Accés més ràpid que el navegador!
27 les relacions: Accent prosòdic, Castellà, Català, Cesura, Estrofa, Fonema, Francès, Hemistiqui, Hexàmetre, Italià, Llengües romàniques, Occità, Paraula aguda, Paraula esdrúixola, Paraula plana, Poesia, Prosòdia, Puntuació, Recurs literari, Rima assonant, Rima consonant, Síl·laba, Síl·laba àtona, Sinalefa, Vers alexandrí, Vers blanc, Vers quaternari.
Accent prosòdic
L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica.
Nou!!: Vers і Accent prosòdic · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Vers і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Vers і Català · Veure més »
Cesura
La cesura és una pausa enmig d'un vers d'art major, per la qual queda dividit en dues meitats o hemistiquis.
Nou!!: Vers і Cesura · Veure més »
Estrofa
L'estrofa és un conjunt de versos que segueixen un patró de mètrica determinat.
Nou!!: Vers і Estrofa · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Vers і Fonema · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Vers і Francès · Veure més »
Hemistiqui
Un hemistiqui és cada una de les parts en què queda dividit un vers amb una o més cesures.
Nou!!: Vers і Hemistiqui · Veure més »
Hexàmetre
Un hexàmetre (del llatí hexamětrus, que ve del grec έξάμετρος) és un vers format per sis peus dàctils, cada peu dàctil està format per una síl·laba llarga i dues de breus.
Nou!!: Vers і Hexàmetre · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Vers і Italià · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Vers і Llengües romàniques · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Vers і Occità · Veure més »
Paraula aguda
Una paraula aguda o mot agut (o oxítona) és aquella que conté la síl·laba tònica a l'última posició de veu (no es compten els monosíl·labs).
Nou!!: Vers і Paraula aguda · Veure més »
Paraula esdrúixola
Una paraula esdrúixola o paraula proparoxítona té l'accent de mot a l'antepenúltima síl·laba (exemples: bàdminton, bòbila, dàrsena, fórmula, góndola, llúdriga, magnètiques, mànager, màquina, màrfega, òpera, Àfrica, Fàtima, Sòcrates, Gènova).
Nou!!: Vers і Paraula esdrúixola · Veure més »
Paraula plana
Una paraula plana o mot pla (o paroxíton) té la accent prosòdic en la penúltima síl·laba.
Nou!!: Vers і Paraula plana · Veure més »
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Nou!!: Vers і Poesia · Veure més »
Prosòdia
La prosòdia és una branca de la lingüística que analitza i representa formalment aquells elements de l'expressió oral, com ara l'accent, els tons i l'entonació.
Nou!!: Vers і Prosòdia · Veure més »
Puntuació
La puntuació és un grup de grafies sense cap unitat fonètica associada.
Nou!!: Vers і Puntuació · Veure més »
Recurs literari
Un recurs literari és una tècnica retòrica preestablerta que un escriptor aplica a una paraula o més d'un text perquè aquest guanyi densitat literària.
Nou!!: Vers і Recurs literari · Veure més »
Rima assonant
La rima assonant és aquella en què, a partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics dels versos.
Nou!!: Vers і Rima assonant · Veure més »
Rima consonant
La rima consonant apareix quan la repetició de fonemes és total a partir de la darrera vocal tònica.
Nou!!: Vers і Rima consonant · Veure més »
Síl·laba
mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.
Nou!!: Vers і Síl·laba · Veure més »
Síl·laba àtona
La síl·laba àtona és aquella síl·laba en la qual no recau l'accent, en oposició a la tònica.
Nou!!: Vers і Síl·laba àtona · Veure més »
Sinalefa
La sinalefa és un fenomen fonètic pel qual dues vocals en contacte situades l'una al final d'un mot i l'altra al començament del mot següent, es fusionen en una sola síl·laba.
Nou!!: Vers і Sinalefa · Veure més »
Vers alexandrí
El vers alexandrí o alexandrí és un vers de dicció greu i elevada, que adopta formes diferents en les diverses tradicions mètriques, tot i que parteix d'una base de 12 síl·labes, sobre la qual s'introdueixen algunes variacions.
Nou!!: Vers і Vers alexandrí · Veure més »
Vers blanc
El vers blanc és aquell que no té una rima regular.
Nou!!: Vers і Vers blanc · Veure més »
Vers quaternari
El quaternari és un vers d'art menor que consta de quatre síl·labes.
Nou!!: Vers і Vers quaternari · Veure més »
Redirigeix aquí:
Vers quinari, Versificació, Versos.
