Similituds entre Catalunya і Generalitat de Catalunya
Catalunya і Generalitat de Catalunya tenen 54 coses en comú (en Uniopèdia): Andorra, Article 155 de la Constitució espanyola de 1978, Autogovern, Barcelona, Braç (concepte social), Canadà, Carles Puigdemont i Casamajó, Casal d'Aragó, Catalanisme, Catalunya, Cervera, Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, Constitució espanyola de 1978, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Decrets de Nova Planta, Dinastia Trastàmara, Diputació, El Punt Avui, Espanya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Felip V d'Espanya, França, Franquisme, Girona, Govern d'Espanya, Govern de Catalunya, Guerra Civil espanyola, ..., Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Institut d'Estudis Catalans, Josep Puig i Cadafalch, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Madrid, Mancomunitat de Catalunya, Manresa, Metro de Barcelona, París, Parlament de Catalunya, Poder legislatiu, Pompeu Fabra i Poch, President de la Generalitat de Catalunya, Principat de Catalunya, República Catalana, Sant Jordi, Tarragona, Terres de l'Ebre, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Vegueria, Vic, Vilafranca del Penedès. Ampliar l'índex (24 més) »
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Andorra і Catalunya · Andorra і Generalitat de Catalunya ·
Article 155 de la Constitució espanyola de 1978
Larticle 155 de la Constitució espanyola de 1978 —inclòs en el Títol VIII (De l'Organització Territorial de l'Estat), Capítol tercer (De les Comunitats Autònomes)— és un article que dota l'Estat Espanyol d'un mecanisme coactiu per obligar les comunitats autònomes que incompleixen les obligacions imposades per la Constitució o altres lleis, o que atempten greument contra l'interès general d'Espanya, al compliment forçós d'aquestes obligacions o a la protecció de l'esmentat interès general.
Article 155 de la Constitució espanyola de 1978 і Catalunya · Article 155 de la Constitució espanyola de 1978 і Generalitat de Catalunya ·
Autogovern
L'autogovern és l'autonomia d'una jurisdicció que es regeix a si mateixa, en què cap poder extern té autoritat sobre aquesta.
Autogovern і Catalunya · Autogovern і Generalitat de Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Catalunya · Barcelona і Generalitat de Catalunya ·
Braç (concepte social)
Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Braç (concepte social) і Catalunya · Braç (concepte social) і Generalitat de Catalunya ·
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Canadà і Catalunya · Canadà і Generalitat de Catalunya ·
Carles Puigdemont i Casamajó
és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Carles Puigdemont i Casamajó і Catalunya · Carles Puigdemont i Casamajó і Generalitat de Catalunya ·
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Casal d'Aragó і Catalunya · Casal d'Aragó і Generalitat de Catalunya ·
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Catalanisme і Catalunya · Catalanisme і Generalitat de Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Catalunya · Catalunya і Generalitat de Catalunya ·
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Catalunya і Cervera · Cervera і Generalitat de Catalunya ·
Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya
El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya és la més alta institució juridicoconsultiva de la Generalitat de Catalunya.
Catalunya і Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya · Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya і Generalitat de Catalunya ·
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Catalunya і Constitució espanyola de 1978 · Constitució espanyola de 1978 і Generalitat de Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Catalunya і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Generalitat de Catalunya ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Catalunya і Corona de Castella i Lleó · Corona de Castella i Lleó і Generalitat de Catalunya ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Catalunya і Corts Catalanes · Corts Catalanes і Generalitat de Catalunya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Catalunya і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Generalitat de Catalunya ·
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Catalunya і Dinastia Trastàmara · Dinastia Trastàmara і Generalitat de Catalunya ·
Diputació
Una diputació és un òrgan col·legiat que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres legislatives quan aquestes han estat dissoltes.
Catalunya і Diputació · Diputació і Generalitat de Catalunya ·
El Punt Avui
El Punt Avui és un diari de Catalunya editat en català fruit de la fusió dels diaris El Punt i Avui, que va aparèixer el dia 31 de juliol del 2011.
