Taula de continguts
34 les relacions: Acala, Agricultura, Ahuízotl, Carabassa, Castellà, Chiapas, Civilització asteca, Civilització maia, Civilització olmeca, Civilització zapoteca, Crioll, Cristianisme, Dacsa, Estat d'Oaxaca, Estat de Tabasco, Fesol, Independència de Mèxic, Istme de Tehuantepec, Mamey, Mèxic, Mesoamèrica, Mestís, Mixes, Pebrotera, Pobles indígenes de Mèxic, Popoluques, Tuxtla Gutiérrez, Veracruz, Zona arqueològica de Palenque, Zoque, 1484, 1523, 1922, 2000.
Acala
XIII, Metropolitan Museum of Art. Acala o Achala (en sànscrit: अचल, "l'Inamovible", IPA: ), també conegut com Acalanātha (अचलनाथ, "Senyor Inamovible") o Āryācalanātha (आर्याचलनाथ, "Noble Senyor Inamovible"), és una deïtat colèrica i dharmapala (protector del Dharma) destacada en el budisme Vajrayana i el budisme de l'Àsia oriental.
Veure Zoques і Acala
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Zoques і Agricultura
Ahuízotl
En la mitologia asteca, l'ahuízotl és un monstre aquàtic amb la grandària i forma general de gos, però amb mans i peus de mico, orelles punxegudes i cobert de pelatge gris fosc d'aspecte relliscós que, fora de l'aigua una vegada mullat, s'enduria en metxes que semblaven espines per les quals l'ahuízotl rep el seu nom: en nàhuatl a(tl) significa 'aigua' i huiz(tli) 'espina'.
Veure Zoques і Ahuízotl
Carabassa
El terme carabassa o carbassa designa diverses espècies de plantes de la família de les cucurbitàcies.
Veure Zoques і Carabassa
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Zoques і Castellà
Chiapas
Chiapas és un dels 31 estats que constitueixen Mèxic.
Veure Zoques і Chiapas
Civilització asteca
Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al.
Veure Zoques і Civilització asteca
Civilització maia
Palenque, Mèxic Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans.
Veure Zoques і Civilització maia
Civilització olmeca
La civilització olmeca s'originà fa 3500 anys, al sud-est de l'actual Mèxic, on va prosperar durant prop d'un mil·lenni, entre els anys 1200 i el 400 aC.
Veure Zoques і Civilització olmeca
Civilització zapoteca
Mapa de Monte Albán La civilització zapoteca es va desenvolupar al territori que avui dia comprèn l'estat d'Oaxaca a Mèxic.
Veure Zoques і Civilització zapoteca
Crioll
Crioll és una persona que a l'Amèrica espanyola designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica.
Veure Zoques і Crioll
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Zoques і Cristianisme
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Veure Zoques і Dacsa
Estat d'Oaxaca
Lestat d'Oaxaca és un dels 31 estats de Mèxic, localitzat a l'Istme de Tehuantepec.
Veure Zoques і Estat d'Oaxaca
Estat de Tabasco
Estat de Tabasco (en castellà: Estado de Tabasco) és un dels 31 estats de Mèxic.
Veure Zoques і Estat de Tabasco
Fesol
Fesols secs (''Phaseolus vulgaris'') Mongetera. Fesols amb plàtan. Un fesol o mongeta és la llavor d’un dels diversos gèneres de la família de les plantes amb flor lleguminoses, que s’utilitzen com a verdures per a l’alimentació humana o animal.
Veure Zoques і Fesol
Independència de Mèxic
miniatura La Independència de Mèxic va ser la conseqüència d'un procés polític i social d'emancipació, que buscava independitzar-se del govern central de l'Imperi Espanyol.
Veure Zoques і Independència de Mèxic
Istme de Tehuantepec
L'istme de Tehuantepec Listme de Tehuantepec és un istme de Mèxic; la regió més estreta del país entre el Golf de Mèxic i l'oceà Pacífic.
Veure Zoques і Istme de Tehuantepec
Mamey
Mamey és un municipi francès situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Veure Zoques і Mamey
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Veure Zoques і Mèxic
Mesoamèrica
Àrees de Mesoamèrica Mesoamèrica és la regió històrica del continent americà que comprèn aproximadament Mèxic (exceptuant certs estats del nord), Guatemala, Belize, l'occident d'Hondures, El Salvador, Nicaragua i la zona més nord-occidental de Costa Rica.
Veure Zoques і Mesoamèrica
Mestís
mixteca. Mestís (mestizo en castellà, mestiço en portuguès, métis en francès, tots els quals provenen del llatí mixticus, participi passat del verb miscere, mesclar) és un terme d'origen castellà utilitzat per designar a les persones d'ascendència mixta, europea i ameríndia.
Veure Zoques і Mestís
Mixes
Els mixe són un dels pobles indígenes de Mèxic que pertany a la família lingüística mixe-zoque (mikse-soke).
Veure Zoques і Mixes
Pebrotera
Les pebroteres o pebreres (Capsicum) són un gènere de plantes de la família Solanaceae. El nom del seu fruit pot ser pebre, pebrera, pebrina, pebró o pebrot, i al País Valencià i en català occidental pimentó o xili. Es destria del pebre gris dient-ne pebre vermell o pebró vermell (català oriental), pebre roig o pebró roig (català occidental) o pebre bord (Balears).
Veure Zoques і Pebrotera
Pobles indígenes de Mèxic
Nens chatins Mèxic s'ha definit a si mateix en la seva constitució com a nació "pluricultural" en reconeixement de les diverses ètnies que la conformen.
Veure Zoques і Pobles indígenes de Mèxic
Popoluques
Els popoluques (del nàhuatl 'algú que parla com balbotejant') és un exònim despectiu que els asteques van aplicar a diferents pobles indígenes de Mèxic; de fet el terme popoluca és similar en connotació i significat al terme bàrbar de grecs i romans.
Veure Zoques і Popoluques
Tuxtla Gutiérrez
Tuxtla Guitiérrez és un municipi de l'estat de Chiapas.
Veure Zoques і Tuxtla Gutiérrez
Veracruz
Far Carranza a Veracruz. La ciutat de Veracruz és el port més important del Golf de Mèxic, i una de les ciutats més grans de l'estat de Veracruz.
Veure Zoques і Veracruz
Zona arqueològica de Palenque
Palenque és un jaciment arqueològic maia situat prop del riu Usumacinta, a l'estat de Chiapas, Mèxic, al sud-est del país.
Veure Zoques і Zona arqueològica de Palenque
Zoque
En verd, les llengües zoque de la família mixezoque El zoque o llengües zoques (o sokes) constitueixen un grup de llengües de la família lingüística mixezoque.
Veure Zoques і Zoque
1484
Països Catalans Resta del món.
Veure Zoques і 1484
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Zoques і 1523
1922
;Països Catalans.
Veure Zoques і 1922
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Zoques і 2000