Taula de continguts
56 les relacions: Alsàcia, Antoni Maria Alcover i Sureda, Assimilació, Basc, Bonn, Brisgòvia, Celtes, Consonant nasal, Dàcia, Dübendorf, Dialecte, Diccionari català-valencià-balear, Diftong, Emilià, Engiadinès, Filologia romànica, Francès, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Friedrich Christian Diez, Gal·lès, Gàl·lia, Gustav Gröber, Hispània, Ibers, Institut d'Estudis Catalans, Isoglossa, Jena, Lexicografia, Lingüística comparativa, Llengües cèltiques, Llengües gal·loromàniques, Llengües iberoromàniques, Llengües indoeuropees, Llengües preromanes, Llengües retoromàniques, Llengües romàniques, Mallorca, Mutació, Nasalització vocàlica, Neerlandès, Normandia, Osc, Pompeu Fabra i Poch, Ramón Menéndez Pidal, Romanx, Sards, Savoia (regió), Sonorització, Substrat (lingüística), Umbre, ... Ampliar l'índex (6 més) »
- Romanistes
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Alsàcia
Antoni Maria Alcover i Sureda
Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Antoni Maria Alcover i Sureda
Assimilació
L'assimilació és un fenomen fonètic pel qual un so de la parla exercix la seua influència articulatòria i acústica sobre un altre.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Assimilació
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Basc
Bonn
Bonn és una ciutat alemanya a la riba esquerra del Rin.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Bonn
Brisgòvia
Breisgau o Brisgòvia és una regió històrica d'Alemanya a l'alt Rin.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Brisgòvia
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Celtes
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Consonant nasal
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Dàcia
Dübendorf
Dübendorf és un municipi del districte d'Uster (cantó de Zúric, Suïssa).
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Dübendorf
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Dialecte
Diccionari català-valencià-balear
Mapa dialectal que apareix al diccionari El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor dels seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Diccionari català-valencià-balear
Diftong
Un diftong és un grup fònic format per dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Diftong
Emilià
* Onomàstica.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Emilià
Engiadinès
Lengiadinès és format per dos dels cinc dialectes del romanx, l'aplec de parlars romanxos orientals que comprèn l'alt engiadinès i el baix engiadinès.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Engiadinès
Filologia romànica
Aproximació a les llengües romàniques La filologia romànica és la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de les llengües i literatures romàniques.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Filologia romànica
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Francès
Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Friedrich Christian Diez
Friedrich Christian Diez (Gießen, a Hesse-Darmstadt, 1794 - Bonn, 29 de maig de 1876) va ser un filòleg alemany.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Friedrich Christian Diez
Gal·lès
El gal·lès o gal·lés (en gal·lès: Cymraeg) és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que es fan esforços per recuperar-la, atès que és la llengua cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Gal·lès
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Gàl·lia
Gustav Gröber
Gustav Gröber (Leipzig, 4 de maig de 1844 - Ruprechtsau (actualment un barri d'Estrasburg), 6 de novembre de 1911) fou un romanista alemany.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Gustav Gröber
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Hispània
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Ibers
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Institut d'Estudis Catalans
Isoglossa
Les isoglosses principals del pallarès. Una isoglossa (paraula bastida a partir del prefix grec iso- "igualtat" i de "llengua") és una línia imaginària que assenyala el límit entre la presència i l'absència d'un tret lingüístic concret –ja sigui de tipus fonològic, lèxic o d'alguna altra mena– i que separa dues àrees dialectals.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Isoglossa
Jena
Jena és una ciutat d'Alemanya situada a la riba del riu Saale.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Jena
Lexicografia
La lexicografia és la matèria de la lingüística aplicada que s'ocupa de la confecció de diccionaris i altres repertoris lèxics.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Lexicografia
Lingüística comparativa