Catalunya і El Punt Avui · El Punt Avui і Generalitat de Catalunya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Catalunya і Espanya · Espanya і Generalitat de Catalunya ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Generalitat de Catalunya ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.
Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Generalitat de Catalunya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Catalunya і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Generalitat de Catalunya ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Catalunya і França · França і Generalitat de Catalunya ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Catalunya і Franquisme · Franquisme і Generalitat de Catalunya ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Catalunya і Girona · Generalitat de Catalunya і Girona ·
Govern d'Espanya
El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.
Catalunya і Govern d'Espanya · Generalitat de Catalunya і Govern d'Espanya ·
Govern de Catalunya
Logotip oficial de la Generalitat de catalunya El Govern o Consell Executiu de Catalunya és una de les institucions estatutàries que conformen la Generalitat de Catalunya juntament amb el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Catalunya і Govern de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Catalunya і Guerra Civil espanyola · Generalitat de Catalunya і Guerra Civil espanyola ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Generalitat de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Catalunya і Guerra dels Segadors · Generalitat de Catalunya і Guerra dels Segadors ·
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Catalunya і Institut d'Estudis Catalans · Generalitat de Catalunya і Institut d'Estudis Catalans ·
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Catalunya і Josep Puig i Cadafalch · Generalitat de Catalunya і Josep Puig i Cadafalch ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Catalunya і Lleida · Generalitat de Catalunya і Lleida ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Generalitat de Catalunya і Llista de comtes de Barcelona ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Catalunya і Madrid · Generalitat de Catalunya і Madrid ·
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Mancomunitat de Catalunya ·
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Catalunya і Manresa · Generalitat de Catalunya і Manresa ·
Metro de Barcelona
El Metro de Barcelona és una xarxa de ferrocarril metropolità en la seva major part soterrat que dona servei als diferents barris i districtes de Barcelona i els municipis adjacents de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Montcada i Reixac i el Prat de Llobregat, en una àrea que comprèn més enllà del Llobregat i del Besòs.
Catalunya і Metro de Barcelona · Generalitat de Catalunya і Metro de Barcelona ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Catalunya і París · Generalitat de Catalunya і París ·
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Catalunya і Parlament de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Parlament de Catalunya ·
Poder legislatiu
243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).
Catalunya і Poder legislatiu · Generalitat de Catalunya і Poder legislatiu ·
Pompeu Fabra i Poch
va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Catalunya і Pompeu Fabra i Poch · Generalitat de Catalunya і Pompeu Fabra i Poch ·
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Catalunya і Principat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Principat de Catalunya ·
República Catalana
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.
Catalunya і República Catalana · Generalitat de Catalunya і República Catalana ·
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Catalunya і Sant Jordi · Generalitat de Catalunya і Sant Jordi ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Catalunya і Tarragona · Generalitat de Catalunya і Tarragona ·
Terres de l'Ebre
Les Terres de l'Ebre és una regió que aplega les comarques meridionals de Catalunya: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.
Catalunya і Terres de l'Ebre · Generalitat de Catalunya і Terres de l'Ebre ·
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és l'òrgan jurisdicional que culmina l'organització judicial a Catalunya.
Catalunya і Tribunal Superior de Justícia de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ·
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Catalunya і Vegueria · Generalitat de Catalunya і Vegueria ·
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Catalunya і Vic · Generalitat de Catalunya і Vic ·
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Catalunya і Vilafranca del Penedès · Generalitat de Catalunya і Vilafranca del Penedès ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Catalunya і Generalitat de Catalunya
- Què tenen en comú Catalunya і Generalitat de Catalunya
- Semblances entre Catalunya і Generalitat de Catalunya
Comparació entre Catalunya і Generalitat de Catalunya
Catalunya té 800 relacions, mentre que Generalitat de Catalunya té 416. Com que tenen en comú 54, l'índex de Jaccard és 4.44% = 54 / (800 + 416).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Catalunya і Generalitat de Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: