Taula de continguts
70 les relacions: Anglès, Bàndol nacional, Benet XV, Berga, Berguedà, Bisbat de Solsona, Bisbe, Canonge, Capítol (catolicisme), Casserres, Català, Catalunya, Catedral de Solsona, Catolicisme, Coadjutor, Congrés dels Diputats, Cort, Degà (religió), Desamortitzacions espanyoles, Diada de Sant Josep, Dictadura de Primo de Rivera, Doctorat, Espanya, Filosofia, França, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Guerra Civil espanyola, Hama, Lleida, Llista de bisbes de Solsona, Lluís d'Amigó i Ferrer, Monestir de Montserrat, Parròquia eclesiàstica, Pius XI, Prevere, Província eclesiàstica Tarraconense, Sant Francesc de Berga, Sant Sebastià, Segona República Espanyola, Seminari Diocesà de Solsona, Senat d'Espanya, Seu vacant, Solsona, Toledo, Urgell, Verdú, Vicent Enrique i Tarancón, 16 de maig, ... Ampliar l'índex (20 més) »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Anglès
Bàndol nacional
Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els franquistes, conegut com Bàndol Franquista pels republicans, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Bàndol nacional
Benet XV
Benet XV (en llatí: Benedictus XV, en italià: Benedetto XV) és el nom que va adoptar el cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa en ser escollit papa de Roma, càrrec que ostentà fins a la seva mort l'any 1922.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Benet XV
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Berga
Berguedà
El Berguedà és una comarca de Catalunya.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Berguedà
Bisbat de Solsona
església catedral de Solsona, seu de la diòcesi. Palau Episcopal a Solsona. Església de Sant Jaume de Mollerussa. Façana de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga. Església de Santa Maria de l'Alba, Tàrrega. Església parroquial de la Sagrada Família de Navàs.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Bisbat de Solsona
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Bisbe
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Canonge
Capítol (catolicisme)
Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Capítol (catolicisme)
Casserres
Casserres és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, a 12 km al sud de la capital de comarca, Berga.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Casserres
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Català
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Catalunya
Catedral de Solsona
La catedral de Santa Maria de Solsona és un complex d'edificis que daten des del final del fins al, d'estils romànic, gòtic i barroc, situat a la capital del Solsonès.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Catedral de Solsona
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Catolicisme
Coadjutor
Coadjutor a la religió catòlica és el títol d'un clergue encarregat d'ajudar un bisbe en l'administració d'una diòcesi.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Coadjutor
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Congrés dels Diputats
Cort
* Cort o corral, habitació o tancat per al bestiar.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Cort
Degà (religió)
El degà és un càrrec eclesiàstic cristià que difereix segons la confessió.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Degà (religió)
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Desamortitzacions espanyoles
Diada de Sant Josep
La diada de Sant Josep, el 19 de març, és el dia en el qual se celebra el dia del pare. Es tracta d'una festa antiga que recentment, per paral·lelisme, ha inspirat la creació d'un dia de la mare que se celebra el primer diumenge de maig.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Diada de Sant Josep
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Dictadura de Primo de Rivera
Doctorat
El doctorat és el programa màxim d'educació superior de moltes universitats.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Doctorat
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Espanya
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Filosofia
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і França
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) fou bisbe de Solsona, arquebisbe de Tarragona i cardenal.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Francisco Franco Bahamonde
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Franquisme
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Guerra Civil espanyola
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Hama
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Lleida
Llista de bisbes de Solsona
El bisbat de Solsona és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, que comprèn el Solsonès, part de l'Anoia, part de l'Urgell i part del Berguedà.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Llista de bisbes de Solsona
Lluís d'Amigó i Ferrer
Lluís d'Amigó o Lluís de Massamagrell, de nom secular Josep Maria d'Amigó i Ferrer (17 d'octubre de 1854, Massamagrell, Horta Nord - 1 d'octubre de 1934, Godella, Horta Nord) va ser un religiós valencià de l'orde dels caputxins, bisbe d'Administrador de la Diòcesi de Solsona i Bisbe de Sogorb.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Lluís d'Amigó i Ferrer
Monestir de Montserrat
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Monestir de Montserrat
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Parròquia eclesiàstica
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Pius XI
Prevere
El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Prevere
Província eclesiàstica Tarraconense
Mapa de la Província eclesiàstica Tarraconense La Província eclesiàstica Tarraconense és una demarcació territorial eclesiàstica basada en l'antiga província romana civil de la Tarraconense.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Província eclesiàstica Tarraconense
Sant Francesc de Berga
Sant Francesc de Berga és l'església d'un antic convent de la ciutat de Berga (comarca del Berguedà).
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Sant Francesc de Berga
Sant Sebastià
Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Sant Sebastià
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Segona República Espanyola
Seminari Diocesà de Solsona
El Seminari Diocesà de Solsona, és una edificació que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Seminari Diocesà de Solsona
Senat d'Espanya
El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Senat d'Espanya
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Seu vacant
Solsona
Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Solsona
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Toledo
Urgell
L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Urgell
Verdú
Verdú és un municipi de la comarca de l'Urgell que rega el canal Segarra-Garrigues.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Verdú
Vicent Enrique i Tarancón
Estàtua de Tarancón a Borriana Vicent Enrique i Tarancón (Borriana, Plana Baixa, 14 de maig de 1907 - València, 28 de novembre de 1994), fou un cardenal valencià reconegut pel seu rellevant paper conciliador durant la transició espanyola al capdavant de la Conferència Episcopal Espanyola.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і Vicent Enrique i Tarancón
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і 16 de maig
17 de setembre
El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і 17 de setembre
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і 18 de desembre
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і 1861
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і 1885
1887
;Països Catalans.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і 1887
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і 19 de març
1903
;Països Catalans.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і 1903
1912
;Països Catalans.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і 1912
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і 1919
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і 1920
1923
;Països Catalans.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і 1923
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і 1933
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і 1939
1942
;Països Catalans.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і 1942
1945
;Països Catalans.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і 1945
21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і 21 de març
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і 27 de juny
28 de febrer
El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і 28 de febrer
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і 5 de juny
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Valentí Comellas i Santamaria і 5 de setembre
També conegut com Valentí Comellas, Valentí Comellas Santamaria.