Similituds entre Batalla de Farsàlia і Segona Guerra Civil romana
Batalla de Farsàlia і Segona Guerra Civil romana tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Bríndisi, Egipte, Gàl·lia, Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC), Gneu Pompeu Magne, Grècia, Guerra de les Gàl·lies, Hispània, Itàlia, Juli Cèsar, Mar Adriàtica, Marc Antoni, Marsella, Optimat, Partit popular (antiga Roma), Ptolemeu XIII Filopàtor, Quint Cecili Metel Pius Escipió, República Romana, Senat Romà, Tit Labiè (tribú), 9 d'agost.
Bríndisi
Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.
Batalla de Farsàlia і Bríndisi · Bríndisi і Segona Guerra Civil romana ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Batalla de Farsàlia і Egipte · Egipte і Segona Guerra Civil romana ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Batalla de Farsàlia і Gàl·lia · Gàl·lia і Segona Guerra Civil romana ·
Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC)
Gneu Domici Calví Màxim (Cneus Domitius M. F.) va ser un magistrat romà del.
Batalla de Farsàlia і Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC) · Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC) і Segona Guerra Civil romana ·
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Batalla de Farsàlia і Gneu Pompeu Magne · Gneu Pompeu Magne і Segona Guerra Civil romana ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Batalla de Farsàlia і Grècia · Grècia і Segona Guerra Civil romana ·
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Batalla de Farsàlia і Guerra de les Gàl·lies · Guerra de les Gàl·lies і Segona Guerra Civil romana ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Batalla de Farsàlia і Hispània · Hispània і Segona Guerra Civil romana ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Batalla de Farsàlia і Itàlia · Itàlia і Segona Guerra Civil romana ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Batalla de Farsàlia і Juli Cèsar · Juli Cèsar і Segona Guerra Civil romana ·
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Batalla de Farsàlia і Mar Adriàtica · Mar Adriàtica і Segona Guerra Civil romana ·
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Batalla de Farsàlia і Marc Antoni · Marc Antoni і Segona Guerra Civil romana ·
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Batalla de Farsàlia і Marsella · Marsella і Segona Guerra Civil romana ·
Optimat
Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.
Batalla de Farsàlia і Optimat · Optimat і Segona Guerra Civil romana ·
Partit popular (antiga Roma)
El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) eren un grup constituït pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobiles i els optimates a través del senat en la vida política.
Batalla de Farsàlia і Partit popular (antiga Roma) · Partit popular (antiga Roma) і Segona Guerra Civil romana ·
Ptolemeu XIII Filopàtor
Ptolemeu XIII Filopàtor（Πτολεμαῖος) fou rei d'Egipte del 51 aC al 47 aC conjuntament amb la seva germana Cleòpatra VII. El seu malnom fou Filopàtor i si bé en algunes fonts també és esmentat com Ptolemeu Dionís, probablement és un error. Era fill de Ptolemeu XII Auletes, i el pare, un any abans de la seva mort, va associar al seu fill i a la filla Cleòpatra VII al tron i els dos es van casar. L'acord fou comunicat al senat romà que ho va acceptar i va concedir a Pompeu el títol de guardià del jove rei. L'administració va caure en mans de l'eunuc Pothinus a la mort del pare el 51 aC. Pothinus va agafar de fet la regència en nom del jove rei al que va declarar rei principal per damunt de la seva dona i germana (de més edat) Cleòpatra VII (octubre del 50 aC). Aquesta situació va fer esclatar conflictes entre Cleòpatra i Pothinus i la reina, que havia adquirit molt de poder, en fou expulsada amb la idea que Ptolemeu seria l'únic rei i Pothinus l'administrador. Cleòpatra es va refugiar a Síria on va reunir un exèrcit amb el qual va envair Egipte. Mentre la seva germana Arsinoe IV havia presentat la seva reclamació al tron. Ptolemeu va anar a trobar a les forces de Cleòpatra a Pelúsion