Taula de continguts
38 les relacions: Alosa eurasiàtica, Arbocer, Àliga cuabarrada, Baladre, Blada, Carrasca, Cretaci, Cruixidell, Edat del bronze, Esquirol, Fagina, Foia de Bunyol, Freixe de flor, Gaig eurasiàtic, Garric, Generalitat Valenciana, Ginebre, Granota, Granota verda, Gripau comú, Llangardaix ocel·lat, Llentiscle, Mostela, Musaranya comuna, Natura 2000, Paratge natural municipal, Pi blanc, Rata d'aigua, Requena, Romaní, Serp verda, Serra de Malacara, Setaigües, Thymus, Toixó, 2006, 27 de febrer, 6 de juliol.
Alosa eurasiàtica
L'alosa (vulgar o comuna), torrudana, terrerol, terrerola, terrola, torredana (Alauda arvensis) és una espècie de petit ocell passeriforme.
Veure Villingordo і Alosa eurasiàtica
Arbocer
L'arboç, arbocer, arbocera, cirerer d'arboç, cirerer de llop, cirerer de pastor o llipoter (Arbutus unedo), és una planta amb flors de la família de les ericàcies.
Veure Villingordo і Arbocer
Àliga cuabarrada
L'àguila cuabarrada o àguila perdiguera (Aquila fasciata) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Tot i que a nivell global, el seu estat de conservació es considera de risc mínim, a Catalunya es troba en perill crític i a Europa en perill.
Veure Villingordo і Àliga cuabarrada
Baladre
El baladre, oleandre o roser reial (Nerium oleander), és una espècie de planta amb flors, l'únic representant del gènere Nerium, dins la família de les apocinàcies nativa de la zona compresa entre la Mediterrània i Myanmar.
Veure Villingordo і Baladre
Blada
La blada o rotaboc (Acer opalus) és una espècie de planta amb flors del gènere Acer dins la família de les sapindàcies (Sapindaceae).
Veure Villingordo і Blada
Carrasca
Fulla característica d'una carrasca carrasca La carrasca és un arbre de la família de les fagàcies, molt semblant a l'alzina (Quercus ilex).
Veure Villingordo і Carrasca
Cretaci
El Cretaci o Cretàcic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Villingordo і Cretaci
Cruixidell
El cruixidell, cruixidor, sól·lera (a Mallorca) o súl·lera (a Menorca) (Emberiza calandra) és un emberízid comú i fàcil de veure a causa del seu costum de cantar sobre una talaia ben visible i des de la qual emet un xerric estrident.
Veure Villingordo і Cruixidell
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Veure Villingordo і Edat del bronze
Esquirol
Lesquirol, esquirol comú,Piqué i Vilar, J. «Ecoetologia i biologia de l'esquirol (Sciurus vulgaris) en dos hàbitats de predictibilitat alimentària contínua que difereixen en l'abundància d'aliment».
Veure Villingordo і Esquirol
Fagina
La fagina o gorjablanc (Martes foina) és un mamífer de la família dels mustèlids i l'espècie més comuna del gènere dels marts a l'Europa central, també dita gat fagí a la Catalunya del Nord, o mart d'Eivissa a les Balears.
Veure Villingordo і Fagina
Foia de Bunyol
La Foia de Bunyol és una comarca del centre del País Valencià, amb capital a Xiva.
Veure Villingordo і Foia de Bunyol
Freixe de flor
El freixe de flor (Fraxinus ornus) és un arbre caducifoli de capçada esfèrica que pot arribar fins als 15 metres d'alçària.
Veure Villingordo і Freixe de flor
Gaig eurasiàtic
El gaig eurasiàtic o senzillament gaig (Garrulus glandarius) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids.
Veure Villingordo і Gaig eurasiàtic
Garric
El garric (Quercus coccifera) és una planta semblant a l'alzina però de port arbustiu.
Veure Villingordo і Garric
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Veure Villingordo і Generalitat Valenciana
Ginebre
El ginebre (Juniperus communis), és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies.
Veure Villingordo і Ginebre
Granota
Il·lustració d'Ernst Haeckel (1904) ''Kunstformen der Natur'', representant diferents espècies de '''granota'''. Granota (o granot, granyota i, arcaicament i dialectalment rana) és el nom d'ús generalitzat per designar diversos amfibis de l'ordre dels anurs.
