Taula de continguts
38 les relacions: Admet, Aloïdes, Arges, Briàreu, Brontes, Camps Elisis, Caos, Cel, Ciclop, Cotos, Equidna (mitologia), Estèropes, Feres (ciutat), Gea, Gies, Gigantomàquia, Hades, Hecatonquir, Hesíode, Infern, Ixíon, Leto, Mitologia grega, Olímpics, Pecat, Posidó, Regió, Salmoneu, Sísif, Tànatos, Tàntal (fill de Zeus), Teogonia, Tessàlia, Tifó (mitologia), Titanomàquia, Tità, Urà (mitologia), Zeus.
- Déus primigenis de la mitologia grega
Admet
Hèracles torna Alcestis a Admet Admet (Admetus) va ser un mític rei de Feres, fill de Feres (rei tessali) i de Periclímene.
Veure Tàrtar (mitologia) і Admet
Aloïdes
Segons la mitologia grega, els aloïdes (en Ἀλωεῖδαι, Aloeîdai) o alòades (Ἀλωάδαι, Alōádai) van ser dos gegants bessons, anomenats Otos (Ὦτος) i Efialtes, que Posidó va tenir d'Ifimedia, filla de Tríopas.
Veure Tàrtar (mitologia) і Aloïdes
Arges
D'acord amb la mitologia grega, Arges o Acmònides fou un dels tres ciclops Urànides esmentats per Ovidi, al que Virgili dona el nom de Pyracmon, i en altres apareix sota el nom d'Arges.
Veure Tàrtar (mitologia) і Arges
Briàreu
Briareu 1795 En la mitologia grega Briàreu (en grec Βριάρεως Briareôs, Βριάρηος Briarêos o Οβριάρεως, Obriareôs, «fort») és un dels Hecatonquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps, fills d'Urà i Gea.
Veure Tàrtar (mitologia) і Briàreu
Brontes
D'acord amb la mitologia grega, Brontes fou un dels ciclops Urànides.
Veure Tàrtar (mitologia) і Brontes
Camps Elisis
En la mitologia grega, els camps Elisis o simplement l'Elisi (en grec antic, Ἠλύσιον πεδίον / Êlýsion pedíon, de ἐνηλύσιον / enêlýsion, lloc tocat pel llamp), és el lloc de l'inframón on els herois i la gent virtuosa gaudeixen del descans després de la mort.
Veure Tàrtar (mitologia) і Camps Elisis
Caos
Atractor de Lorenz, un sistema caòtic. Originàriament, el terme caos es refereix a la substància primordial a partir de la qual, segons la mitologia grega, va nàixer l'univers i prové del mot grec Χαος.
Veure Tàrtar (mitologia) і Caos
Cel
El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.
Veure Tàrtar (mitologia) і Cel
Ciclop
Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.
Veure Tàrtar (mitologia) і Ciclop
Cotos
En la mitologia grega, Cotos (en grec: Κοττος; en llatí: Cottus) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Gies.
Veure Tàrtar (mitologia) і Cotos
Equidna (mitologia)
Imatge idealitzada d''''Equidna''' a partir de relats mitològics. En la mitologia grega, Equidna (Echidna) era una monstruosa nimfa, considerada per Hesíode descendent de Forcis i Ceto, els fills de Pontos i de Gea (les aigües del mar i la terra).
Veure Tàrtar (mitologia) і Equidna (mitologia)
Estèropes
Segons la mitologia grega, Estèropes (en grec antic Στεροπης "el que dona el llamp") va ser un dels ciclops Urànides.
Veure Tàrtar (mitologia) і Estèropes
Feres (ciutat)
Font Hipèria a Feres Feres (en Pherae, en Φέραι) era una antiga ciutat de Tessàlia situada a la part del sud-est, al districte de la Pelasgiòtida.
Veure Tàrtar (mitologia) і Feres (ciutat)
Gea
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.
Veure Tàrtar (mitologia) і Gea
Gies
En la mitologia grega Gies i de vegades Giges (en grec: Γύης o Γύγης) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Cotos.
