Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Vassili Grossman

Índex Vassili Grossman

Vassili Semiónovitx Grossman (en rus: Василий Семёнович Гроссман) (Berdítxiv, 12 de desembre de 1905 – Moscou, 14 de setembre 1964) va ser un escriptor i periodista ucraïnès d'origen jueu de l'època soviètica.

69 les relacions: Andrei Sàkharov, Antisemitisme, Batalla de Berlín, Batalla de Kursk, Batalla de Moscou, Batalla de Stalingrad, Berdítxiv, Camp d'extermini, Col·lectivització, Donbàs, Edicions 62, Escriptor, Exèrcit Roig, Frederick Wiseman, Glàsnost, Gran Purga, Holocaust, Holodomor, Ióssif Stalin, Imperi Rus, Ingúix, Judicis de Nuremberg, Jueus, Karatxai-balkar, Kazakhstan, KGB, Komissar, Kràsnaia zvezdà (diari), Lev Landau, Lev Tolstoi, Llibre negre, Majdanek, Maksim Gorki, Medalla de la defensa de Stalingrad, Medalla de la victòria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945, Medalla per l'Alliberament de Varsòvia, Medalla per la Conquesta de Berlín, Mikhaïl Bulgàkov, Mikhaïl Gorbatxov, Moscou, Nikita Khrusxov, Orde de l'Estrella Roja, Orde de la Bandera Roja, Orde de la Bandera Roja del Treball, Oxford University Press, Periodista, Polònia, Politburó, Pravda, Revolució Russa, ..., Rus, Segona Guerra Mundial, Semion Lipkin, Suïssa, The New Yorker, Treblinka, Ucraïna, Ucraïnesos, Universitat de Stanford, Vladímir Voinóvitx, 12 de desembre, 14 de setembre, 1905, 1944, 1950, 1964, 1980, 1988, 1989. Ampliar l'índex (19 més) »

Andrei Sàkharov

, nom complet amb patronímic Andrei Dmítrievitx Sàkharov,fou un eminent físic nuclear soviètic, dissident en determinats aspectes de la política soviètica, i activista pels drets humans i les llibertats guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1975.

Nou!!: Vassili Grossman і Andrei Sàkharov · Veure més »

Antisemitisme

L'antisemitisme és l'hostilitat o el prejudici cap als jueus com a grup religiós, ètnic o racial, el qual es manifesta com a odi cap a un individu, o com a persecució institucionalitzada i violenta.

Nou!!: Vassili Grossman і Antisemitisme · Veure més »

Batalla de Berlín

La batalla de Berlín va ser una de les batalles finals de la Segona Guerra Mundial a Europa.

Nou!!: Vassili Grossman і Batalla de Berlín · Veure més »

Batalla de Kursk

La batalla de Kursk tingué lloc entre el 5 de juliol i el 23 d'agost de 1943 entre els exèrcits del Tercer Reich i de la Unió Soviètica.

Nou!!: Vassili Grossman і Batalla de Kursk · Veure més »

Batalla de Moscou

La Batalla de Moscou (rus: Битва за Москву; transliterat: Bitva za Moskvu; alemany:Schlacht um Moskau) va ser la defensa soviètica de Moscou i la consegüent contraofensiva soviètica que tingué lloc entre octubre de 1941 i gener de 1942 al Front Oriental de la Segona Guerra Mundial contra les forces de l'Alemanya Nazi.

Nou!!: Vassili Grossman і Batalla de Moscou · Veure més »

Batalla de Stalingrad

La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad (actualment Volgograd), al sud-oest de la Unió Soviètica.

Nou!!: Vassili Grossman і Batalla de Stalingrad · Veure més »

Berdítxiv

Berdítxiv (Бердичів, Berdyczów, Берди́чев, translit. Berdítxev) és una ciutat d'importància regional del nord d'Ucraïna.

Nou!!: Vassili Grossman і Berdítxiv · Veure més »

Camp d'extermini

Els camps d'extermini eren dos tipus de les instal·lacions que l'Alemanya Nazi construí durant la Segona Guerra Mundial per a l'eliminació sistemàtica de milions de persones en el que ha passat a la Història com l'Holocaust.

