Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Axioma і Veritat
Axioma і Veritat tenen 12 coses en comú (en Uniopèdia): Aristòtil, Bertrand Russell, Ciència, Coneixement, Dogma, Física, Gottlob Frege, Lògica, Paradoxa de Russell, Proposició (lògica), Teoria de models, Veritat.
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Axioma · Aristòtil і Veritat ·
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Axioma і Bertrand Russell · Bertrand Russell і Veritat ·
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Axioma і Ciència · Ciència і Veritat ·
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Axioma і Coneixement · Coneixement і Veritat ·
Dogma
Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.
Axioma і Dogma · Dogma і Veritat ·
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Axioma і Física · Física і Veritat ·
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.
Axioma і Gottlob Frege · Gottlob Frege і Veritat ·
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Axioma і Lògica · Lògica і Veritat ·
Paradoxa de Russell
La paradoxa de Russell descrita per Bertrand Russell el 1901 demostra que la teoria originària de conjunts formulada per Cantor i Frege és contradictòria.
Axioma і Paradoxa de Russell · Paradoxa de Russell і Veritat ·
Proposició (lògica)
Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.
Axioma і Proposició (lògica) · Proposició (lògica) і Veritat ·
Teoria de models
La teoria de models és la branca de la matemàtica que estudia les estructures matemàtiques, com ara els grups, els cossos, els grafs o àdhuc els models de la teoria de conjunts, amb les eines de la lògica matemàtica.
Axioma і Teoria de models · Teoria de models і Veritat ·
Veritat
El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Axioma і Veritat
- Què tenen en comú Axioma і Veritat
- Semblances entre Axioma і Veritat
Comparació entre Axioma і Veritat
Axioma té 111 relacions, mentre que Veritat té 87. Com que tenen en comú 12, l'índex de Jaccard és 6.06% = 12 / (111 + 87).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Axioma і Veritat. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
