Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Catalunya і Decrets de Nova Planta
Catalunya і Decrets de Nova Planta tenen 50 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Antic Règim, Aragó, Barcelona, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Castellà, Català, Catalunya, Circa, Constitució espanyola de 1978, Construcció de l'estat liberal a Espanya, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Espanya, Estat nació, Europa, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, França, Generalitat republicana, Gibraltar, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Inquisició, Madrid, Mancomunitat de Catalunya, ..., Menorca, Minoria nacional, Monarquia Catòlica, Palma, París, Principat de Catalunya, Província, Regne de França, Regne de Portugal, Reis Catòlics, Saragossa, Sardenya, Setge de Barcelona (1713-1714), Sevilla, València, Valencià, Vall d'Aran, Vegueria, Vic, 11 de setembre. Ampliar l'índex (20 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Catalunya · Absolutisme і Decrets de Nova Planta ·
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Antic Règim і Catalunya · Antic Règim і Decrets de Nova Planta ·
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Aragó і Catalunya · Aragó і Decrets de Nova Planta ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Catalunya · Barcelona і Decrets de Nova Planta ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Catalunya · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Catalunya · Castella і Decrets de Nova Planta ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Catalunya · Castellà і Decrets de Nova Planta ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Catalunya · Català і Decrets de Nova Planta ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Catalunya · Catalunya і Decrets de Nova Planta ·
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Catalunya і Circa · Circa і Decrets de Nova Planta ·
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Catalunya і Constitució espanyola de 1978 · Constitució espanyola de 1978 і Decrets de Nova Planta ·
Construcció de l'estat liberal a Espanya
Junta Suprema de les Corts de Càdis. La construcció de l'estat liberal a Espanya va començar a partir de la mort, el 1833, de Ferran VII, monarca absolutista.
Catalunya і Construcció de l'estat liberal a Espanya · Construcció de l'estat liberal a Espanya і Decrets de Nova Planta ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Catalunya і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Decrets de Nova Planta ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Catalunya і Corona de Castella i Lleó · Corona de Castella i Lleó і Decrets de Nova Planta ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Catalunya і Corts Catalanes · Corts Catalanes і Decrets de Nova Planta ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Catalunya і Dinastia borbònica · Decrets de Nova Planta і Dinastia borbònica ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Catalunya і Dinastia dels Habsburg · Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Catalunya і Espanya · Decrets de Nova Planta і Espanya ·
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Catalunya і Estat nació · Decrets de Nova Planta і Estat nació ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Catalunya і Europa · Decrets de Nova Planta і Europa ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Catalunya і Felip IV de Castella · Decrets de Nova Planta і Felip IV de Castella ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Catalunya і Felip V d'Espanya · Decrets de Nova Planta і Felip V d'Espanya ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Catalunya і França · Decrets de Nova Planta і França ·
Generalitat republicana
La Generalitat republicana és el període historiogràfic en què la Generalitat de Catalunya, que és la institució catalana d'autogovern, va ser restablerta durant la Segona República Espanyola, des de l'any 1931 fins al 1939 (vegeu Generalitat de Catalunya amb l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).
Catalunya і Generalitat republicana · Decrets de Nova Planta і Generalitat republicana ·
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Catalunya і Gibraltar · Decrets de Nova Planta і Gibraltar ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Catalunya і Guerra dels Segadors · Decrets de Nova Planta і Guerra dels Segadors ·
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Catalunya і Inquisició · Decrets de Nova Planta і Inquisició ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Catalunya і Madrid · Decrets de Nova Planta і Madrid ·
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Decrets de Nova Planta і Mancomunitat de Catalunya ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Catalunya і Menorca · Decrets de Nova Planta і Menorca ·
Minoria nacional
Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.
Catalunya і Minoria nacional · Decrets de Nova Planta і Minoria nacional ·
Monarquia Catòlica
Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).
Catalunya і Monarquia Catòlica · Decrets de Nova Planta і Monarquia Catòlica ·
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Catalunya і Palma · Decrets de Nova Planta і Palma ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Catalunya і París · Decrets de Nova Planta і París ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Catalunya і Principat de Catalunya · Decrets de Nova Planta і Principat de Catalunya ·
Província
romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.
Catalunya і Província · Decrets de Nova Planta і Província ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Catalunya і Regne de França · Decrets de Nova Planta і Regne de França ·
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Catalunya і Regne de Portugal · Decrets de Nova Planta і Regne de Portugal ·
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Catalunya і Reis Catòlics · Decrets de Nova Planta і Reis Catòlics ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Catalunya і Saragossa · Decrets de Nova Planta і Saragossa ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Catalunya і Sardenya · Decrets de Nova Planta і Sardenya ·
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) · Decrets de Nova Planta і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Catalunya і Sevilla · Decrets de Nova Planta і Sevilla ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Catalunya і València · Decrets de Nova Planta і València ·
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Catalunya і Valencià · Decrets de Nova Planta і Valencià ·
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Catalunya і Vall d'Aran · Decrets de Nova Planta і Vall d'Aran ·
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Catalunya і Vegueria · Decrets de Nova Planta і Vegueria ·
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Catalunya і Vic · Decrets de Nova Planta і Vic ·
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
11 de setembre і Catalunya · 11 de setembre і Decrets de Nova Planta ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Catalunya і Decrets de Nova Planta
- Què tenen en comú Catalunya і Decrets de Nova Planta
- Semblances entre Catalunya і Decrets de Nova Planta
Comparació entre Catalunya і Decrets de Nova Planta
Catalunya té 800 relacions, mentre que Decrets de Nova Planta té 483. Com que tenen en comú 50, l'índex de Jaccard és 3.90% = 50 / (800 + 483).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Catalunya і Decrets de Nova Planta. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