Nou!!: Vassili Grossman і Camp d'extermini · Veure més »

Col·lectivització

La col·lectivització és com es coneix normalment la socialització dels mitjans de producció, essent el procés del pas d'un règim de propietat privada individuals dels mitjans de producció cap a un règim de propietat social ja sigui en comunitària o estatal.

Nou!!: Vassili Grossman і Col·lectivització · Veure més »

Donbàs

Compartida entre Ucraïna i Rússia, el Donbàs és una conca hullera, situada entre el mar d'Azov i el Don.

Nou!!: Vassili Grossman і Donbàs · Veure més »

Edicions 62

Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.

Nou!!: Vassili Grossman і Edicions 62 · Veure més »

Escriptor

Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor o escriptora és una persona que es dedica a la composició literària.

Nou!!: Vassili Grossman і Escriptor · Veure més »

Exèrcit Roig

Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.

Nou!!: Vassili Grossman і Exèrcit Roig · Veure més »

Frederick Wiseman

Frederick Wiseman (Boston, 1 de gener de 1935) és un director i productor de cinema documental estatunidenc.

Nou!!: Vassili Grossman і Frederick Wiseman · Veure més »

Glàsnost

Glàsnost (en rus: гла́сность, que vol dir "transparència" i té diversos significats generals i específics: una política de màxima obertura en les activitats de les institucions estatals i la llibertat d'informació, la inadmissibilitat dels problemes d'alienació, etc.). S'ha utilitzat en rus per a significar "obertura i transparència" des d'almenys finals del.) va ser la política portada a terme juntament amb la perestroika per Mikhaïl Gorbatxov, dirigent de la Unió Soviètica entre 1985 i 1991. Mentre que la perestroika s'ocupava de la reestructuració econòmica de l'URSS, la glàsnost pretenia liberalitzar el sistema polític, fortament controlat pel PCUS. Segell soviètic del 1988, dedicat a les reformes que en eixes dates es portaven a terme al país. La finalitat principal era fer el govern de la Unió Soviètica transparent i obert per a discutir i sortir del cercle estret dels aparells del partit o apparàttxiki que anteriorment exercien el control complet de l'economia. També va comportar un alt grau de llibertat d'expressió en els mitjans de comunicació i l'alliberament de presoners polítics. En l'Imperi rus del, el terme va estar especialment associat amb les reformes del sistema judicial. Entre elles es trobaven les reformes que permetien l'assistència de la premsa i del públic en els judicis els veredictes dels quals havien de llegir-se en veu alta. Vladimir Lenin va insistir repetidament en la importància de la característica més important de la democràcia. A mitjan 1980, Mikhaïl Gorbatxov ho va popularitzar com un eslògan polític per a augmentar la transparència del govern en la Unió Soviètica.

Nou!!: Vassili Grossman і Glàsnost · Veure més »

Gran Purga

La Gran Purga o el Gran Terror (rus: Большой террор), també conegut com lAny del '37 (37-й год, déu Tridtsat sedmoi) i la Iejovixtxina (període de Iejov), va ser la campanya que el secretari general soviètic Iosif Stalin va emprendre per consolidar el seu poder sobre el Partit Comunista de la Unió Soviètica i l'estat; les purgues també es van dissenyar per eliminar la influència restant de Lev Trotski així com altres rivals polítics destacats dins del partit.

Nou!!: Vassili Grossman і Gran Purga · Veure més »

Holocaust

L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.

Nou!!: Vassili Grossman і Holocaust · Veure més »

Holodomor

La fam d'Ucraïna (1932-1933), o Holodomor (de l'ucraïnès: Голодомор), va ser una de les més grans catàstrofes d'Ucraïna en la història moderna, amb la pèrdua de diversos milions de vides humanes (la quantitat exacta no n'és pas clara).

Nou!!: Vassili Grossman і Holodomor · Veure més »

Ióssif Stalin

(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.

Nou!!: Vassili Grossman і Ióssif Stalin · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Vassili Grossman і Imperi Rus · Veure més »

Ingúix

Lingúix o ГІалгІай Ğalğaj (pronunciat /ʁəl.ʁɑj/) és una llengua caucàsica parlada pels ingúixos, poble que viu a Ingúixia, Txetxènia, Ossètia del Nord-Alània i l'Uzbekistan.

Nou!!: Vassili Grossman і Ingúix · Veure més »

Judicis de Nuremberg

Acusats. Davant, de dalt a baix: Hermann Göring, Rudolf Hess, Joachim von Ribbentrop, Wilhelm Keitel. Darrere, de dalt a abaix: Karl Dönitz, Erich Raeder, Baldur von Schirach i Fritz Sauckel. El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat es va celebrar del 20 de novembre del 1945 a l'1 d'octubre del 1946 i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional.

Nou!!: Vassili Grossman і Judicis de Nuremberg · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Vassili Grossman і Jueus · Veure més »

Karatxai-balkar

El karatxai-balkar (къарачай-малкъар тил /qaraçay-malqar til/) és una llengua turquesa parlada per karatxais i balkars.

Nou!!: Vassili Grossman і Karatxai-balkar · Veure més »

Kazakhstan

El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.

Nou!!: Vassili Grossman і Kazakhstan · Veure més »

KGB

El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991.

Nou!!: Vassili Grossman і KGB · Veure més »

Komissar

La comissària (translit. komissar) és una pel·lícula soviètica de 1967 dirigida per Aleksandr Askòldov.

Nou!!: Vassili Grossman і Komissar · Veure més »

Kràsnaia zvezdà (diari)

Kràsnaia zvezdà (en rus: Кра́сная звезда́, Estrella Roja) és un diari del Ministeri de Defensa de la Federació Russa.

Nou!!: Vassili Grossman і Kràsnaia zvezdà (diari) · Veure més »

Lev Landau

fou un físic i matemàtic soviètic que va fer aportacions fonamentals a moltes àrees de la física teòrica i fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1962.

Nou!!: Vassili Grossman і Lev Landau · Veure més »

Lev Tolstoi

Lev Nikolàievitx Tolstoi (Лев Никола́евич Толсто́й) (Iàsnaia Poliana, 9 de setembre de 1828 – 20 de novembre de 1910), de vegades anomenat en català Lleó Tolstoi, fou un escriptor rus, considerar un dels grans novel·listes de tots els temps, especialment distingit per obres com ara Guerra i pau i Anna Karènina.

Nou!!: Vassili Grossman і Lev Tolstoi · Veure més »

Llibre negre

* El Llibre Negre (Holocaust), llibre de testimonis sobre l'Holocaust i els crims de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Vassili Grossman і Llibre negre · Veure més »

Majdanek

Principals camps de concentració nazis a la Polònia ocupada. Mausoleu a Majdanek; conté les cendres de les víctimes, obra de Wiktor Tołkin. Majdanek va ser un camp d'extermini nazi, en territori polonès, construït a quatre quilòmetres de la ciutat de Lublin, prop del límit amb Ucraïna.

Nou!!: Vassili Grossman і Majdanek · Veure més »

Maksim Gorki

Maksim Gorki (en rus: Макси́м Го́рький), de vegades conegut en català com a Màxim Gorki, va ser el pseudònim utilitzat per Aleksei Maksímovitx Péixkov (en rus: Алексе́й Макси́мович Пе́шков o Пешкóв) (Nijni Nóvgorod, 28 de març de 1868 – Moscou, 18 de juny de 1936) fou un escriptor rus i soviètic, un dels fundadors del mètode literari del realisme socialista i activista polític.