La lingüística comparativa és la part de la lingüística que estudia les relacions entre les llengües i l'evolució interna de cadascuna d'acord amb una tècnica de comparació de les etapes de l'evolució d'una mateixa àrea lingüística i de comparació entre les llengües semblants.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Lingüística comparativa
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Llengües cèltiques
Llengües gal·loromàniques
Les llengües gal·loromàniques són un grup de llengües romàniques (descendents del llatí vulgar) que es localitzen a l'antiga Gàl·lia.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Llengües gal·loromàniques
Llengües iberoromàniques
Les llengües iberoromàniques són un subgrup de llengües romàniques que possiblement formen un subgrup filogenètic dins de la família romanç.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Llengües iberoromàniques
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Llengües indoeuropees
Llengües preromanes
Llengües preromanes de la península Ibèrica Les llengües preromanes són aquelles que es parlaven en un determinat territori abans de l'arribada dels romans.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Llengües preromanes
Llengües retoromàniques
El retoromànic és una branca de les llengües romàniques composta per tres llengües: el romanx (Grisons, Suïssa), el ladí (Dolomites, estat italià) i el furlà (Friül, estat italià); és parlat, doncs, en l'àrea alpina de l'antiga província romana de Rètia, d'on en prové el nom.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Llengües retoromàniques
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Llengües romàniques
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Mallorca
Mutació
En biologia, una mutació és una alteració de la seqüència de nucleòtids del genoma d'un organisme, virus o ADN extracromosòmic.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Mutació
Nasalització vocàlica
La nasalització vocàlica és un fenomen que es dona en fonètica i que fa que una vocal es pronunciï nasalment.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Nasalització vocàlica
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Neerlandès
Normandia
Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Normandia
Osc
Losc és un idioma extingit de les llengües indoeuropees parlades a la península Itàlica pels oscs i altres comunitats des del s. V aC.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Osc
Pompeu Fabra i Poch
va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Pompeu Fabra i Poch
Ramón Menéndez Pidal
Placa commemorativa del naixement de Menéndez Pidal, situada a la que va ser la seva casa natal. Ramón Menéndez Pidal (La Corunya, 13 de març de 1869 - Madrid, 14 de novembre de 1968) fou un filòleg, historiador, folklorista i medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Ramón Menéndez Pidal
Romanx
El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Romanx
Sards
Els sards són un poble d'Europa meridional que habita a Sardenya, illa del Mediterrani occidental i regió autònoma de l'estat italià.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Sards
Savoia (regió)
Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Savoia (regió)
Sonorització
S'anomena sonorització al fenomen fonètic contrari a l'ensordiment, pel qual un so sord (en el qual no vibren les cordes vocals) es fa sonor, per l'acció del so o dels sons contigus.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Sonorització
Substrat (lingüística)
En lingüística, un substrat és la llengua o llengües que en un territori determinat ha estat substituïda per una llengua dominant, per causes d'una colonització o una conquesta, i la seva influència en la nova llengua amb alguns trets lingüístics.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Substrat (lingüística)
Umbre
Lumbre o úmbric era la llengua de l'antic poble dels umbres.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Umbre
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Vèneto
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і Viena
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і 1861
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і 1936
30 de gener
El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і 30 de gener
4 d'octubre
El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Wilhelm Meyer-Lübke і 4 d'octubre
Vegeu també
Romanistes
- Émile Picot
- Adolf Mussafia
- Adolf Tobler
- Albert Guillem Hauf i Valls
- Antoine Thomas
- Clovis Brunel
- Erhard Lommatzsch
- Ernst Robert Curtius
- Francés Rainoard
- Gaston Paris
- Gottfried Baist
- Gustav Gröber
- Heinrich Morf
- Hermann Suchier
- Jakob Jud
- Jaume Medina i Casanovas
- Josèp Anglada
- Josep Maria Nadal i Farreras
- Josep Palomero i Almela
- Karl Vossler
- Luís F. Lindley Cintra
- Mario Roques
- Martí de Riquer i Morera
- Max Pfister
- Micurà de Rü
- Paul S.N. Russell-Gebbett
- Ramón Menéndez Pidal
- Wilhelm Meyer-Lübke