Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg tenen 70 coses en comú (en Uniopèdia): Arxiduc d'Àustria, Arxiducat d'Àustria, Batalla d'Almansa, Baviera, Bohèmia, Carles II de Castella, Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Conquesta austriacista de Menorca, Danubi, Dénia, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Milà, Ducat de Parma, Ebre, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, França, François Bidal d'Asfeld, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic el Gran, Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió Espanyola, Guerra russo-turca (1735-1739), Hala dels Draps, Hongria, Itàlia, James Fitz-James Stuart, ..., Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Lisboa, Llista de monarques de Bohèmia, Llista de reis d'Hongria, Llista de reis de França, Lluc, Mallorca, Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica), Maria Teresa I d'Àustria, Monarquia d'Espanya, Ocupació austriacista de Madrid, Països Baixos, Pragmàtica Sanció del 1713, Prússia, Principat de Catalunya, Regne d'Aragó, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Mallorca, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de València, Sacre Imperi Romanogermànic, Saragossa, Saxònia, Sàpiens, Sèrbia, Silèsia, Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat de Rastatt, Tractat de Viena (1725), Turcs, Valàquia, Viena, 1 d'agost, 20 d'octubre, 22 d'agost, 29 de setembre, 7 de novembre. Ampliar l'índex (40 més) »
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Arxiduc d'Àustria і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Arxiduc d'Àustria і Dinastia dels Habsburg ·
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Arxiducat d'Àustria і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Arxiducat d'Àustria і Dinastia dels Habsburg ·
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Batalla d'Almansa і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Batalla d'Almansa і Dinastia dels Habsburg ·
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Baviera і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Baviera і Dinastia dels Habsburg ·
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Bohèmia і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Bohèmia і Dinastia dels Habsburg ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Carles II de Castella і Dinastia dels Habsburg ·
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic o Carles Albert I de Baviera (Brussel·les 1697 - Múnic 1745) fou un Elector de Baviera des de 1726 i fins a 1745, any en què morí.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg ·
Conquesta austriacista de Menorca
La conquesta austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, consistent a la conquesta de l'illa de Menorca per part de tropes militars angleses.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Conquesta austriacista de Menorca · Conquesta austriacista de Menorca і Dinastia dels Habsburg ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Danubi · Danubi і Dinastia dels Habsburg ·
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dénia · Dénia і Dinastia dels Habsburg ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia borbònica · Dinastia borbònica і Dinastia dels Habsburg ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Dinastia dels Habsburg ·
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Milà · Dinastia dels Habsburg і Ducat de Milà ·
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Parma · Dinastia dels Habsburg і Ducat de Parma ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ebre · Dinastia dels Habsburg і Ebre ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip IV de Castella · Dinastia dels Habsburg і Felip IV de Castella ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip V d'Espanya · Dinastia dels Habsburg і Felip V d'Espanya ·
Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic · Dinastia dels Habsburg і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і França · Dinastia dels Habsburg і França ·
François Bidal d'Asfeld
Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і François Bidal d'Asfeld · Dinastia dels Habsburg і François Bidal d'Asfeld ·
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Dinastia dels Habsburg і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic el Gran · Dinastia dels Habsburg і Frederic el Gran ·
Guerra de Successió Austríaca
La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Austríaca · Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió Austríaca ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola · Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió Espanyola ·
Guerra russo-turca (1735-1739)
La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra russo-turca (1735-1739) · Dinastia dels Habsburg і Guerra russo-turca (1735-1739) ·
Hala dels Draps
El Pla de Palau baixmedieval, en una maqueta que s'exposa al Museu Marítim de Barcelona. El Palau Reial cap al 1850, en una postal antiga. LHala dels Draps, nom original del Palau Reial, en l'actual Pla de Palau de Barcelona, al qual donà nom.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Hala dels Draps · Dinastia dels Habsburg і Hala dels Draps ·
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Hongria · Dinastia dels Habsburg і Hongria ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Itàlia · Dinastia dels Habsburg і Itàlia ·
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і James Fitz-James Stuart · Dinastia dels Habsburg і James Fitz-James Stuart ·
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Dinastia dels Habsburg і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Dinastia dels Habsburg і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Lisboa · Dinastia dels Habsburg і Lisboa ·
Llista de monarques de Bohèmia
Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de monarques de Bohèmia · Dinastia dels Habsburg і Llista de monarques de Bohèmia ·
Llista de reis d'Hongria
Aquesta llista de reis d'Hongria inclou als grans prínceps (895–1000), els reis (1000–1918), i el regent Miklós Horthy (1920–1944).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis d'Hongria · Dinastia dels Habsburg і Llista de reis d'Hongria ·
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de França · Dinastia dels Habsburg і Llista de reis de França ·
Lluc
Cel·les per als pelegrins del monestir de Lluc Lluc (del llatí Lucus, bosc sagrat) és un nucli de població del municipi d'Escorca, a Mallorca, aglutinat entorn del monestir de Lluc.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluc · Dinastia dels Habsburg і Lluc ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Mallorca · Dinastia dels Habsburg і Mallorca ·
Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)
Maria Anna d'Àustria (El Escorial, 18 d'agost de 1606—Linz, 13 de maig de 1646) va ser una infanta d'Espanya, filla de Felip III, que va esdevenir emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic pel seu matrimoni amb Ferran III.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica) · Dinastia dels Habsburg і Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica) ·
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Teresa I d'Àustria · Dinastia dels Habsburg і Maria Teresa I d'Àustria ·
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Monarquia d'Espanya · Dinastia dels Habsburg і Monarquia d'Espanya ·
Ocupació austriacista de Madrid
Locupació austriacista de Madrid de 1706 fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ocupació austriacista de Madrid · Dinastia dels Habsburg і Ocupació austriacista de Madrid ·
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Països Baixos · Dinastia dels Habsburg і Països Baixos ·
Pragmàtica Sanció del 1713
La Pragmàtica Sanció del 1713 fou promulgada pel rei Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic el 19 d'abril de 1713 per abolir la Llei Sàlica que distingia els sexes en la successió al tron del Sacre Imperi.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Pragmàtica Sanció del 1713 · Dinastia dels Habsburg і Pragmàtica Sanció del 1713 ·
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Prússia · Dinastia dels Habsburg і Prússia ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Principat de Catalunya · Dinastia dels Habsburg і Principat de Catalunya ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Aragó · Dinastia dels Habsburg і Regne d'Aragó ·
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de les Dues Sicílies · Dinastia dels Habsburg і Regne de les Dues Sicílies ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Mallorca · Dinastia dels Habsburg і Regne de Mallorca ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Nàpols · Dinastia dels Habsburg і Regne de Nàpols ·
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Sardenya · Dinastia dels Habsburg і Regne de Sardenya ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de València · Dinastia dels Habsburg і Regne de València ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic · Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Saragossa · Dinastia dels Habsburg і Saragossa ·
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Saxònia · Dinastia dels Habsburg і Saxònia ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sàpiens · Dinastia dels Habsburg і Sàpiens ·
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sèrbia · Dinastia dels Habsburg і Sèrbia ·
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Silèsia · Dinastia dels Habsburg і Silèsia ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat d'Utrecht · Dinastia dels Habsburg і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de Baden
El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Baden · Dinastia dels Habsburg і Tractat de Baden ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Rastatt · Dinastia dels Habsburg і Tractat de Rastatt ·
Tractat de Viena (1725)
El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Viena (1725) · Dinastia dels Habsburg і Tractat de Viena (1725) ·
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Turcs · Dinastia dels Habsburg і Turcs ·
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Valàquia · Dinastia dels Habsburg і Valàquia ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Viena · Dinastia dels Habsburg і Viena ·
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
1 d'agost і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · 1 d'agost і Dinastia dels Habsburg ·
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
20 d'octubre і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · 20 d'octubre і Dinastia dels Habsburg ·
22 d'agost
El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
22 d'agost і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · 22 d'agost і Dinastia dels Habsburg ·
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
29 de setembre і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · 29 de setembre і Dinastia dels Habsburg ·
7 de novembre
El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.
7 de novembre і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · 7 de novembre і Dinastia dels Habsburg ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg
- Què tenen en comú Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg
- Semblances entre Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg
Comparació entre Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic té 140 relacions, mentre que Dinastia dels Habsburg té 748. Com que tenen en comú 70, l'índex de Jaccard és 7.88% = 70 / (140 + 748).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