Veure Tàrtar (mitologia) і Gies
Gigantomàquia
Dionís lluitant contra el gegant Èurit. Louvre La Gigantomàquia (del grec antic γιγαντo-μαχια, literalment "guerra dels gegants") va ser, en mitologia grega, la història de la lluita entre els gegants i els déus, i la seva derrota.
Veure Tàrtar (mitologia) і Gigantomàquia
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Veure Tàrtar (mitologia) і Hades
Hecatonquir
"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centímans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.
Veure Tàrtar (mitologia) і Hecatonquir
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Veure Tàrtar (mitologia) і Hesíode
Infern
L'infern segons un romanç vuit-centista En certes religions, l'infern és l'indret o estat on reposaria l'ànima de la persona un cop ha mort.
Veure Tàrtar (mitologia) і Infern
Ixíon
llengua.
Veure Tàrtar (mitologia) і Ixíon
Leto
Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (Λητώ; en dialecte dòric Λατώ) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe, i germana d'Astèria.
Veure Tàrtar (mitologia) і Leto
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Tàrtar (mitologia) і Mitologia grega
Olímpics
Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.
Veure Tàrtar (mitologia) і Olímpics
Pecat
Edèn pel seu pecat original. En contextos abrahàmics, pecat és l'acte de violació de la llei divina.
Veure Tàrtar (mitologia) і Pecat
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Veure Tàrtar (mitologia) і Posidó
Regió
Una regió és un territori que pot ser definit per diferents característiques geogràfiques físiques (clima, topografia), humanes (economia, història) o funcionals (demografia, administració).
Veure Tàrtar (mitologia) і Regió
Salmoneu
Segons la mitologia grega, Salmoneu (en grec antic Σαλμωνεύς) va ser un rei de l'Èlida, fill d'Èol i d'Enàrete.
Veure Tàrtar (mitologia) і Salmoneu
Sísif
En la mitologia grega, Sísif (Σίσυφος) fou fundador i rei d'Efira (nom antic de Corint).
Veure Tàrtar (mitologia) і Sísif
Tànatos
''Tànatos.'' Tànatos (en grec: Θάνατος), en la mitologia grega, era el geni masculí alat que personificava la mort (equivalent a la Mors romana).
Veure Tàrtar (mitologia) і Tànatos
Tàntal (fill de Zeus)
'''''Tàntal''''' (obra de Francisco de Goya) Tàntal (en llatí, Tantalus; en grec antic, Τάνταλος), fou un rei de Frígia o de Lídia, fill de Zeus i de la nimfa Pluto, segons la mitologia grega.
Veure Tàrtar (mitologia) і Tàntal (fill de Zeus)
Teogonia
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.
Veure Tàrtar (mitologia) і Teogonia
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Veure Tàrtar (mitologia) і Tessàlia
Tifó (mitologia)
Tifó en un mural etrusc. En la mitologia grega, Tifó, Tifeu o Tifoeu (en grec antic Τυφών, Τυφεύς o Τυφωεύς) era un monstre engendrat per Gea després d'haver-se unit amb el Tàrtar.
Veure Tàrtar (mitologia) і Tifó (mitologia)
Titanomàquia
''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).
Veure Tàrtar (mitologia) і Titanomàquia
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Veure Tàrtar (mitologia) і Tità
Urà (mitologia)
Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.
Veure Tàrtar (mitologia) і Urà (mitologia)
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Tàrtar (mitologia) і Zeus
Vegeu també
Déus primigenis de la mitologia grega
- Èreb
- Èter (mitologia)
- Anance
- Cronos (el Temps)
- Eó (mitologia)
- Eros (fill d'Ares)
- Fanes (mitologia)
- Gea
- Hèmera
- Moros (mitologia grega)
- Nesoi
- Nix
- Ourea
- Pontos (mitologia)
- Protògens
- Tàrtar (mitologia)
- Talassa
- Urà (mitologia)
També conegut com Tàrtaros.