva', és a dir la institució judaica que reagrupa les sentències i prescripcions religioses amb la incorporació de les lleis talmúdiques i rabíniques, com costums i tradicions que regeixen la vida quotidiana dels jueus.
Celebracions jueves і Halacà · Halacà і Judaisme ·
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Celebracions jueves і Hebreu · Hebreu і Judaisme ·
Holocaust
L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.
Celebracions jueves і Holocaust · Holocaust і Judaisme ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Celebracions jueves і Imperi Romà · Imperi Romà і Judaisme ·
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Celebracions jueves і Israel · Israel і Judaisme ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Celebracions jueves і Jerusalem · Jerusalem і Judaisme ·
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Celebracions jueves і Judea · Judaisme і Judea ·
Judes Macabeu
יהודה המכבי Judes Macabeu, també transcrit Judas Macabeu (en hebreu יהודה המכבי o המקבי 'Yehudah HaMakabi') va ser cap dels rebels jueus contra els selèucides a la mort del seu pare Mataties l'any 167 aC.
Celebracions jueves і Judes Macabeu · Judaisme і Judes Macabeu ·
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Celebracions jueves і Jueus · Judaisme і Jueus ·
Misticisme
Teresa de Jesús, una de les majors exponents del misticisme al cristianisme El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.
Celebracions jueves і Misticisme · Judaisme і Misticisme ·
Mitsvà
Mitsvà (מצוה) és una paraula hebrea que significa "manament", el plural de mitsvà és mitsvot.
Celebracions jueves і Mitsvà · Judaisme і Mitsvà ·
Mixnà
La Misnà o Mixnà (en hebreu:, "repetició") és la primera compilació integral de les lleis orals jueves i el document religiós més important després de la Bíblia.
Celebracions jueves і Mixnà · Judaisme і Mixnà ·
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Celebracions jueves і Moisès · Judaisme і Moisès ·
Noms de Déu en el judaisme
tetragrama en els manuscrits del Mar Mort escrit en hebreu antic; una de les formes de referir-se a Déu en el judaisme. En la tradició jueva, es considera que el nom d'una cosa conté part de la seva essència.
Celebracions jueves і Noms de Déu en el judaisme · Judaisme і Noms de Déu en el judaisme ·
Péssah
El Péssah, també conegut com a Pasqua jueva, (en hebreu: פסח, // 'passar per alt', en ídix: פסח) és la principal celebració de les tres festivitats jueves, on es celebra la narració bíblica dels israelites escapant de l'esclavitud d'Egipte.
Celebracions jueves і Péssah · Judaisme і Péssah ·
Pentateuc
El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).
Celebracions jueves і Pentateuc · Judaisme і Pentateuc ·
Roix ha-Xanà
El Roix ha-Xanà (en hebreu: ראש השנה) és el cap d'any del calendari hebreu, se celebra el primer, i el segon dia del mes hebreu de tixrí (mesos de setembre i octubre del calendari gregorià).
Celebracions jueves і Roix ha-Xanà · Judaisme і Roix ha-Xanà ·
Sàbat
El sàbat (en hebreu:, xabat o xabbat. En ídix:, xàbes) és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès.
Celebracions jueves і Sàbat · Judaisme і Sàbat ·
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Celebracions jueves і Síria · Judaisme і Síria ·
Sefardites
Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.
Celebracions jueves і Sefardites · Judaisme і Sefardites ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Celebracions jueves і Segona Guerra Mundial · Judaisme і Segona Guerra Mundial ·
Sinagoga
Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.
Celebracions jueves і Sinagoga · Judaisme і Sinagoga ·
Sionisme
El sionisme (en hebreu: הציונות) (transliterat: HaTzionut) és un moviment nacionalista que va sorgir al segle XIX per permetre l'establiment d'una pàtria per al poble jueu a Palestina, regió que es correspon aproximadament amb la Terra d'Israel en la tradició jueva.
Celebracions jueves і Sionisme · Judaisme і Sionisme ·
Sukkot
Sukkot (en hebreu) o Festa de les Cabanyelles o Festa dels Tabernacles és una de les tres grans festes de pelegrinatge del judaisme, sent les dues altres Xavuot i Péssah.
Celebracions jueves і Sukkot · Judaisme і Sukkot ·
Talmud
El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.
Celebracions jueves і Talmud · Judaisme і Talmud ·
Tanakh
Tanakh és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al, és a dir: els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel).
Celebracions jueves і Tanakh · Judaisme і Tanakh ·
Tel-Aviv
Tel-Aviv-Jafa és una ciutat israeliana situada a la costa mediterrània.
Celebracions jueves і Tel-Aviv · Judaisme і Tel-Aviv ·
Temple de Jerusalem
Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides. El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.
Celebracions jueves і Temple de Jerusalem · Judaisme і Temple de Jerusalem ·
Tribus d'Israel
Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.
Celebracions jueves і Tribus d'Israel · Judaisme і Tribus d'Israel ·
Xavuot
Xavuot (en hebreu:, literalment setmanes) és una festa religiosa jueva que se celebra el dia 6 del mes de Sivan a Israel, i els dies 6 i 7 de Sivan a la diàspora.
Celebracions jueves і Xavuot · Judaisme і Xavuot ·
Yom Kippur
Yom Kippur (en hebreu: יום כיפור) (en català: dia de l'expiació) o Yom HaKippurim (en hebreu: יוֹם כִּיפּוּר) és la celebració més important del calendari jueu (a part del sàbat).
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Celebracions jueves і Judaisme
- Què tenen en comú Celebracions jueves і Judaisme
- Semblances entre Celebracions jueves і Judaisme
Comparació entre Celebracions jueves і Judaisme
Celebracions jueves té 230 relacions, mentre que Judaisme té 204. Com que tenen en comú 48, l'índex de Jaccard és 11.06% = 48 / (230 + 204).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Celebracions jueves і Judaisme. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