Nou!!: Vassili Grossman і Maksim Gorki · Veure més »

Medalla de la defensa de Stalingrad

La Medalla per la Defensa de Stalingrad (Rus: Медаль «За оборону Сталинграда» - Transliterat: Medal "Za oboronu Stalingrada") és una medalla de la Guerra Defensiva de la Gran Guerra Patriòtica, creada el 22 de desembre de 1942 per Stalin i atorgada a tots els soldats de l'Exèrcit Roig, Marina Roja, Tropes del Ministeri de l'Interior (MVD) i Civils que van participar en la defensa de Stalingrad del 12 de juliol de 1942 al 19 de novembre de 1942 (dia que començà la contra-ofensiva que va envoltar i destruir al 6è exèrcit alemany).

Nou!!: Vassili Grossman і Medalla de la defensa de Stalingrad · Veure més »

Medalla de la victòria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945

La Medalla de la Victòria sobre Alemanya a la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945 (rus: медаль «За победу над Германией в Великой Отечественной войне 1941—1945 гг.») va ser una de les condecoracions més concedides de la Unió Soviètica.

Nou!!: Vassili Grossman і Medalla de la victòria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945 · Veure més »

Medalla per l'Alliberament de Varsòvia

La Medalla per l'Alliberament de Varsòvia (Rus: Медаль «За освобождение Варшавы» - Transliterat: Medal "Za osvobojdenie Warxavy") és una medalla de la Guerra Ofensiva de la Gran Guerra Patriòtica, creada el 9 de juny de 1945 per Stalin i atorgada a tots els soldats de l'Exèrcit Roig, Marina, Tropes del Ministeri d'Interior (MVD) i Tropes del Comitè de Seguretat de l'Estat (NKVD) que van participar en l'alliberament de Varsòvia entre el 14 i el 17 de gener del 1945, així com als organitzadors i dirigents de les operacions de combat.

Nou!!: Vassili Grossman і Medalla per l'Alliberament de Varsòvia · Veure més »

Medalla per la Conquesta de Berlín

La Medalla per la Conquesta de Berlín (Rus: Медаль «За взятие Берлина» – Transliterat: Medal "Za vsyatie Berlina") és una medalla de la Guerra Ofensiva de la Gran Guerra Patriòtica, creada el 9 de juny de 1945 per Stalin i atorgada a tots els soldats de l'Exèrcit Roig, Marina, Tropes del Ministeri de l'Interior (MVD) i Tropes del Comitè de Seguretat de l'Estat (KGB) que van participar en la Batalla de Berlín del 22 d'abril al 2 de maig de 1945.

Nou!!: Vassili Grossman і Medalla per la Conquesta de Berlín · Veure més »

Mikhaïl Bulgàkov

, nom complet amb patronímic Mikhaïl Afanàssievitx Bulgàkov, fou un escriptor rus i soviètic.

Nou!!: Vassili Grossman і Mikhaïl Bulgàkov · Veure més »

Mikhaïl Gorbatxov

, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.

Nou!!: Vassili Grossman і Mikhaïl Gorbatxov · Veure més »

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Nou!!: Vassili Grossman і Moscou · Veure més »

Nikita Khrusxov

Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.

Nou!!: Vassili Grossman і Nikita Khrusxov · Veure més »

Orde de l'Estrella Roja

L'Orde de l'Estrella Roja (rus: Орден Красной Звезды; transliterat: Orden Krasnoy Zvezdy.) Va ser creada el 6 d'abril de 1930 en reconeixement del valor a la batalla i pels èxits en la defensa de la Pàtria en temps de guerra i pau, en la seguretat de l'Estat, la promoció i el desenvolupament de la ciència militar.

Nou!!: Vassili Grossman і Orde de l'Estrella Roja · Veure més »

Orde de la Bandera Roja

Primera variant de l'orde russa de la Bandera Roja sobre el fons de roba vermella 1918-1924 Segon model de l'Orde de la Bandera Roja Penó naval d'un vaixell condecorat amb l'orde L'Orde de la Bandera Roja (rus: Орден Крaсного Знамени; transliterat: Orden Krasnogo Znameni) és una condecoració soviètica creada l'1 d'agost de 1924 per Stalin.

Nou!!: Vassili Grossman і Orde de la Bandera Roja · Veure més »

Orde de la Bandera Roja del Treball

L'Orde de la Bandera Roja del Treball (Rus: Орден Трудового Красного Знамени; transliterat:Orden Trudovogo Krasnogo Znameni) era un orde de la Unió Soviètica atorgada per les fites en sel servei civil i laboral.

