Taula de continguts
34 les relacions: Alfons X de Castella, Andreu II d'Hongria, Blanca de França i de Provença, Catedral de Valladolid, Ferran de la Cerda, Gran Enciclopèdia Catalana, Guillem VII de Montferrat, Infants d'Aragó, Jaume el Conqueridor, Joan de Castella, Las Huelgas, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llista de reis de França, Lluís IX de França, Maria de Montpeller, Pere el Catòlic, Regne de Navarra, Roncesvalles, Roncesvalls, Sanç IV de Castella, Testament, Vallbona de les Monges, Violant d'Hongria, Violant de Courtenay, 1246, 1252, 1262, 1265, 1268, 1280, 26 de desembre, 29 d'octubre.
- Reis consorts de Castella
- Reis consorts de Lleó
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Alfons X de Castella
Andreu II d'Hongria
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Andreu II d'Hongria
Blanca de França i de Provença
Blanca de França (en francès: Blanche de France), (Jaffa, 1252 - París, 1320), princesa francesa, filla de Lluís IX de França i infanta de Castella pel seu matrimoni amb Ferran de la Cerda, primogènit i hereu de Alfons X el Savi, rei de Castella.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Blanca de França i de Provença
Catedral de Valladolid
La Catedral de Valladolid és un temple catòlic situat a la ciutat de Valladolid amb categoria de catedral, seu l'Arxidiòcesi de Valladolid.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Catedral de Valladolid
Ferran de la Cerda
Ferran de la Cerda (1255 - Ciudad Real 1275), infant de Castella.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Ferran de la Cerda
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Gran Enciclopèdia Catalana
Guillem VII de Montferrat
Guillem VII de Montferrat, dit el Gran Marquès, fou marquès de Montferrat del 1253 al 1292.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Guillem VII de Montferrat
Infants d'Aragó
Infant d'Aragó fou el títol emprat a Castella per als fills mascles de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque durant el regnat d'Alfons el Magnànim.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Infants d'Aragó
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Jaume el Conqueridor
Joan de Castella
Joan de Castella (Burgos, 1359 - Batalla d'Aljubarrota, Portugal, 1385) fou un Infant delRegne de Castella i Lleó.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Joan de Castella
Las Huelgas
El Reial Monestir de las Huelgas o simplement las Huelgas és un monestir cistercenc fundat el 1189 pel rei Alfons VIII de Castella.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Las Huelgas
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Llista de comtes de Barcelona
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Llista de reis d'Aragó
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Llista de reis de Castella
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Llista de reis de França
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Lluís IX de França
Maria de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Maria de Montpeller
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Pere el Catòlic
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Regne de Navarra
Roncesvalles
* Roncesvalles o Roncesvalls, municipi de Navarra a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Roncesvalles
Roncesvalls
Roncesvalls (en basc: Orreaga, oficialment bilingüe Orreaga/Roncesvalles) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Roncesvalls
Sanç IV de Castella
Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Sanç IV de Castella
Testament
Testament de la reina Peronella d'Aragó (4 d'abril del 1152) El testament (del llatí testatio mentis, que significa 'testimoniatge de la voluntat') és l'acte jurídic pel qual una persona disposa per a després de la seva mort de tots els seus béns o de part d'ells.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Testament
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges és un municipi de la comarca de l'Urgell, ubicat al peu de la serra del Tallat, a la vall del riu Maldanell, afluent del riu Corb.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Vallbona de les Monges
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Violant d'Hongria
Violant de Courtenay
Violant de Courtenay —en francès Yolande de Courtenay, en hongarès Courtenay Jolánta— (1200 – 1233) fou la segona esposa del rei Andreu II d'Hongria, i per tant reina consort d'aquest estat.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і Violant de Courtenay
1246
El 1246 (MCCXLVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і 1246
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і 1252
1262
El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і 1262
1265
;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і 1265
1268
;Països catalans.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і 1268
1280
;Països Catalans.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і 1280
26 de desembre
El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і 26 de desembre
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Violant d'Aragó i d'Hongria і 29 d'octubre
Vegeu també
Reis consorts de Castella
- Alberta (reina consort de Castella)
- Beatriu de Portugal
- Beatriu de Suàbia (Elisabet)
- Berenguera de Barcelona
- Blanca Garcés de Navarra
- Blanca de Borbó
- Caterina de Lancaster
- Constança Manuel
- Constança de Borgonya
- Constança de Portugal i d'Aragó
- Elionor d'Anglaterra
- Elionor d'Aragó i de Sicília
- Isabel de Portugal i d'Aragó
- Isabel de Portugal i de Bragança
- Joana Manuel
- Joana de Dammartin
- Joana de Portugal i d'Aragó
- Juana de Castro
- Mafalda de Portugal i de Barcelona
- Maria d'Aragó i d'Alburquerque
- Maria de Molina
- Maria de Portugal i de Castella
- Riquilda de Polònia
- Violant d'Aragó i d'Hongria
Reis consorts de Lleó
- Beatriu de Portugal
- Beatriu de Suàbia (Elisabet)
- Berenguera de Barcelona
- Berenguera de Castella
- Blanca de Borbó
- Caterina de Lancaster
- Constança Manuel
- Constança de Borgonya
- Constança de Portugal i d'Aragó
- Elionor d'Aragó i de Sicília
- Elvira Garcia
- Elvira Menéndez
- Elvira Menéndez de Melanda
- Isabel de Portugal i d'Aragó
- Isabel de Portugal i de Bragança
- Joana Manuel
- Joana de Dammartin
- Joana de Portugal i d'Aragó
- Maria d'Aragó i d'Alburquerque
- Maria de Molina
- Maria de Portugal i de Castella
- Riquilda de Polònia
- Teresa Ansúrez
- Teresa de Portugal i de Barcelona
- Urraca Fernández de Castella
- Urraca López de Haro
- Urraca Sanxes
- Urraca de Portugal
- Velasquita
- Violant d'Aragó i d'Hongria
També conegut com Reina Violant d'Aragó.