Veure Villingordo і Granota
Granota verda
La granota verda o granota vulgar (Pelophylax perezi) és una espècie de granota que es troba a França, Catalunya, Portugal i Espanya.
Veure Villingordo і Granota verda
Gripau comú
El gripau comú (Bufo bufo) és el gripau més gros dels Països Catalans i de tot Europa.
Veure Villingordo і Gripau comú
Llangardaix ocel·lat
El llangardaix ocel·lat, fardatxo, sarvatxo, llangardaix comú o llargandaix (Timon lepidus, ex. Lacerta lepida) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família dels lacèrtids.
Veure Villingordo і Llangardaix ocel·lat
Llentiscle
El llentiscle, la llentiscla, llentisclera (o llentrisca), mata o matissa (Pistacia lentiscus) és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies.
Veure Villingordo і Llentiscle
Mostela
La mostela, mustela o paniquera (Mustela nivalis), mostel o estel a les Balears, o polida(et)a al Conflent, és el carnívor més petit de tots, més petit i tot que una rata de claveguera, amplament distribuït per Euràsia i Nord-amèrica.
Veure Villingordo і Mostela
Musaranya comuna
La musaranya comuna (Crocidura russula) és una espècie de mamífer de la família de les musaranyes que es troba a Europa (és autòctona d'Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Liechtenstein, Luxemburg, els Països Baixos i la península Ibèrica, i ha estat introduïda a Irlanda) i a l'Àfrica del nord (Algèria, el Marroc i les Illes Canàries).
Veure Villingordo і Musaranya comuna
Natura 2000
Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals l'objectiu de la qual és fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, i és la iniciativa política europea més important de conservació de la natura.
Veure Villingordo і Natura 2000
Paratge natural municipal
Muntanya de Llaurí'' va ser declarat '''PNM''' en el Decret 5/2011, de 28 de gener del Consell Valencià El paratge natural municipal (PNM) és una figura legal aplicable al País Valencià.
Veure Villingordo і Paratge natural municipal
Pi blanc
El pi blanc (Pinus halepensis) és una espècie de conífera de la família Pinaceae originari de la regió mediterrània, tant del nord com del sud.
Veure Villingordo і Pi blanc
Rata d'aigua
La rata d'aigua, rata de séquia o rat-buf (Arvicola sapidus), és l'arvicolí de mida més grossa.
Veure Villingordo і Rata d'aigua
Requena
Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.
Veure Villingordo і Requena
Romaní
La llengua romaní o romanó (estrictament i en romaní, "romaní" és la forma femenina de la paraula i "romanó" la masculina) pertany a la branca indoària de les llengües indoiranianes, subgrup dins de la família indoeuropea.
Veure Villingordo і Romaní
Serp verda
La serp verda, o colobra bastarda (Malpolon monspessulanus) és una espècie de serp de la família Lamprophiidae.
Veure Villingordo і Serp verda
Serra de Malacara
La Serra de Malacara se situa en la zona centre-occidental de la província de València, servint com límit entre dues comarques: la Plana de Requena-Utiel, a l'oest, i la Foia de Bunyol, a l'est; entre la conca del riu de Bunyol, afluent per l'esquerra del Magre i del riu Joanes.
Veure Villingordo і Serra de Malacara
Setaigües
Setaigües (en castellà i oficialment, Siete Aguas) és un municipi del País Valencià situat a la Foia de Bunyol, és l'últim municipi de la comarca que limita amb la Plana d'Utiel-Requena.
Veure Villingordo і Setaigües
Thymus
Thymus (del grec "thymos", perfum) és un gènere compost per 350 espècies de plantes que inclou la farigola (Thymus vulgaris) que es pot emprar com un condiment i com a planta medicinal.
Veure Villingordo і Thymus
Toixó
El teixó o toixó (Meles meles) és una espècie de mamífer i el representant de la família dels mustèlids de morfologia més atípica.
Veure Villingordo і Toixó
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Villingordo і 2006
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Villingordo і 27 de febrer
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Villingordo і 6 de juliol