Nou!!: Vassili Grossman і Orde de la Bandera Roja del Treball · Veure més »

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Nou!!: Vassili Grossman і Oxford University Press · Veure més »

Periodista

Equip de Barcelona TV. Un periodista és una persona que es dedica professionalment al periodisme.

Nou!!: Vassili Grossman і Periodista · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Vassili Grossman і Polònia · Veure més »

Politburó

Stalin, 17 de gener de 1940 El politburó (del rus политбюро politbiuró, contracció de политическое бюро politícheskoye biuró 'oficina política') o buró polític es refereix al màxim òrgan executiu de diferents partits polítics, especialment de partits comunistes.

Nou!!: Vassili Grossman і Politburó · Veure més »

Pravda

Pravda («La veritat») és un diari de gran format rus, i va ser el diari oficial del Partit Comunista de la Unió Soviètica, quan va ser un dels diaris més influents del país amb un tiratge d'11 milions.

Nou!!: Vassili Grossman і Pravda · Veure més »

Revolució Russa

La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.

Nou!!: Vassili Grossman і Revolució Russa · Veure més »

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada.

Nou!!: Vassili Grossman і Rus · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Vassili Grossman і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Semion Lipkin

Semyon Izraílevitx Lipkin, Семён Изра́илевич Ли́пкин (1911 - 2003) fou un poeta i traductor soviètic i rus, receptor de l'Orde del lotus blanc (Calmúquia) i marit de la poetessa Inna Lisniànskaia.

Nou!!: Vassili Grossman і Semion Lipkin · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Vassili Grossman і Suïssa · Veure més »

The New Yorker

The New Yorker és una revista dels Estats Units que publica reportatges, crítiques, assaig, vinyetes, poesia i relats.

Nou!!: Vassili Grossman і The New Yorker · Veure més »

Treblinka

Treblinka és un poble de 350 habitants al gmina de Małkinia Górna, al powiat d'Ostrów Mazowiecka al Voivodat de Masòvia, a uns 80 quilòmetres al nord-est de Varsòvia a l'est de Polònia.

Nou!!: Vassili Grossman і Treblinka · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Vassili Grossman і Ucraïna · Veure més »

Ucraïnesos

Els ucraïnesos (en ucraïnès: українці, transliterat amb el sistema internacional: ukrajintsi, transcrit al català: ukraïntsi) són un grup ètnic eslau oriental d'Ucraïna.

Nou!!: Vassili Grossman і Ucraïnesos · Veure més »

Universitat de Stanford

La Universitat de Stanford (Leland Stanford Junior University) és una universitat privada situada a Stanford (Califòrnia), considerada com una de les més prestigioses dels Estats Units i del món.

Nou!!: Vassili Grossman і Universitat de Stanford · Veure més »

Vladímir Voinóvitx

Vladímir Nikolàievitx Voinóvitx (Влади́мир Никола́евич Войно́вич, 26 de setembre de 1932, Stalinabad, RSS del Tadjikistan, Unió Soviètica – 27 de juliol del 2018, Moscou, Rússia) fou un novel·lista, poeta i dramaturg rus, antic dissident soviètic, també conegut com a compositor i pintor.

Nou!!: Vassili Grossman і Vladímir Voinóvitx · Veure més »

12 de desembre

El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vassili Grossman і 12 de desembre · Veure més »

14 de setembre

El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vassili Grossman і 14 de setembre · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: Vassili Grossman і 1905 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Vassili Grossman і 1944 · Veure més »

1950

1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.

Nou!!: Vassili Grossman і 1950 · Veure més »

1964

;Països Catalans.

Nou!!: Vassili Grossman і 1964 · Veure més »

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Nou!!: Vassili Grossman і 1980 · Veure més »

1988

1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Vassili Grossman і 1988 · Veure més »

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Vassili Grossman і 1989 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Vasili Grossman, Vasilij Grossman.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »