Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 119 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Alacant, Alfons el Cast, Andorra, Anoia, Aragó, Arianisme, Baix Llobregat, Barcelona, Barcelonès, Carlemany, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Casal de Barcelona, Castellà, Catalanisme, Català, Catalunya, Catalunya Ràdio, Catolicisme, Comtats catalans, Conquesta carolíngia d'Hispània, Convergència i Unió, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Dansa de la Mort, Decrets de Nova Planta, Diada Nacional de Catalunya, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, ..., Ebre, Edicte de Milà, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, Església Catòlica Romana, Espanya, Eulàlia de Barcelona, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Franquisme, Garraf, Generalitat de Catalunya, Girona, Gots, Govern d'Espanya, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Hispània Tarraconense, Illes Balears, Imperi Romà, Inquisició, Islam, Jacint Verdaguer i Santaló, Jaume el Just, Joan Maragall i Gorina, Junts pel Sí, La Vanguardia, Llatí, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de França, Llobregat, Madrid, Mancomunitat de Catalunya, Manresa, Mar Mediterrània, Maresme, Màlaga, Múrcia, Montserrat, Mossos d'Esquadra, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Occitània, Osca, Osona, Paganisme, París, Parlament de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Península Ibèrica, Penedès, Peronella d'Aragó, Pesta Negra, Pirineus, Pisa, President de la Generalitat de Catalunya, Priorat, Procés independentista català, Protestantisme, Ramon Berenguer III, Ramon Casas i Carbó, Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017, Regne de França, Regne de Portugal, Regne Franc, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Renaixença, Reus, Ribera d'Ebre, Sant, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicent Ferrer, Saragossa, Segre, Senat d'Espanya, Setge de Barcelona (1713-1714), Sevilla, Televisió de Catalunya, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Urgell, València, Vall d'Aran, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Via Catalana, Vic, 11 de setembre. Ampliar l'índex (89 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Catalunya · Absolutisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Alacant і Catalunya · Alacant і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Catalunya · Alfons el Cast і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Andorra і Catalunya · Andorra і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Anoia
LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.
Anoia і Catalunya · Anoia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Aragó і Catalunya · Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Catalunya · Arianisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Baix Llobregat
Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.
Baix Llobregat і Catalunya · Baix Llobregat і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Catalunya · Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Barcelonès
El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.
Barcelonès і Catalunya · Barcelonès і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Catalunya · Carlemany і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Catalunya · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Catalunya · Casal de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Catalunya · Castellà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Catalanisme і Catalunya · Catalanisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Catalunya · Català і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Catalunya · Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.
Catalunya і Catalunya Ràdio · Catalunya Ràdio і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catalunya і Catolicisme · Catolicisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Catalunya і Comtats catalans · Comtats catalans і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Catalunya і Conquesta carolíngia d'Hispània · Conquesta carolíngia d'Hispània і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Catalunya і Convergència i Unió · Convergència i Unió і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Catalunya і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Catalunya і Corona de Castella i Lleó · Corona de Castella i Lleó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Catalunya і Corts Catalanes · Corts Catalanes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dansa de la Mort
La Dansa de la mort és un text que es creu que es va representar i ballar al.
Catalunya і Dansa de la Mort · Dansa de la Mort і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Catalunya і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Diada Nacional de Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
Catalunya і Diada Nacional de Catalunya · Diada Nacional de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Catalunya і Dinastia borbònica · Dinastia borbònica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Catalunya і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Catalunya і Ebre · Ebre і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Catalunya і Edicte de Milà · Edicte de Milà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015.
Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 · Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Catalunya і Església Catòlica Romana · Església Catòlica Romana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Catalunya і Espanya · Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Eulàlia de Barcelona
Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.
Catalunya і Eulàlia de Barcelona · Eulàlia de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Catalunya і Felip IV de Castella · Felip IV de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Catalunya і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Catalunya і Franquisme · Franquisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Garraf
El Garraf és una de les comarques en què es dividí Catalunya en la divisió comarcal de 1936.
Catalunya і Garraf · Garraf і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Catalunya і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Catalunya і Girona · Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Catalunya і Gots · Gots і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Govern d'Espanya
El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.
Catalunya і Govern d'Espanya · Govern d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Catalunya і Guerra Civil espanyola · Guerra Civil espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Catalunya і Guerra dels Segadors · Guerra dels Segadors і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Catalunya і Hispània Tarraconense · Hispània Tarraconense і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Catalunya і Illes Balears · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Illes Balears ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Catalunya і Imperi Romà · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà ·
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Catalunya і Inquisició · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Inquisició ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Catalunya і Islam · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Islam ·
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Catalunya і Jacint Verdaguer i Santaló · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jacint Verdaguer i Santaló ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Catalunya і Jaume el Just · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Just ·
Joan Maragall i Gorina
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.
Catalunya і Joan Maragall i Gorina · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Maragall i Gorina ·
Junts pel Sí
Junts pel Sí (JxSí) fou una candidatura de caràcter transversal i independentista formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres, per concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.
