Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Carles I d'Anjou і Setge de Messina (1282)
Carles I d'Anjou і Setge de Messina (1282) tenen 24 coses en comú (en Uniopèdia): Batalla de Benevent, Carles I de Valois, Carles II d'Anjou, Climent IV, Constança de Sicília, Corona d'Aragó, Güelfs i gibel·lins, Gerba, Guerra de Sicília (1282-1294), Joan de Pròixida, Lluís IX de França, Manfred I de Sicília, Nàpols, Palerm, Papa, Papa Martí IV, Pere el Gran, Regne de França, Regne de Sicília, Roma, Trapani, Vespres Sicilianes, 29 d'agost, 30 de març.
Batalla de Benevent
La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.
Batalla de Benevent і Carles I d'Anjou · Batalla de Benevent і Setge de Messina (1282) ·
Carles I de Valois
Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).
Carles I d'Anjou і Carles I de Valois · Carles I de Valois і Setge de Messina (1282) ·
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Carles I d'Anjou і Carles II d'Anjou · Carles II d'Anjou і Setge de Messina (1282) ·
Climent IV
Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.
Carles I d'Anjou і Climent IV · Climent IV і Setge de Messina (1282) ·
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Carles I d'Anjou і Constança de Sicília · Constança de Sicília і Setge de Messina (1282) ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Carles I d'Anjou і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Setge de Messina (1282) ·
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Carles I d'Anjou і Güelfs i gibel·lins · Güelfs i gibel·lins і Setge de Messina (1282) ·
Gerba
L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.
Carles I d'Anjou і Gerba · Gerba і Setge de Messina (1282) ·
Guerra de Sicília (1282-1294)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Carles I d'Anjou і Guerra de Sicília (1282-1294) · Guerra de Sicília (1282-1294) і Setge de Messina (1282) ·
Joan de Pròixida
Joan de Pròixida o Giovanni da Procida (Salern, 1210 – Roma, 1299) fou una de les figures principals de la conspiració que portà a les Vespres Sicilianes (1282) i ajudà a la preparació militar de l'empresa aragonesa.
Carles I d'Anjou і Joan de Pròixida · Joan de Pròixida і Setge de Messina (1282) ·
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Carles I d'Anjou і Lluís IX de França · Lluís IX de França і Setge de Messina (1282) ·
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Carles I d'Anjou і Manfred I de Sicília · Manfred I de Sicília і Setge de Messina (1282) ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Carles I d'Anjou і Nàpols · Nàpols і Setge de Messina (1282) ·
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Carles I d'Anjou і Palerm · Palerm і Setge de Messina (1282) ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Carles I d'Anjou і Papa · Papa і Setge de Messina (1282) ·
Papa Martí IV
Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.
Carles I d'Anjou і Papa Martí IV · Papa Martí IV і Setge de Messina (1282) ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Carles I d'Anjou і Pere el Gran · Pere el Gran і Setge de Messina (1282) ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Carles I d'Anjou і Regne de França · Regne de França і Setge de Messina (1282) ·
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Carles I d'Anjou і Regne de Sicília · Regne de Sicília і Setge de Messina (1282) ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Carles I d'Anjou і Roma · Roma і Setge de Messina (1282) ·
Trapani
Trapani (català antic Tràpena, sicilià Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008).
Carles I d'Anjou і Trapani · Setge de Messina (1282) і Trapani ·
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Carles I d'Anjou і Vespres Sicilianes · Setge de Messina (1282) і Vespres Sicilianes ·
29 d'agost
El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
29 d'agost і Carles I d'Anjou · 29 d'agost і Setge de Messina (1282) ·
30 de març
El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.
30 de març і Carles I d'Anjou · 30 de març і Setge de Messina (1282) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Carles I d'Anjou і Setge de Messina (1282)
- Què tenen en comú Carles I d'Anjou і Setge de Messina (1282)
- Semblances entre Carles I d'Anjou і Setge de Messina (1282)
Comparació entre Carles I d'Anjou і Setge de Messina (1282)
Carles I d'Anjou té 295 relacions, mentre que Setge de Messina (1282) té 32. Com que tenen en comú 24, l'índex de Jaccard és 7.34% = 24 / (295 + 32).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Carles I d'Anjou і Setge de Messina (1282). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
