Accés més ràpid que el navegador!
33 les relacions: Acords d'armistici araboisraelians de 1949, Al Jazeera, Assentaments israelians, Beitar Il·lit, Betlem, Blat, Cambridge University Press, Cens de Palestina de 1922, Cens de Palestina de 1931, Cisjordània, Cisterna, Columbari, Consell de vila (Palestina), Dúnam, Defter, Dheisheh, Governació de Betlem, Governacions de Palestina, Graella palestina, Guerra arabo-israeliana de 1948, Guerra dels Sis Dies, Jerusalem, Línia verda (Israel), Liwa, Mandat britànic de Palestina, Mur de Cisjordània, Nàhiya, Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, Oliva, Organització de les Nacions Unides, Palestine Exploration Fund, Victor Guérin, Village Statistics, 1945.
Acords d'armistici araboisraelians de 1949
Els acords d'armistici àraboisraelians de 1949 són un conjunt d'acords signat el 1949 entre Israel i els seus veïns Egipte, el Líban, Jordània, i Síria.
Nou!!: Wadi Fukin і Acords d'armistici araboisraelians de 1949 · Veure més »
Al Jazeera
Al Jazeera (literalment ‘l'Illa’ o ‘la Península’, en al·lusió a la península Aràbiga) és un canal de televisió per satèl·lit de llengua àrab, és el principal canal de notícies del món àrab.
Nou!!: Wadi Fukin і Al Jazeera · Veure més »
Assentaments israelians
Ariel, seu del Centre Universitari Ariel de Samaria, la major universitat pública d'Israel Za'atara 2016 Neve Dekalim evacuat per Israel el 2005 assentaments israelians en magenta (gener de 2006). Els assentaments israelians són comunitats civils israelianes construïdes en territoris ocupats per Israel, més enllà de la línia verda, després de la Guerra dels Sis Dies del 1967.
Nou!!: Wadi Fukin і Assentaments israelians · Veure més »
Beitar Il·lit
Beitar Il·lit és un assentament i ciutat israeliana situat a l'oest de Gush Etzion, en el nord de la regió de Judea i Samaria (Cisjordània).
Nou!!: Wadi Fukin і Beitar Il·lit · Veure més »
Betlem
interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.
Nou!!: Wadi Fukin і Betlem · Veure més »
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Nou!!: Wadi Fukin і Blat · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Wadi Fukin і Cambridge University Press · Veure més »
Cens de Palestina de 1922
J. B. Barron, ed. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine. (58 pages) El cens de Palestina de 1922 va ser el primer cens elaborat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, el 23 d'octubre de 1922.
Nou!!: Wadi Fukin і Cens de Palestina de 1922 · Veure més »
Cens de Palestina de 1931
El cens de Palestina de 1931 va ser el segon cens dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina.
Nou!!: Wadi Fukin і Cens de Palestina de 1931 · Veure més »
Cisjordània
Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel.
Nou!!: Wadi Fukin і Cisjordània · Veure més »
Cisterna
L'aljub de sota el pati d'armes del castell de Montsoriu Cisterna medieval al Castell de Llorca (ara un recinte firal) 2.
Nou!!: Wadi Fukin і Cisterna · Veure més »
Columbari
Un columbari (del llatí columbarium) és un edifici funerari romà, associat al ritu d'incineració.
Nou!!: Wadi Fukin і Columbari · Veure més »
Consell de vila (Palestina)
Un consell de vila és un tipus de govern local utilitzat a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) per a les localitats palestines que habitualment tinguin una població d'entre 800-3,000 + habitants.
Nou!!: Wadi Fukin і Consell de vila (Palestina) · Veure més »
Dúnam
El dúnam o dönüm, també anomenat dunum o donum o encara stremma vell, turc o otomà, és una unitat de superfície pròpia de l'Imperi Otomà i encara en ús en diversos països que hi havien pertangut.
Nou!!: Wadi Fukin і Dúnam · Veure més »
Defter
Un defter (plural: defterler) o daftar era un tipus de registre fiscal i cadastre immobiliari a l'Imperi Otomà.
Nou!!: Wadi Fukin і Defter · Veure més »
Dheisheh
El campament de Dheisheh o Duheisha és un camp de refugiats palestins situat al sud de Betlem, a Cisjordània.
Nou!!: Wadi Fukin і Dheisheh · Veure més »
Governació de Betlem
La Governació de Betlem és una de les 16 governacions de Cisjordània i la Franja de Gaza als Territoris Palestins.
Nou!!: Wadi Fukin і Governació de Betlem · Veure més »
Governacions de Palestina
Mapa electoral de Palestina de 2006, les àrees on l'autoritat palestina és efectiva són en verd fosc i en verd clar aquelles on l'autoritat és formal Les governacions de l'Autoritat Nacional Palestina són les divisions administratives principals dels territoris palestins.
Nou!!: Wadi Fukin і Governacions de Palestina · Veure més »
Graella palestina
La graella palestina La graella palestina (anglès Palestine grid) va ser un sistema de coordenades geogràfiques usat en el Mandat Britànic de Palestina El sistema va ser escollit pel Departament d'Agrimensura del Govern de Palestina el 1922.
Nou!!: Wadi Fukin і Graella palestina · Veure més »
Guerra arabo-israeliana de 1948
La guerra arabo-israeliana de 1948, coneguda pels israelians com la Guerra de la Independència (en hebreu מלחמת העצמאות, Milhemet ha-Atsmaüt) o Guerra de l'alliberament (מלחמת השחרור, Milhemet ha-Xihrur) i pels àrabs com la Catastròfe (en àrab النكبة, al-Nakba), va ser la primera d'una sèrie de guerres entre l'estat d'Israel i els seus veïns àrabs en el període de la declaració d'independència d'Israel i, per tant, de formació de l'estat israelià, en el marc del llarg conflicte araboisraelià.
Nou!!: Wadi Fukin і Guerra arabo-israeliana de 1948 · Veure més »
Guerra dels Sis Dies
La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.
Nou!!: Wadi Fukin і Guerra dels Sis Dies · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Wadi Fukin і Jerusalem · Veure més »
Línia verda (Israel)
La Línia Verda és la demarcació que es va establir en l'armistici àrab-israelià de 1949 celebrat entre Israel i els seus oponents (Síria, Jordània, i Egipte), en finalitzar la Guerra araboisraeliana de 1948.
Nou!!: Wadi Fukin і Línia verda (Israel) · Veure més »
Liwa
* Per l'oasi a l'emirat d'Abu Dhabi, vegeu Liwa Un liwà fou una divisió administrativa de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Wadi Fukin і Liwa · Veure més »
Mandat britànic de Palestina
El Mandat britànic de Palestinafou una entitat geopolítica que va existir entre 1920 i 1948 a la regió de Palestina sota els termes del Mandat de la Societat de Nacions per a Palestina.
Nou!!: Wadi Fukin і Mandat britànic de Palestina · Veure més »
Mur de Cisjordània
Traçat de la barrera, tal com fou establert el febrer de 2006. Prop de Jerusalem, juliol del 2005. Una mica abans de Betlem, desembre de 2007 A la sortida de Betlem - agost de 2005. Mur de separació a Jerusalem Est, vist des de la Ciutat Vella. Alçària de vuit metres, aïlla Jerusalem de Cisjordània. El Mur de Cisjordània o barrera de separació israeliana és una construcció a Cisjordània, Palestina, que està sent edificada per l'estat d'Israel des de l'estiu del 2002, sota els noms oficials en hebreu de «גדר ההפרדה - Geder HaHafrada» (literalment: reixa de separació), o tanca antiterrorista (hebreu «גדר אנטי-טרוריסטית») o també de vegades tanca de seguretat (hebreu «גדר הביטחון») i coneguda internacionalment com a mur de l'Apartheid (Apartheid Wall) o mur de la Vergonya.
Nou!!: Wadi Fukin і Mur de Cisjordània · Veure més »
Nàhiya
La nàhiya —, en plural;, en turc modern — és una divisió administrativa de segon o posterior nivell en estats de tradició islàmica, normalment agrupant diversos pobles o petites ciutats.
Nou!!: Wadi Fukin і Nàhiya · Veure més »
Oficina Central d'Estadístiques de Palestina
L'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, PCBS és l'organització nacional encarregada de les estadístiques de Palestina.
Nou!!: Wadi Fukin і Oficina Central d'Estadístiques de Palestina · Veure més »
Oliva
Fruit de l'olivera, Oliva verda Olivera Loliva és el fruit de l’olivera (Olea europaea L., família Oleaceae).
Nou!!: Wadi Fukin і Oliva · Veure més »
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Nou!!: Wadi Fukin і Organització de les Nacions Unides · Veure més »
Palestine Exploration Fund
Palestine Exploration Fund (en català "Fundació per a l'exploració de Palestina") és el nom d'una associació cultural britànica, també coneguda per les seves sigles PEF.
Nou!!: Wadi Fukin і Palestine Exploration Fund · Veure més »
Victor Guérin
Victor Guérin (París, 15 de setembre de 1821 – 21 de setembre de 1891) va ser un intel·lectual francès, explorador i arqueòleg aficionat.
Nou!!: Wadi Fukin і Victor Guérin · Veure més »
Village Statistics, 1945
Mapa de la propietat de la terra de Palestina pel sub-districte (1945), publicat originalment a Village Statistics, 1945 Village Statistics, 1945 va ser un treball de recerca conjunt preparat per l'Oficina del Govern d'Estadística i el Departament de Terres del Mandat Britànic de Palestina per al Comitè Anglo-Americà d'Investigació sobre Palestina, que va actuar a principis de 1946.
Nou!!: Wadi Fukin і Village Statistics, 1945 · Veure més »
