Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta tenen 30 coses en comú (en Uniopèdia): Austriacistes, Batalla d'Almansa, Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Milà, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, França, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Guerra de Successió Espanyola, James Fitz-James Stuart, Lluís I d'Espanya, Monarquia d'Espanya, Principat de Catalunya, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Sacre Imperi Romanogermànic, Saragossa, Tractat d'Utrecht, Tractat de Rastatt, Tractat de Viena (1725), Viena.
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Austriacistes і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Austriacistes і Decrets de Nova Planta ·
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Batalla d'Almansa і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Batalla d'Almansa і Decrets de Nova Planta ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Carles II de Castella і Decrets de Nova Planta ·
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Carles III d'Espanya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Carles III d'Espanya і Decrets de Nova Planta ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia borbònica · Decrets de Nova Planta і Dinastia borbònica ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg ·
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Milà · Decrets de Nova Planta і Ducat de Milà ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip IV de Castella · Decrets de Nova Planta і Felip IV de Castella ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip V d'Espanya · Decrets de Nova Planta і Felip V d'Espanya ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і França · Decrets de Nova Planta і França ·
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Decrets de Nova Planta і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola · Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola ·
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і James Fitz-James Stuart · Decrets de Nova Planta і James Fitz-James Stuart ·
Lluís I d'Espanya
Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís I d'Espanya · Decrets de Nova Planta і Lluís I d'Espanya ·
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Monarquia d'Espanya · Decrets de Nova Planta і Monarquia d'Espanya ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Principat de Catalunya · Decrets de Nova Planta і Principat de Catalunya ·
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Anglaterra · Decrets de Nova Planta і Regne d'Anglaterra ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Aragó · Decrets de Nova Planta і Regne d'Aragó ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Mallorca · Decrets de Nova Planta і Regne de Mallorca ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Nàpols · Decrets de Nova Planta і Regne de Nàpols ·
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Portugal · Decrets de Nova Planta і Regne de Portugal ·
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Sardenya · Decrets de Nova Planta і Regne de Sardenya ·
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Sicília · Decrets de Nova Planta і Regne de Sicília ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de València · Decrets de Nova Planta і Regne de València ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic · Decrets de Nova Planta і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Saragossa · Decrets de Nova Planta і Saragossa ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat d'Utrecht · Decrets de Nova Planta і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Rastatt · Decrets de Nova Planta і Tractat de Rastatt ·
Tractat de Viena (1725)
El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Viena (1725) · Decrets de Nova Planta і Tractat de Viena (1725) ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Viena · Decrets de Nova Planta і Viena ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta
- Què tenen en comú Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta
- Semblances entre Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta
Comparació entre Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic té 140 relacions, mentre que Decrets de Nova Planta té 483. Com que tenen en comú 30, l'índex de Jaccard és 4.82% = 30 / (140 + 483).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
