Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Aqüeductes de Roma і Roma
Aqüeductes de Roma і Roma tenen 27 coses en comú (en Uniopèdia): Aniene, Antiga Roma, August, Aventí, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Capitoli, Celi, Fontana dei Quattro Fiumi, Fontana di Trevi, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Janícul, Llatí, Longobards, Neró, Palatí, Piazza di Spagna, Piazza Navona, Tíber, Termes de Caracal·la, Termes de Dioclecià, Trajà, Trastevere, Via Aurèlia, Via Àpia, Via Prenestina, Via Valèria.
Aniene
LAniene és un riu d'Itàlia, que transcorre pel Laci, i és afluent del Tíber.
Aniene і Aqüeductes de Roma · Aniene і Roma ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Aqüeductes de Roma · Antiga Roma і Roma ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Aqüeductes de Roma і August · August і Roma ·
Aventí
LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.
Aqüeductes de Roma і Aventí · Aventí і Roma ·
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Aqüeductes de Roma і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Roma ·
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Aqüeductes de Roma і Capitoli · Capitoli і Roma ·
Celi
La Villa Celimontana, segons un gravat de Giuseppe Vasi de 1761 El Celi (en Celio; en Mons Cælius) és un dels set turons de la ciutat de Roma.
Aqüeductes de Roma і Celi · Celi і Roma ·
Fontana dei Quattro Fiumi
L'escultura de la Fontana dei Quattro Fiumi o Font dels Quatre Rius, es troba a la Piazza Navona de Roma i va ser ideada i tallada per l'escultor i pintor Gian Lorenzo Bernini a 1651 sota el papat d'Innocenci X, en plena època barroca, durant el període més prolífic del genial artista i prop de la que un altre temps fou la Chiesa di San Giacomo de gli Spagnoli La font es compon d'una base formada d'una gran piscina el·líptica, coronada en el seu centre d'una gran mola de marbre, sobre la qual s'eleva un obelisc egipci d'època romana, l'obelisc de Domicià.
Aqüeductes de Roma і Fontana dei Quattro Fiumi · Fontana dei Quattro Fiumi і Roma ·
Fontana di Trevi
La Fontana di Trevi és una font del districte de Trevi de Roma, a Itàlia, dissenyada per l'arquitecte italià Nicola Salvi i completada per Giuseppe Pannini el.
Aqüeductes de Roma і Fontana di Trevi · Fontana di Trevi і Roma ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Aqüeductes de Roma і Imperi Romà · Imperi Romà і Roma ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Aqüeductes de Roma і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Roma ·
Janícul
El Janícul (en italià Gianicolo) és un turó de la ciutat de Roma, al Trastevere.
Aqüeductes de Roma і Janícul · Janícul і Roma ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Aqüeductes de Roma і Llatí · Llatí і Roma ·
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Aqüeductes de Roma і Longobards · Longobards і Roma ·
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Aqüeductes de Roma і Neró · Neró і Roma ·
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Aqüeductes de Roma і Palatí · Palatí і Roma ·
Piazza di Spagna
La Piazza di Spagna (nom italià), anomenada de vegades en català plaça d'Espanya, és una de les places més famoses de Roma.
Aqüeductes de Roma і Piazza di Spagna · Piazza di Spagna і Roma ·
Piazza Navona
Piazza Navona és una de les places més famoses de Roma.
Aqüeductes de Roma і Piazza Navona · Piazza Navona і Roma ·
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Aqüeductes de Roma і Tíber · Roma і Tíber ·
Termes de Caracal·la
Les termes de Caracal·la (en italià, Terme di Caracalla) van ser un ampli complex de banys públics de la Roma imperial.
Aqüeductes de Roma і Termes de Caracal·la · Roma і Termes de Caracal·la ·
Termes de Dioclecià
Les Termes de Dioclecià (en italià Terme di Diocleziano, en llatí Thermae Diocletiani) van ser els banys termals més grans i sumptuosos de l'antiga Roma.
Aqüeductes de Roma і Termes de Dioclecià · Roma і Termes de Dioclecià ·
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Aqüeductes de Roma і Trajà · Roma і Trajà ·
Trastevere
Portant del Senyor dels Miracles a la Basílica de Santa Maria in Trastevere Trastevere és el XIII rione (barri del centre històric) de Roma, situat a la riba oest del Tíber, al sud de la Ciutat del Vaticà.
Aqüeductes de Roma і Trastevere · Roma і Trastevere ·
Via Aurèlia
La Via Aurèlia en groc. La Via Aurèlia (en llatí Via Aurelia) va ser una via romana que portava de Roma a Pisa (Etrúria) i a la costa de Ligúria i als Alps marítims.
Aqüeductes de Roma і Via Aurèlia · Roma і Via Aurèlia ·
Via Àpia
Itinerari bifurcat de la ''Via Appia''. La Via Àpia (en Via Appia) és la més important de les vies romanes.
Aqüeductes de Roma і Via Àpia · Roma і Via Àpia ·
Via Prenestina
Via Prenestina (en llatí Via Praenestina, en grec antic ἡ Πραινεστινή ὁδός) va ser el nom donat a la via romana construïda entre Roma i Praeneste, passant per Gabis, que tot seguit s'unia a la via Llatina a l'estació de Sub Anagnia.
Aqüeductes de Roma і Via Prenestina · Roma і Via Prenestina ·
Via Valèria
Via Valèria (Via Valeria en llatí, en grec ἡ Οὐαλερία ὁδός, segons Estrabó) va ser una antiga via romana de les més importants, que sortia de Roma, o més concretament de Tibur i anava cap al Lacus Fucinus, al país dels marsis, i continuava cap a l'Adriàtic fins a la desembocadura de l'Aternus.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Aqüeductes de Roma і Roma
- Què tenen en comú Aqüeductes de Roma і Roma
- Semblances entre Aqüeductes de Roma і Roma
Comparació entre Aqüeductes de Roma і Roma
Aqüeductes de Roma té 101 relacions, mentre que Roma té 289. Com que tenen en comú 27, l'índex de Jaccard és 6.92% = 27 / (101 + 289).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Aqüeductes de Roma і Roma. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
