Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Batalla de Farsàlia і Gneu Pompeu Magne

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Batalla de Farsàlia і Gneu Pompeu Magne

Batalla de Farsàlia vs. Gneu Pompeu Magne

La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana. Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Similituds entre Batalla de Farsàlia і Gneu Pompeu Magne

Batalla de Farsàlia і Gneu Pompeu Magne tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Àfrica (província romana), Bríndisi, Cilícia, Egipte, Farsàlia, Gàl·lia, Guerra de les Gàl·lies, Hispània, Juli Cèsar, Optimat, Partit popular (antiga Roma), Província romana de Síria, Ptolemeu XIII Filopàtor, Quint Cecili Metel Pius Escipió, República Romana, 9 d'agost.

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.

Àfrica (província romana) і Batalla de Farsàlia · Àfrica (província romana) і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Bríndisi

Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.

Batalla de Farsàlia і Bríndisi · Bríndisi і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Batalla de Farsàlia і Cilícia · Cilícia і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Batalla de Farsàlia і Egipte · Egipte і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Farsàlia

Farsàlia (en grec modern: Φάρσαλα; Pharsālus; en turc Çatalca) és una població de Grècia situada a la Unitat perifèrica de Làrissa, a la riba esquerra de l'Enipeu.

Batalla de Farsàlia і Farsàlia · Farsàlia і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Batalla de Farsàlia і Gàl·lia · Gàl·lia і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.

Batalla de Farsàlia і Guerra de les Gàl·lies · Gneu Pompeu Magne і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Batalla de Farsàlia і Hispània · Gneu Pompeu Magne і Hispània · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Batalla de Farsàlia і Juli Cèsar · Gneu Pompeu Magne і Juli Cèsar · Veure més »

Optimat

Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.

Batalla de Farsàlia і Optimat · Gneu Pompeu Magne і Optimat · Veure més »

Partit popular (antiga Roma)

El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) eren un grup constituït pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobiles i els optimates a través del senat en la vida política.

Batalla de Farsàlia і Partit popular (antiga Roma) · Gneu Pompeu Magne і Partit popular (antiga Roma) · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Batalla de Farsàlia і Província romana de Síria · Gneu Pompeu Magne і Província romana de Síria · Veure més »

Ptolemeu XIII Filopàtor

Ptolemeu XIII Filopàtor(Πτολεμαῖος) fou rei d'Egipte del 51 aC al 47 aC conjuntament amb la seva germana Cleòpatra VII. El seu malnom fou Filopàtor i si bé en algunes fonts també és esmentat com Ptolemeu Dionís, probablement és un error. Era fill de Ptolemeu XII Auletes, i el pare, un any abans de la seva mort, va associar al seu fill i a la filla Cleòpatra VII al tron i els dos es van casar. L'acord fou comunicat al senat romà que ho va acceptar i va concedir a Pompeu el títol de guardià del jove rei. L'administració va caure en mans de l'eunuc Pothinus a la mort del pare el 51 aC. Pothinus va agafar de fet la regència en nom del jove rei al que va declarar rei principal per damunt de la seva dona i germana (de més edat) Cleòpatra VII (octubre del 50 aC). Aquesta situació va fer esclatar conflictes entre Cleòpatra i Pothinus i la reina, que havia adquirit molt de poder, en fou expulsada amb la idea que Ptolemeu seria l'únic rei i Pothinus l'administrador. Cleòpatra es va refugiar a Síria on va reunir un exèrcit amb el qual va envair Egipte. Mentre la seva germana Arsinoe IV havia presentat la seva reclamació al tron. Ptolemeu va anar a trobar a les forces de Cleòpatra a Pelúsion i els dos exèrcits van acampar un enfront de l'altra. En aquell moment va arribar a Egipte Gneu Pompeu Magne (perseguit per Cèsar) i Ptolemeu i Pothinus van anar a entrevistar-se amb ell i van fingir que acceptaven ajudar-lo però ràpidament Pompeu fou assassinat per ordre de Pothinus i el general Aquil·les (Achillas) que esperaven guanyar-se així el favor de Cèsar, que estava a punt d'arribar. Una mica després va arribar a Egipte Juli Cèsar i es va proposar regular els afers egipcis. Quant se li va presentar el cap de Pompeu va manifestar el seu disgust i va fer buscar el cos per donar-li un enterrament romà. Cleòpatra va deixar l'exèrcit i va accelerar el seu retorn a Alexandria, i amb els seus encants personals va aconseguir el favor de Cèsar del que va esdevenir l'amant, resultant evident que Pothinus i Ptolemeu serien apartats de la direcció dels país. Pothinus va preparar llavors una revolta a Alexandria contra els romans i per això va fer tornar secretament una part de l'exèrcit acampat a Pelúsion, sota la direcció d'Aquil·les. Cèsar va dictaminar que Pothinus seria executat i Cleòpatra tornaria al tron. Ptolemeu llavors es va aliar a Arsinoe que també tenia elements favorables a l'exèrcit egipci i romà. La revolta preparada ja per Pothinus va esclatar a mitjan desembre del 48 aC i va agafar a Cèsar per sorpresa; els romans es van fer forts a una part d'Alexandria que fou atacada per l'exèrcit i el poble sense èxit. En les lluites és possible que fos incendiada la biblioteca d'Alexandria. Els romans van capturar Ptolemeu XIII, però el van deixar anar amb la promesa de què provaria de fer disminuir la violència dels enfrontaments i obtenir la seva rendició, però en lloc d'això, una vegada lliure, es va posar al front dels rebels. L'arribada de reforços des de Pèrgam dirigits per Mitridates, va decidir la victòria de Cèsar. Ptolemeu es va enfrontar amb les forces romanes que arribaven pel costat de Síria i es va fer fort a un dels braços del riu; però l'actuació coordinada de Cèsar i Mitridates va derrotar les forces egípcies i el seu camp fou assaltat. Els partidaris de Ptolemeu XIII i Arsinoe IV van sortir de la ciutat; Ptolemeu es va ofegar al creuar el Nil el 13 de gener del 47 aC. Cleòpatra va nomenar son germà petit Ptolemeu XIV Filopàtor com a rei associat (47–44 aC) i s'hi va casar, amb permís de Cèsar.

Batalla de Farsàlia і Ptolemeu XIII Filopàtor · Gneu Pompeu Magne і Ptolemeu XIII Filopàtor · Veure més »

Quint Cecili Metel Pius Escipió

Quint Cecili Metel Pius Escipió (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Metellus Pius Scipio) va ser un magistrat romà i comandant militar de la República Romana.

Batalla de Farsàlia і Quint Cecili Metel Pius Escipió · Gneu Pompeu Magne і Quint Cecili Metel Pius Escipió · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Batalla de Farsàlia і República Romana · Gneu Pompeu Magne і República Romana · Veure més »

9 d'agost

El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

9 d'agost і Batalla de Farsàlia · 9 d'agost і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Batalla de Farsàlia і Gneu Pompeu Magne

Batalla de Farsàlia té 37 relacions, mentre que Gneu Pompeu Magne té 169. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 7.77% = 16 / (37 + 169).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Batalla de Farsàlia і Gneu Pompeu Magne. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »