Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Axioma і Teorema
Axioma і Teorema tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Anell (matemàtiques), Angle, Axioma, Conjunt, Conseqüència, Corol·lari, Demostració (matemàtiques), Elements d'Euclides, Física, Hipòtesi, Lògica, Lògica de primer ordre, Lògica proposicional, Llenguatge formal, Matemàtiques, Nombre natural, Postulat, Premissa, Proposició (lògica), Raonament deductiu, Regla d'inferència, Tautologia (lògica), Teorema d'incompletesa de Gödel, Teoria de grups, Teoria de la mesura, Teoria de la probabilitat, Teoria de nombres, Triangle, Veritat.
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Anell (matemàtiques) і Axioma · Anell (matemàtiques) і Teorema ·
Angle
∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).
Angle і Axioma · Angle і Teorema ·
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Axioma і Axioma · Axioma і Teorema ·
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Axioma і Conjunt · Conjunt і Teorema ·
Conseqüència
La conseqüència, fonamental a la lògica, és la relació que hi ha entre un conjunt de proposicions (premisses) i una altra proposició darrera (conclusió) quan aquesta "se segueix" de les primeres.
Axioma і Conseqüència · Conseqüència і Teorema ·
Corol·lari
Un corol·lari és una proposició matemàtica que és conseqüència immediata d'una altra proposició prèviament demostrada.
Axioma і Corol·lari · Corol·lari і Teorema ·
Demostració (matemàtiques)
En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.
Axioma і Demostració (matemàtiques) · Demostració (matemàtiques) і Teorema ·
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Axioma і Elements d'Euclides · Elements d'Euclides і Teorema ·
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Axioma і Física · Física і Teorema ·
Hipòtesi
òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.
Axioma і Hipòtesi · Hipòtesi і Teorema ·
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Axioma і Lògica · Lògica і Teorema ·
Lògica de primer ordre
La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.
Axioma і Lògica de primer ordre · Lògica de primer ordre і Teorema ·
Lògica proposicional
La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.
Axioma і Lògica proposicional · Lògica proposicional і Teorema ·
Llenguatge formal
teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. A matemàtiques, lògica, i ciències de la computació, un llenguatge formal és un llenguatge on els símbols primitius i regles per a unir aquests símbols estan formalment especificats.
Axioma і Llenguatge formal · Llenguatge formal і Teorema ·
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Axioma і Matemàtiques · Matemàtiques і Teorema ·
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Axioma і Nombre natural · Nombre natural і Teorema ·
Postulat
Un postulat és una proposició fonamentada en una veritat que s'admet sense proves i que és necessària per a servir com a base per a deduccions ulteriors.
Axioma і Postulat · Postulat і Teorema ·
Premissa
Una premissa és cadascuna d'ambdues proposicions d'un sil·logisme que donen lloc a la conclusió d'aquest.
Axioma і Premissa · Premissa і Teorema ·
Proposició (lògica)
Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.
Axioma і Proposició (lògica) · Proposició (lògica) і Teorema ·
Raonament deductiu
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.
Axioma і Raonament deductiu · Raonament deductiu і Teorema ·
Regla d'inferència
En lògica, especialment en lògica matemàtica, una regla d'inferència és un esquema per a construir inferències vàlides.
Axioma і Regla d'inferència · Regla d'inferència і Teorema ·
Tautologia (lògica)
La tautologia (del grec: ταυτολογία) és una fórmula proposicional que és verdadera sigui quin sigui el valor de veritat assignat als seus components proposicionals elementals.
Axioma і Tautologia (lògica) · Tautologia (lògica) і Teorema ·
Teorema d'incompletesa de Gödel
Kurt Gödel a 19 anys, cinc anys abans de la demostració dels teoremes. En lògica matemàtica, els teoremes d'incompletesa de Gödel són dos cèlebres teoremes demostrats per Kurt Gödel l'any 1930.
Axioma і Teorema d'incompletesa de Gödel · Teorema і Teorema d'incompletesa de Gödel ·
Teoria de grups
grups de permutacions. En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.
Axioma і Teoria de grups · Teorema і Teoria de grups ·
Teoria de la mesura
De manera informal es pot dir que una mesura és una aplicació que fa correspondre els conjunts amb nombres positius que representen la seva grandària. Això ho fa de tal manera que, si un conjunt A és subconjunt d'un altre B, a A li fa correspondre un nombre més petit que a B. En matemàtiques el concepte de mesura generalitza nocions com ara "longitud", "àrea", i "volum" (tot i que no totes les aplicacions de les mesures tenen a veure amb mides físiques).
Axioma і Teoria de la mesura · Teorema і Teoria de la mesura ·
Teoria de la probabilitat
La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.
Axioma і Teoria de la probabilitat · Teorema і Teoria de la probabilitat ·
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Axioma і Teoria de nombres · Teorema і Teoria de nombres ·
Triangle
Un triangle és un polígon de tres costats.
Axioma і Triangle · Teorema і Triangle ·
Veritat
El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Axioma і Teorema
- Què tenen en comú Axioma і Teorema
- Semblances entre Axioma і Teorema
Comparació entre Axioma і Teorema
Axioma té 111 relacions, mentre que Teorema té 113. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 12.95% = 29 / (111 + 113).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Axioma і Teorema. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
