Taula de continguts
34 les relacions: Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues, Algèria, André Chastagnol, École Normale Supérieure, Baix Imperi, Ciutadania romana, Dioclecià, Epigrafia, França, Historiador, Imperi Romà, Jérôme Carcopino, La Sala (Gard), La Sorbona, Marsella, Masamet, Montpeller, Nimes, Revue des études anciennes, Tetrarquia, Tolosa de Llenguadoc, Universitat d'Estrasburg, 1900, 1926, 1927, 1929, 1935, 1944, 1949, 1969, 1970, 1983, 2 d'octubre, 2 de juny.
Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues
L'Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues (en francès: Académie des inscriptions et belles-lettres), és una societat científica fundada per Jean-Baptiste Colbert el 1663 en l'àmbit de les Humanitats.
Veure William Seston і Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure William Seston і Algèria
André Chastagnol
André Chastagnol (21 de febrer de 1920, París - 2 de setembre de 1996, París, França) fou un historiador francès especialista en literatura i epigrafia llatines.
Veure William Seston і André Chastagnol
École Normale Supérieure
LÉcole normale supérieure o ENS (Escola Normal Superior en català) és un establiment d'ensenyament superior francès enquadrat dins la categoria de les grandes écoles.
Veure William Seston і École Normale Supérieure
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Veure William Seston і Baix Imperi
Ciutadania romana
La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.
Veure William Seston і Ciutadania romana
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure William Seston і Dioclecià
Epigrafia
Lepigrafia és una ciència autònoma i alhora auxiliar de la història que estudia les inscripcions fetes sobre materials durs (pedres, ossos, metall, fusta, ceràmica, etc.), i estableix metodologies per a interpretar-les.
Veure William Seston і Epigrafia
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure William Seston і França
Historiador
Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.
Veure William Seston і Historiador
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure William Seston і Imperi Romà
Jérôme Carcopino
Jérôme Carcopino va ser un historiador (especialista de la Roma antiga), funcionari d'alt rang i polític francès, nascut el 27 de juny de 1881 a Verneuil-sur-Avre (Eure) i mort el 17 de març de 1970 a París.
Veure William Seston і Jérôme Carcopino
La Sala (Gard)
Lasalle (en occità La Sala) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Veure William Seston і La Sala (Gard)
La Sorbona
La Sorbona (en francès La Sorbonne) és un establiment públic d'ensenyament superior, avui dividit en dues universitats (Universitat de París III i de IV).
Veure William Seston і La Sorbona
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Veure William Seston і Marsella
Masamet
Masamet (en occità; en francès Mazamet) és una població francesa situada al Departament del Tarn a la regió Occitània.
Veure William Seston і Masamet
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Veure William Seston і Montpeller
Nimes
Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Veure William Seston і Nimes
Revue des études anciennes
La Revue des Études Anciennes (abreujada com a REA) és una revista universitària creada l'any 1899, publicada per la i dedicada a l'estudi de l'Antiguitat.
Veure William Seston і Revue des études anciennes
Tetrarquia
esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.
Veure William Seston і Tetrarquia
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Veure William Seston і Tolosa de Llenguadoc
Universitat d'Estrasburg
La Universitat d'Estrasburg (alsacià Üniversität Strossburi, alemany Universität Straßburg) té el seu origen en el Gymnasium, institució de confessió protestant, fundada a aquesta ciutat per Johannes Sturm en 1538 que va adquirir el rang d'universitat el 1621.
Veure William Seston і Universitat d'Estrasburg
1900
;Països Catalans.
Veure William Seston і 1900
1926
;Països Catalans.
Veure William Seston і 1926
1927
;Països Catalans.
Veure William Seston і 1927
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure William Seston і 1929
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Veure William Seston і 1935
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Veure William Seston і 1944
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Veure William Seston і 1949
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure William Seston і 1969
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure William Seston і 1970
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure William Seston і 1983
2 d'octubre
El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure William Seston і 2 d'octubre
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure William Seston і 2 de juny