Similituds entre Arquitectura romànica і Ramon Berenguer III
Arquitectura romànica і Ramon Berenguer III tenen 54 coses en comú (en Uniopèdia): Al-Àndalus, Alfons el Bataller, Almodis, Amposta, Arle, Àger, Balaguer, Barcelona, Berenguer Ramon I, Berenguer Ramon II, Bisbat de Vic, Casal de Barcelona, Comtat de Barcelona, Comtat de Carcassona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Gavaldà, Comtat de Girona, Comtat de Provença, Comtat de Rasès, Comtat de Tolosa, Croada pisano-catalana, Dinastia almoràvit, Dolça de Provença, Emirat de Làrida, Ermessenda de Carcassona, Illes Balears, Islam, Lleida, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de comtes de Barcelona, ..., Monestir de Santa Maria de Ripoll, Occitània, Oleguer de Barcelona, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Temple, Orde militar, Peralada, Peronella d'Aragó, Provença, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Ramon Folc I de Cardona, Robert Guiscard, Rodrigo Díaz de Vivar, Sança de Castella (1006-1027), Tarragona, Terra Santa, Tortosa, Usatges de Barcelona, València, Vescomtat de Carlat, Vescomtat de Millau. Ampliar l'índex (24 més) »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Al-Àndalus і Arquitectura romànica · Al-Àndalus і Ramon Berenguer III ·
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Arquitectura romànica · Alfons el Bataller і Ramon Berenguer III ·
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Almodis і Arquitectura romànica · Almodis і Ramon Berenguer III ·
Amposta
Amposta és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Montsià, al delta de l’Ebre.
Amposta і Arquitectura romànica · Amposta і Ramon Berenguer III ·
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Arle і Arquitectura romànica · Arle і Ramon Berenguer III ·
Àger
Àger (pronunciat) és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, Catalunya.
Àger і Arquitectura romànica · Àger і Ramon Berenguer III ·
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Arquitectura romànica і Balaguer · Balaguer і Ramon Berenguer III ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Arquitectura romànica і Barcelona · Barcelona і Ramon Berenguer III ·
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Arquitectura romànica і Berenguer Ramon I · Berenguer Ramon I і Ramon Berenguer III ·
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Arquitectura romànica і Berenguer Ramon II · Berenguer Ramon II і Ramon Berenguer III ·
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Arquitectura romànica і Bisbat de Vic · Bisbat de Vic і Ramon Berenguer III ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Arquitectura romànica і Casal de Barcelona · Casal de Barcelona і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Arquitectura romànica і Comtat de Barcelona · Comtat de Barcelona і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Arquitectura romànica і Comtat de Carcassona · Comtat de Carcassona і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Arquitectura romànica і Comtat de Cerdanya · Comtat de Cerdanya і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Arquitectura romànica і Comtat de Gavaldà · Comtat de Gavaldà і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Arquitectura romànica і Comtat de Girona · Comtat de Girona і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Provença
El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Arquitectura romànica і Comtat de Provença · Comtat de Provença і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Arquitectura romànica і Comtat de Rasès · Comtat de Rasès і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Arquitectura romànica і Comtat de Tolosa · Comtat de Tolosa і Ramon Berenguer III ·
Croada pisano-catalana
La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.
Arquitectura romànica і Croada pisano-catalana · Croada pisano-catalana і Ramon Berenguer III ·
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Arquitectura romànica і Dinastia almoràvit · Dinastia almoràvit і Ramon Berenguer III ·
Dolça de Provença
Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).
Arquitectura romànica і Dolça de Provença · Dolça de Provença і Ramon Berenguer III ·
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Arquitectura romànica і Emirat de Làrida · Emirat de Làrida і Ramon Berenguer III ·
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Arquitectura romànica і Ermessenda de Carcassona · Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer III ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Arquitectura romànica і Illes Balears · Illes Balears і Ramon Berenguer III ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Arquitectura romànica і Islam · Islam і Ramon Berenguer III ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Arquitectura romànica і Lleida · Lleida і Ramon Berenguer III ·
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Arquitectura romànica і Llista de bisbes de Barcelona · Llista de bisbes de Barcelona і Ramon Berenguer III ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Arquitectura romànica і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Ramon Berenguer III ·
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Arquitectura romànica і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Monestir de Santa Maria de Ripoll і Ramon Berenguer III ·
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Arquitectura romànica і Occitània · Occitània і Ramon Berenguer III ·
Oleguer de Barcelona
Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.
Arquitectura romànica і Oleguer de Barcelona · Oleguer de Barcelona і Ramon Berenguer III ·
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Arquitectura romànica і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Orde de Sant Joan de Jerusalem і Ramon Berenguer III ·
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Arquitectura romànica і Orde del Temple · Orde del Temple і Ramon Berenguer III ·
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Arquitectura romànica і Orde militar · Orde militar і Ramon Berenguer III ·
Peralada
Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Arquitectura romànica і Peralada · Peralada і Ramon Berenguer III ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Arquitectura romànica і Peronella d'Aragó · Peronella d'Aragó і Ramon Berenguer III ·
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Arquitectura romànica і Provença · Provença і Ramon Berenguer III ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Arquitectura romànica і Ramon Berenguer I · Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer III ·
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Arquitectura romànica і Ramon Berenguer II · Ramon Berenguer II і Ramon Berenguer III ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Arquitectura romànica і Ramon Berenguer IV · Ramon Berenguer III і Ramon Berenguer IV ·
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Arquitectura romànica і Ramon Borrell I · Ramon Berenguer III і Ramon Borrell I ·
Ramon Folc I de Cardona
Ramon Folc I de Cardona (?1040-Maldà, 1086) fou Vescomte de Cardona.
Arquitectura romànica і Ramon Folc I de Cardona · Ramon Berenguer III і Ramon Folc I de Cardona ·
Robert Guiscard
Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.
Arquitectura romànica і Robert Guiscard · Ramon Berenguer III і Robert Guiscard ·
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Arquitectura romànica і Rodrigo Díaz de Vivar · Ramon Berenguer III і Rodrigo Díaz de Vivar ·
Sança de Castella (1006-1027)
Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.
Arquitectura romànica і Sança de Castella (1006-1027) · Ramon Berenguer III і Sança de Castella (1006-1027) ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Arquitectura romànica і Tarragona · Ramon Berenguer III і Tarragona ·
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Arquitectura romànica і Terra Santa · Ramon Berenguer III і Terra Santa ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Arquitectura romànica і Tortosa · Ramon Berenguer III і Tortosa ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Arquitectura romànica і Usatges de Barcelona · Ramon Berenguer III і Usatges de Barcelona ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Arquitectura romànica і València · Ramon Berenguer III і València ·
Vescomtat de Carlat
El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.
Arquitectura romànica і Vescomtat de Carlat · Ramon Berenguer III і Vescomtat de Carlat ·
Vescomtat de Millau
El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.
Arquitectura romànica і Vescomtat de Millau · Ramon Berenguer III і Vescomtat de Millau ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Arquitectura romànica і Ramon Berenguer III
- Què tenen en comú Arquitectura romànica і Ramon Berenguer III
- Semblances entre Arquitectura romànica і Ramon Berenguer III
Comparació entre Arquitectura romànica і Ramon Berenguer III
Arquitectura romànica té 1021 relacions, mentre que Ramon Berenguer III té 154. Com que tenen en comú 54, l'índex de Jaccard és 4.60% = 54 / (1021 + 154).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Arquitectura romànica і Ramon Berenguer III. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: