Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Arquitectura romànica і Ramon Berenguer II
Arquitectura romànica і Ramon Berenguer II tenen 32 coses en comú (en Uniopèdia): Almodis, Alou, Barcelona, Berenguer Ramon I, Berenguer Ramon II, Bisbat de Girona, Borrell II, Casal de Barcelona, Catedral de Girona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Carcassona, Comtat de Girona, Comtat de Rasès, Ducat de la Pulla i Calàbria, Emirat de Làrida, Ermessenda de Carcassona, Girona, Letgarda de Tolosa, Lleida, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de comtes de Barcelona, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Papa, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer III, Ramon Borrell I, Robert Guiscard, Rodrigo Díaz de Vivar, ..., Sança de Castella (1006-1027), Usatges de Barcelona. Ampliar l'índex (2 més) »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Almodis і Arquitectura romànica · Almodis і Ramon Berenguer II ·
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Alou і Arquitectura romànica · Alou і Ramon Berenguer II ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Arquitectura romànica і Barcelona · Barcelona і Ramon Berenguer II ·
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Arquitectura romànica і Berenguer Ramon I · Berenguer Ramon I і Ramon Berenguer II ·
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Arquitectura romànica і Berenguer Ramon II · Berenguer Ramon II і Ramon Berenguer II ·
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Arquitectura romànica і Bisbat de Girona · Bisbat de Girona і Ramon Berenguer II ·
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Arquitectura romànica і Borrell II · Borrell II і Ramon Berenguer II ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Arquitectura romànica і Casal de Barcelona · Casal de Barcelona і Ramon Berenguer II ·
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Arquitectura romànica і Catedral de Girona · Catedral de Girona і Ramon Berenguer II ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Arquitectura romànica і Comtat d'Urgell · Comtat d'Urgell і Ramon Berenguer II ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Arquitectura romànica і Comtat de Barcelona · Comtat de Barcelona і Ramon Berenguer II ·
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Arquitectura romànica і Comtat de Carcassona · Comtat de Carcassona і Ramon Berenguer II ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Arquitectura romànica і Comtat de Girona · Comtat de Girona і Ramon Berenguer II ·
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Arquitectura romànica і Comtat de Rasès · Comtat de Rasès і Ramon Berenguer II ·
Ducat de la Pulla i Calàbria
Castell de la ciutat de Melfi El Ducat de la Pulla i Calàbria fou un estat al sud de la península Itàlica des del fins al.
Arquitectura romànica і Ducat de la Pulla i Calàbria · Ducat de la Pulla i Calàbria і Ramon Berenguer II ·
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Arquitectura romànica і Emirat de Làrida · Emirat de Làrida і Ramon Berenguer II ·
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Arquitectura romànica і Ermessenda de Carcassona · Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer II ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Arquitectura romànica і Girona · Girona і Ramon Berenguer II ·
Letgarda de Tolosa
Letgarda de Tolosa i d'Alvèrnia (945-978) fou filla del comte de Tolosa Ramon III i la seva esposa Garsinda de Roergue.
Arquitectura romànica і Letgarda de Tolosa · Letgarda de Tolosa і Ramon Berenguer II ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Arquitectura romànica і Lleida · Lleida і Ramon Berenguer II ·
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Arquitectura romànica і Llista de bisbes de Barcelona · Llista de bisbes de Barcelona і Ramon Berenguer II ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Arquitectura romànica і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Ramon Berenguer II ·
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Arquitectura romànica і Monestir de Sant Cugat · Monestir de Sant Cugat і Ramon Berenguer II ·
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Arquitectura romànica і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Monestir de Santa Maria de Ripoll і Ramon Berenguer II ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Arquitectura romànica і Papa · Papa і Ramon Berenguer II ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Arquitectura romànica і Ramon Berenguer I · Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer II ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Arquitectura romànica і Ramon Berenguer III · Ramon Berenguer II і Ramon Berenguer III ·
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Arquitectura romànica і Ramon Borrell I · Ramon Berenguer II і Ramon Borrell I ·
Robert Guiscard
Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.
Arquitectura romànica і Robert Guiscard · Ramon Berenguer II і Robert Guiscard ·
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Arquitectura romànica і Rodrigo Díaz de Vivar · Ramon Berenguer II і Rodrigo Díaz de Vivar ·
Sança de Castella (1006-1027)
Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.
Arquitectura romànica і Sança de Castella (1006-1027) · Ramon Berenguer II і Sança de Castella (1006-1027) ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Arquitectura romànica і Usatges de Barcelona · Ramon Berenguer II і Usatges de Barcelona ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Arquitectura romànica і Ramon Berenguer II
- Què tenen en comú Arquitectura romànica і Ramon Berenguer II
- Semblances entre Arquitectura romànica і Ramon Berenguer II
Comparació entre Arquitectura romànica і Ramon Berenguer II
Arquitectura romànica té 1021 relacions, mentre que Ramon Berenguer II té 105. Com que tenen en comú 32, l'índex de Jaccard és 2.84% = 32 / (1021 + 105).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Arquitectura romànica і Ramon Berenguer II. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
