Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valentinià III
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valentinià III tenen 41 coses en comú (en Uniopèdia): Aeci, Alaric I, Aquileia, Aquitània, Arle, Armòrica, Ataülf, Avit, Àtila, Bagaudes, Batalla dels Camps Catalàunics, Bonifaci d'Àfrica, Britànnia, Burgundis, Cartago, Cèsar (títol), Constanci III, Flavi Honori, Francs, Gal·la Placídia, Genseric, Hipona, Huns, Joan el Secretari, Jordanes, Mestre dels soldats, Narbona, Nòrica, Oxford University Press, Pannònia, ..., Ravenna, Rin, Roma, Sicília, Sidoni Apol·linar, Sueus, Teodoric I (rei dels visigots), Teodoric II (rei dels visigots), Trèveris, Vàndals, 5 de març. Ampliar l'índex (11 més) »
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Aeci і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Aeci і Valentinià III ·
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Alaric I і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Alaric I і Valentinià III ·
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Aquileia і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Aquileia і Valentinià III ·
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Aquitània і Valentinià III ·
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Arle і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Arle і Valentinià III ·
Armòrica
Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.
Armòrica і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Armòrica і Valentinià III ·
Ataülf
Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.
Ataülf і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Ataülf і Valentinià III ·
Avit
Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).
Avit і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Avit і Valentinià III ·
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Àtila і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Àtila і Valentinià III ·
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Bagaudes і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Bagaudes і Valentinià III ·
Batalla dels Camps Catalàunics
La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.
Batalla dels Camps Catalàunics і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Batalla dels Camps Catalàunics і Valentinià III ·
Bonifaci d'Àfrica
Bonifaci va ser un general romà probablement d'origen traci.
Bonifaci d'Àfrica і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Bonifaci d'Àfrica і Valentinià III ·
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Britànnia і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Britànnia і Valentinià III ·
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Burgundis і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Burgundis і Valentinià III ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Cartago · Cartago і Valentinià III ·
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Cèsar (títol) і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Cèsar (títol) і Valentinià III ·
Constanci III
Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Constanci III · Constanci III і Valentinià III ·
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Flavi Honori · Flavi Honori і Valentinià III ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Francs · Francs і Valentinià III ·
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gal·la Placídia · Gal·la Placídia і Valentinià III ·
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Genseric · Genseric і Valentinià III ·
Hipona
Hipona (Hippo Regius) va ser una antiga ciutat de Numídia a la riba del riu Ubus (grec Ubos), on actualment hi ha Annaba, a Algèria.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Hipona · Hipona і Valentinià III ·
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Huns · Huns і Valentinià III ·
Joan el Secretari
Joan el Secretari (en llatí Joannes Augustus o Ioannes) va ser un usurpador del tron imperial romà (423-425) contra Valentinià III.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Joan el Secretari · Joan el Secretari і Valentinià III ·
Jordanes
L'àrea Mediterrània al voltant del 550 EC tal com Jordanes va descriure al seu ''Getica''. Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, es mostra en rosa, i les conquestes de Justinià I, en verd. Jordanes (Iordanes) va ser un funcionari i historiador romà d'Orient d'origen got del.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Jordanes · Jordanes і Valentinià III ·
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Mestre dels soldats · Mestre dels soldats і Valentinià III ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Narbona · Narbona і Valentinià III ·
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Nòrica · Nòrica і Valentinià III ·
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Oxford University Press · Oxford University Press і Valentinià III ·
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Pannònia · Pannònia і Valentinià III ·
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ravenna · Ravenna і Valentinià III ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Rin · Rin і Valentinià III ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Roma · Roma і Valentinià III ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sicília · Sicília і Valentinià III ·
Sidoni Apol·linar
Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sidoni Apol·linar · Sidoni Apol·linar і Valentinià III ·
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sueus · Sueus і Valentinià III ·
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Teodoric I (rei dels visigots) · Teodoric I (rei dels visigots) і Valentinià III ·
Teodoric II (rei dels visigots)
Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Teodoric II (rei dels visigots) · Teodoric II (rei dels visigots) і Valentinià III ·
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Trèveris · Trèveris і Valentinià III ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Vàndals · Vàndals і Valentinià III ·
5 de març
El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
5 de març і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · 5 de març і Valentinià III ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valentinià III
- Què tenen en comú Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valentinià III
- Semblances entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valentinià III
Comparació entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valentinià III
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident té 367 relacions, mentre que Valentinià III té 110. Com que tenen en comú 41, l'índex de Jaccard és 8.60% = 41 / (367 + 110).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valentinià III. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
