Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Aqüeductes de Roma і Arquitectura romana antiga
Aqüeductes de Roma і Arquitectura romana antiga tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Antiga Roma, Aqüeducte, Aqüeducte romà, August, Camp de Mart, Capitoli, Claudi, Domicià, Imperi Romà, Janícul, Llatí, Neró, Palatí, Roma, Sext Juli Frontí, Tíber, Tívoli, Termes romanes, Trajà, Viaducte, Volta.
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Aqüeductes de Roma · Antiga Roma і Arquitectura romana antiga ·
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Aqüeducte і Aqüeductes de Roma · Aqüeducte і Arquitectura romana antiga ·
Aqüeducte romà
Els múltiples arcs del pont del Gard a la Gàl·lia romana (actual sud de França). El nivell superior inclou un aqüeducte que portava aigua en època romana; el seu nivell inferior es va expandir en la dècada de 1740 per suportar una àmplia carretera al llarg del riu. Els enginyers romans van construir '''aqüeductes''', amb característiques pròpies, al llarg de tot l'Imperi.
Aqüeducte romà і Aqüeductes de Roma · Aqüeducte romà і Arquitectura romana antiga ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Aqüeductes de Roma і August · Arquitectura romana antiga і August ·
Camp de Mart
Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.
Aqüeductes de Roma і Camp de Mart · Arquitectura romana antiga і Camp de Mart ·
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Aqüeductes de Roma і Capitoli · Arquitectura romana antiga і Capitoli ·
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Aqüeductes de Roma і Claudi · Arquitectura romana antiga і Claudi ·
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Aqüeductes de Roma і Domicià · Arquitectura romana antiga і Domicià ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Aqüeductes de Roma і Imperi Romà · Arquitectura romana antiga і Imperi Romà ·
Janícul
El Janícul (en italià Gianicolo) és un turó de la ciutat de Roma, al Trastevere.
Aqüeductes de Roma і Janícul · Arquitectura romana antiga і Janícul ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Aqüeductes de Roma і Llatí · Arquitectura romana antiga і Llatí ·
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Aqüeductes de Roma і Neró · Arquitectura romana antiga і Neró ·
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Aqüeductes de Roma і Palatí · Arquitectura romana antiga і Palatí ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Aqüeductes de Roma і Roma · Arquitectura romana antiga і Roma ·
Sext Juli Frontí
va ser un polític, militar i escriptor romà.
Aqüeductes de Roma і Sext Juli Frontí · Arquitectura romana antiga і Sext Juli Frontí ·
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Aqüeductes de Roma і Tíber · Arquitectura romana antiga і Tíber ·
Tívoli
Tivoli, antiga Tibur, és una ciutat del Laci, a Itàlia, que pertany a l'àrea administrativa anomenada ciutat metropolitana de Roma Capital, amb uns 80.000 habitants.
Aqüeductes de Roma і Tívoli · Arquitectura romana antiga і Tívoli ·
Termes romanes
Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.
Aqüeductes de Roma і Termes romanes · Arquitectura romana antiga і Termes romanes ·
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Aqüeductes de Roma і Trajà · Arquitectura romana antiga і Trajà ·
Viaducte
El Viaducte La Polvorilla a l'Argentina El Viaducte Royal Border Bridge a Berwick-upon-Tweed Un viaducte és un pont compost per diversos arcs.
Aqüeductes de Roma і Viaducte · Arquitectura romana antiga і Viaducte ·
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Aqüeductes de Roma і Volta · Arquitectura romana antiga і Volta ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Aqüeductes de Roma і Arquitectura romana antiga
- Què tenen en comú Aqüeductes de Roma і Arquitectura romana antiga
- Semblances entre Aqüeductes de Roma і Arquitectura romana antiga
Comparació entre Aqüeductes de Roma і Arquitectura romana antiga
Aqüeductes de Roma té 101 relacions, mentre que Arquitectura romana antiga té 224. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 6.46% = 21 / (101 + 224).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Aqüeductes de Roma і Arquitectura romana antiga. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