Catalunya і Junts pel Sí · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Junts pel Sí ·
La Vanguardia
La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.
Catalunya і La Vanguardia · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Vanguardia ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Catalunya і Llatí · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llatí ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Catalunya і Lleida · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lleida ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Catalunya і Llista de reis d'Aragó · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis d'Aragó ·
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Catalunya і Llista de reis de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de França ·
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Catalunya і Llobregat · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llobregat ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Catalunya і Madrid · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Madrid ·
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mancomunitat de Catalunya ·
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Catalunya і Manresa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manresa ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Catalunya і Mar Mediterrània · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mar Mediterrània ·
Maresme
El Maresme és una de les comarques de Catalunya.
Catalunya і Maresme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maresme ·
Màlaga
Màlaga o Màlega (Málaga en castellà i oficialment) és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar.
Catalunya і Màlaga · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Màlaga ·
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Catalunya і Múrcia · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Múrcia ·
Montserrat
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.
Catalunya і Montserrat · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Montserrat ·
Mossos d'Esquadra
Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Catalunya і Mossos d'Esquadra · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mossos d'Esquadra ·
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Catalunya і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Museu Nacional d'Art de Catalunya ·
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Catalunya і Occitània · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Occitània ·
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Catalunya і Osca · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Osca ·
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Catalunya і Osona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Osona ·
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Catalunya і Paganisme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Paganisme ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Catalunya і París · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і París ·
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Catalunya і Parlament de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Parlament de Catalunya ·
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Catalunya і Partit dels Socialistes de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Partit dels Socialistes de Catalunya ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Catalunya і Península Ibèrica · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Península Ibèrica ·
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Catalunya і Penedès · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Penedès ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Catalunya і Peronella d'Aragó · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peronella d'Aragó ·
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Catalunya і Pesta Negra · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pesta Negra ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Catalunya і Pirineus · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pirineus ·
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Catalunya і Pisa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pisa ·
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Priorat
El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.
Catalunya і Priorat · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Priorat ·
Procés independentista català
La capçalera de la manifestació del 2010 a la confluència del Passeig de Gràcia i al carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Manifestants al Passeig de Gràcia, Barcelona. El procés independentista català és el conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 i fins avui.
Catalunya і Procés independentista català · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Procés independentista català ·
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Catalunya і Protestantisme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Protestantisme ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Catalunya і Ramon Berenguer III · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer III ·
Ramon Casas i Carbó
Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.
Catalunya і Ramon Casas i Carbó · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Casas i Carbó ·
Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017
El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) va ser un referèndum d'autodeterminació, que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017.
Catalunya і Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017 · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017 ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Catalunya і Regne de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de França ·
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Catalunya і Regne de Portugal · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Portugal ·
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Catalunya і Regne Franc · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne Franc ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Catalunya і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Catalunya і Renaixença · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Renaixença ·
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Catalunya і Reus · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Reus ·
Ribera d'Ebre
La Ribera d'Ebre és una de les comarques de Catalunya, a les Terres de l'Ebre, i que s'estén a banda i banda del riu Ebre entre l'embassament de Riba-roja i Miravet.
Catalunya і Ribera d'Ebre · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ribera d'Ebre ·
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Catalunya і Sant · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant ·
Sant Boi de Llobregat
Sant Boi de Llobregat és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Catalunya і Sant Boi de Llobregat · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Boi de Llobregat ·
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.
Catalunya і Sant Cugat del Vallès · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Cugat del Vallès ·
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Catalunya і Sant Vicent Ferrer · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Vicent Ferrer ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Catalunya і Saragossa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Saragossa ·
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Catalunya і Segre · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segre ·
Senat d'Espanya
El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Catalunya і Senat d'Espanya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Senat d'Espanya ·
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Catalunya і Sevilla · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sevilla ·
Televisió de Catalunya
Televisió de Catalunya (TVC) és la divisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals encarregada de gestionar-ne els serveis de televisió.
Catalunya і Televisió de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Televisió de Catalunya ·
Temple Expiatori de la Sagrada Família
Reconstrucció de les escoles NA.
Catalunya і Temple Expiatori de la Sagrada Família · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Temple Expiatori de la Sagrada Família ·
Urgell
L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.
Catalunya і Urgell · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Urgell ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Catalunya і València · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і València ·
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Catalunya і Vall d'Aran · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vall d'Aran ·
Vallès Occidental
El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).
Catalunya і Vallès Occidental · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vallès Occidental ·
Vallès Oriental
El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.
Catalunya і Vallès Oriental · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vallès Oriental ·
Via Catalana
Via Catalana al seu pas pel Passeig de Colom de Barcelona Un dels trams del Masnou. La Via Catalana cap a la Independència, més coneguda com a Via Catalana, va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.
Catalunya і Via Catalana · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Via Catalana ·
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Catalunya і Vic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vic ·
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
11 de setembre і Catalunya · 11 de setembre і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Catalunya té 800 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 119, l'índex de Jaccard és 6.15% = 119 / (800 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
