Taula de continguts
23 les relacions: Aalst, Anacoreta, Capella (arquitectura), Castedat, Ducat de Brabant, Església Catòlica Romana, Febre, Godofreu I de Lovaina, Monges Benedictines, Oisy-le-Verger, Orde de Sant Benet, Pas de Calais, Pesta, Pleuritis, Pregària cristiana, Regla de sant Benet, Sant, 1103, 1170, 17 de desembre, 1719, 1755, 1805.
Aalst
Aalst (francès: Alost, brabançó: Oilsjt) és una ciutat i municipalitat a Flandes, Bèlgica, a la riba del riu Dender, a menys de 30 km al nord-oest de Brussel·les, a la província de Flandes Oriental.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і Aalst
Anacoreta
Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval «anachorēta», i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і Anacoreta
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і Capella (arquitectura)
Castedat
Al·legoria a la Castedat. La castedat és el comportament voluntari a l'abstinència de plaers i/o actes sexuals, siga per motius religiosos o socials.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і Castedat
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і Ducat de Brabant
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і Església Catòlica Romana
Febre
La febre és l'augment de la temperatura corporal per sobre del que es considera normal.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і Febre
Godofreu I de Lovaina
Godofreu I de Lovaina, dit el Barbut, el Coratjós, el Valent, o el Gran (però és recomanable no utilitzar el malnom del Barbut, ja que pot ser confós amb el duc Godofreu II de Baixa Lotaríngia, dit també el Barbut, que va viure uns anys abans) (nascut al voltant de 1060, va morir el 25 de gener de 1139), fou comte de Lovaina i Brussel·les i landgravi de Ducat de Brabant de 1095 a 1139, i després duc de la Baixa Lotaríngia des de 1106 a 1125 (sota el nom de Godofreu V) i marcgravi o marquès d'Anvers des 1106 a 1139.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і Godofreu I de Lovaina
Monges Benedictines
Les monges benedictines són religioses de vots solemnes, que formen part d'un orde monàstic dedicat a la vida contemplativa i que forma la branca femenina de l'Orde de Sant Benet.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і Monges Benedictines
Oisy-le-Verger
Oisy-le-Verger és un municipi francès situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і Oisy-le-Verger
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і Orde de Sant Benet
Pas de Calais
El Pas de Calais (Pas-de-Calais en llengua francesa) és un departament francès que deu el seu nom a l'estret de Calais, el qual separa França d'Anglaterra.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і Pas de Calais
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і Pesta
Pleuritis
La pleuritis o pleuresia és la inflamació de la pleura provocant que la superfície de contacte entre una fulla pleural i l'altra es torni aspra.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і Pleuritis
Pregària cristiana
Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і Pregària cristiana
Regla de sant Benet
Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і Regla de sant Benet
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і Sant
1103
El 1103 (MCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і 1103
1170
Països Catalans.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і 1170
17 de desembre
El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і 17 de desembre
1719
;Països Catalans.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і 1719
1755
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і 1755
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Vivina de Groot-Bijgaarden і 1805
També conegut com Vivina de Grand-Bigard.