Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Carles I d'Anjou і Vespres Sicilianes
Carles I d'Anjou і Vespres Sicilianes tenen 36 coses en comú (en Uniopèdia): Batalla de Benevent, Batalla del coll de Panissars, Carles II d'Anjou, Climent IV, Conradí de Sicília, Constança de Sicília, Constantinoble, Corona d'Aragó, Felip III de França, Güelfs i gibel·lins, Gozo, Guerra de Sicília (1282-1294), Hohenstaufen, Illa de Malta, Imperi Romà d'Orient, Joan de Pròixida, Llista de Reis d'Albània, Llista de reis de Jerusalem, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís IX de França, Manfred I de Sicília, Maria d'Antioquia, Nàpols, Palerm, Papa, Papa Martí IV, Pere el Gran, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, República de Venècia, ..., Roma, Setge de Messina (1282), Sicília, Trapani, 30 de març, 4 de setembre. Ampliar l'índex (6 més) »
Batalla de Benevent
La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.
Batalla de Benevent і Carles I d'Anjou · Batalla de Benevent і Vespres Sicilianes ·
Batalla del coll de Panissars
La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.
Batalla del coll de Panissars і Carles I d'Anjou · Batalla del coll de Panissars і Vespres Sicilianes ·
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Carles I d'Anjou і Carles II d'Anjou · Carles II d'Anjou і Vespres Sicilianes ·
Climent IV
Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.
Carles I d'Anjou і Climent IV · Climent IV і Vespres Sicilianes ·
Conradí de Sicília
Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).
Carles I d'Anjou і Conradí de Sicília · Conradí de Sicília і Vespres Sicilianes ·
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Carles I d'Anjou і Constança de Sicília · Constança de Sicília і Vespres Sicilianes ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Carles I d'Anjou і Constantinoble · Constantinoble і Vespres Sicilianes ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Carles I d'Anjou і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Vespres Sicilianes ·
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Carles I d'Anjou і Felip III de França · Felip III de França і Vespres Sicilianes ·
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Carles I d'Anjou і Güelfs i gibel·lins · Güelfs i gibel·lins і Vespres Sicilianes ·
Gozo
Gozo, antigament Gozzo i, en català medieval, el Goi, és una illa de la mar Mediterrània entre Sicília i la costa d'Àfrica, separada per un estret de l'illa de Malta, amb la qual forma la República de Malta.
Carles I d'Anjou і Gozo · Gozo і Vespres Sicilianes ·
Guerra de Sicília (1282-1294)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Carles I d'Anjou і Guerra de Sicília (1282-1294) · Guerra de Sicília (1282-1294) і Vespres Sicilianes ·
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Carles I d'Anjou і Hohenstaufen · Hohenstaufen і Vespres Sicilianes ·
Illa de Malta
L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.
Carles I d'Anjou і Illa de Malta · Illa de Malta і Vespres Sicilianes ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Carles I d'Anjou і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Vespres Sicilianes ·
Joan de Pròixida
Joan de Pròixida o Giovanni da Procida (Salern, 1210 – Roma, 1299) fou una de les figures principals de la conspiració que portà a les Vespres Sicilianes (1282) i ajudà a la preparació militar de l'empresa aragonesa.
Carles I d'Anjou і Joan de Pròixida · Joan de Pròixida і Vespres Sicilianes ·
Llista de Reis d'Albània
Ensenya reial albanesa.
Carles I d'Anjou і Llista de Reis d'Albània · Llista de Reis d'Albània і Vespres Sicilianes ·
Llista de reis de Jerusalem
El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.
Carles I d'Anjou і Llista de reis de Jerusalem · Llista de reis de Jerusalem і Vespres Sicilianes ·
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Carles I d'Anjou і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Llista de reis de Sicília i Nàpols і Vespres Sicilianes ·
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Carles I d'Anjou і Lluís IX de França · Lluís IX de França і Vespres Sicilianes ·
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Carles I d'Anjou і Manfred I de Sicília · Manfred I de Sicília і Vespres Sicilianes ·
Maria d'Antioquia
Maria d'Antioquia (va adoptar el nom de Xena en ingressar a un convent), fou emperadriu romana d'Orient.
Carles I d'Anjou і Maria d'Antioquia · Maria d'Antioquia і Vespres Sicilianes ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Carles I d'Anjou і Nàpols · Nàpols і Vespres Sicilianes ·
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Carles I d'Anjou і Palerm · Palerm і Vespres Sicilianes ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Carles I d'Anjou і Papa · Papa і Vespres Sicilianes ·
Papa Martí IV
Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.
Carles I d'Anjou і Papa Martí IV · Papa Martí IV і Vespres Sicilianes ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Carles I d'Anjou і Pere el Gran · Pere el Gran і Vespres Sicilianes ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Carles I d'Anjou і Regne de Nàpols · Regne de Nàpols і Vespres Sicilianes ·
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Carles I d'Anjou і Regne de Sicília · Regne de Sicília і Vespres Sicilianes ·
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Carles I d'Anjou і República de Venècia · República de Venècia і Vespres Sicilianes ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Carles I d'Anjou і Roma · Roma і Vespres Sicilianes ·
Setge de Messina (1282)
El Setge de Messina de 1282 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Carles I d'Anjou і Setge de Messina (1282) · Setge de Messina (1282) і Vespres Sicilianes ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Carles I d'Anjou і Sicília · Sicília і Vespres Sicilianes ·
Trapani
Trapani (català antic Tràpena, sicilià Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008).
Carles I d'Anjou і Trapani · Trapani і Vespres Sicilianes ·
30 de març
El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.
30 de març і Carles I d'Anjou · 30 de març і Vespres Sicilianes ·
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
4 de setembre і Carles I d'Anjou · 4 de setembre і Vespres Sicilianes ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Carles I d'Anjou і Vespres Sicilianes
- Què tenen en comú Carles I d'Anjou і Vespres Sicilianes
- Semblances entre Carles I d'Anjou і Vespres Sicilianes
Comparació entre Carles I d'Anjou і Vespres Sicilianes
Carles I d'Anjou té 295 relacions, mentre que Vespres Sicilianes té 60. Com que tenen en comú 36, l'índex de Jaccard és 10.14% = 36 / (295 + 60).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Carles I d'Anjou і Vespres Sicilianes. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