i els dos exèrcits van acampar un enfront de l'altra. En aquell moment va arribar a Egipte Gneu Pompeu Magne (perseguit per Cèsar) i Ptolemeu i Pothinus van anar a entrevistar-se amb ell i van fingir que acceptaven ajudar-lo però ràpidament Pompeu fou assassinat per ordre de Pothinus i el general Aquil·les (Achillas) que esperaven guanyar-se així el favor de Cèsar, que estava a punt d'arribar. Una mica després va arribar a Egipte Juli Cèsar i es va proposar regular els afers egipcis. Quant se li va presentar el cap de Pompeu va manifestar el seu disgust i va fer buscar el cos per donar-li un enterrament romà. Cleòpatra va deixar l'exèrcit i va accelerar el seu retorn a Alexandria, i amb els seus encants personals va aconseguir el favor de Cèsar del que va esdevenir l'amant, resultant evident que Pothinus i Ptolemeu serien apartats de la direcció dels país. Pothinus va preparar llavors una revolta a Alexandria contra els romans i per això va fer tornar secretament una part de l'exèrcit acampat a Pelúsion, sota la direcció d'Aquil·les. Cèsar va dictaminar que Pothinus seria executat i Cleòpatra tornaria al tron. Ptolemeu llavors es va aliar a Arsinoe que també tenia elements favorables a l'exèrcit egipci i romà. La revolta preparada ja per Pothinus va esclatar a mitjan desembre del 48 aC i va agafar a Cèsar per sorpresa; els romans es van fer forts a una part d'Alexandria que fou atacada per l'exèrcit i el poble sense èxit. En les lluites és possible que fos incendiada la biblioteca d'Alexandria. Els romans van capturar Ptolemeu XIII, però el van deixar anar amb la promesa de què provaria de fer disminuir la violència dels enfrontaments i obtenir la seva rendició, però en lloc d'això, una vegada lliure, es va posar al front dels rebels. L'arribada de reforços des de Pèrgam dirigits per Mitridates, va decidir la victòria de Cèsar. Ptolemeu es va enfrontar amb les forces romanes que arribaven pel costat de Síria i es va fer fort a un dels braços del riu; però l'actuació coordinada de Cèsar i Mitridates va derrotar les forces egípcies i el seu camp fou assaltat. Els partidaris de Ptolemeu XIII i Arsinoe IV van sortir de la ciutat; Ptolemeu es va ofegar al creuar el Nil el 13 de gener del 47 aC. Cleòpatra va nomenar son germà petit Ptolemeu XIV Filopàtor com a rei associat (47–44 aC) i s'hi va casar, amb permís de Cèsar.
Batalla de Farsàlia і Ptolemeu XIII Filopàtor · Ptolemeu XIII Filopàtor і Segona Guerra Civil romana ·
Quint Cecili Metel Pius Escipió
Quint Cecili Metel Pius Escipió (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Metellus Pius Scipio) va ser un magistrat romà i comandant militar de la República Romana.
Batalla de Farsàlia і Quint Cecili Metel Pius Escipió · Quint Cecili Metel Pius Escipió і Segona Guerra Civil romana ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Batalla de Farsàlia і República Romana · República Romana і Segona Guerra Civil romana ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Batalla de Farsàlia і Senat Romà · Segona Guerra Civil romana і Senat Romà ·
Tit Labiè (tribú)
Tit Labiè - Titus Labienus - (després del 100 aC – Munda, 17 de març del 45 aC) va ser un militar romà que va viure a l'època final de la República Romana.
Batalla de Farsàlia і Tit Labiè (tribú) · Segona Guerra Civil romana і Tit Labiè (tribú) ·
9 d'agost
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
9 d'agost і Batalla de Farsàlia · 9 d'agost і Segona Guerra Civil romana ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Batalla de Farsàlia і Segona Guerra Civil romana
- Què tenen en comú Batalla de Farsàlia і Segona Guerra Civil romana
- Semblances entre Batalla de Farsàlia і Segona Guerra Civil romana
Comparació entre Batalla de Farsàlia і Segona Guerra Civil romana
Batalla de Farsàlia té 37 relacions, mentre que Segona Guerra Civil romana té 273. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 6.77% = 21 / (37 + 273).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Batalla de Farsàlia і Segona Guerra Civil romana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: