Obrir a Google MapsTaula de continguts
127 les relacions: Acord Municipal, Alfons Costafreda i Ribalta, Alfons XII d'Espanya, Almodis, Altet, Alzina, Anglesola, Ara (diari), Art gòtic, Art romànic, Associació dels Amics de l'Arbre, Ath-Thaghr al-Alà, Barbens, Barcelona, Borges, S.A., Camp dels escolapis, Canal Segarra-Garrigues, Candidatura d'Unitat Popular, Castell de Tàrrega, Catalunya, Cavalcada de Reis, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Ciutat, Claravalls, Clima continental, Clima mediterrani, Comtat de Barcelona, Conill (Tàrrega), Cristòfol de Boleda, Delfí Robinat Elías, El Talladell, Els Plans de Sió, Escola Àngel Guimerà, Escola d'Art i Superior de Disseny Ondara, Escola Pia de Catalunya, Església de Santa Maria de l'Alba, Fàbrica Trepat, Felip V d'Espanya, Ferrocarril, FiraTàrrega, Frederic Gené i Ripoll, Gòtic català, Granyanella, Granyena de Segarra, Guerra Civil espanyola a Catalunya, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joan Amèzaga i Solé, Joan Capdevila i Méndez, Josep Güell i Guillaumet, ... Ampliar l'índex (77 més) »
- Municipis de l'Urgell
Acord Municipal
Acord Municipal és una coalició política d'àmbit local formada per Esquerra Republicana de Catalunya i altres partits a través de les sigles ERC-AM en alguns ajuntaments de Catalunya.
Veure Tàrrega і Acord Municipal
Alfons Costafreda i Ribalta
Alfons Costafreda i Ribalta (Tàrrega, 8 de maig de 1926 - Ginebra, 4 d'abril de 1974) va ser un poeta català.
Veure Tàrrega і Alfons Costafreda i Ribalta
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Veure Tàrrega і Alfons XII d'Espanya
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Veure Tàrrega і Almodis
Altet
Altet és poble de la comarca de l'Urgell integrat al terme de Tàrrega.
Veure Tàrrega і Altet
Alzina
''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.
Veure Tàrrega і Alzina
Anglesola
Anglesola és un municipi de la comarca de l'Urgell.
Veure Tàrrega і Anglesola
Ara (diari)
LAra és un diari d'informació general en català que es començà a distribuir el 28 de novembre del 2010 —coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya.
Veure Tàrrega і Ara (diari)
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Veure Tàrrega і Art gòtic
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure Tàrrega і Art romànic
Associació dels Amics de l'Arbre
LAssociació dels Amics de l'Arbre és una entitat catalana fundada a Tàrrega el 1913 amb la finalitat d'ensenyar a valorar els arbres i la natura.
Veure Tàrrega і Associació dels Amics de l'Arbre
Ath-Thaghr al-Alà
Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.
Veure Tàrrega і Ath-Thaghr al-Alà
Barbens
Barbens és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Veure Tàrrega і Barbens
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Tàrrega і Barcelona
Borges, S.A.
Borges (Borges, S.A.) és un grup empresarial català amb seu a Tàrrega (Urgell) dedicat a la comercialització i distribució d'oli d'oliva i fruits secs.
Veure Tàrrega і Borges, S.A.
Camp dels escolapis
El Camp dels Escolapis és una gran esplanada situada a Tàrrega, on els estius s'hi poden trobar aplecs culturals com lAtac Jazz o espectacles de FiraTàrrega.
Veure Tàrrega і Camp dels escolapis
Canal Segarra-Garrigues
A l'altura de Tàrrega (28 de juliol de 2011) El canal Segarra-Garrigues és una infraestructura hidràulica dissenyada per crear 70.150 noves hectàrees de regadiu a les comarques catalanes de la Noguera, la Segarra, el Pla d'Urgell, l'Urgell, el Segrià i les Garrigues, beneficiant 17.000 regants d'una setantena de municipis.
Veure Tàrrega і Canal Segarra-Garrigues
Candidatura d'Unitat Popular
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.
Veure Tàrrega і Candidatura d'Unitat Popular
Castell de Tàrrega
El Castell de Tàrrega és un edifici de Tàrrega (Urgell), declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Tàrrega і Castell de Tàrrega
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Tàrrega і Catalunya
Cavalcada de Reis
La Cavalcada de Reis és una desfilada de carrosses que se celebra el vespre del 5 de gener, quan els Reis d'Orient (Melcior, Gaspar i Baltasar) passegen a la tarda pels carrers de les viles o ciutats amb els seus patges i ajudants, llençant caramels als nens.
Veure Tàrrega і Cavalcada de Reis
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.
Veure Tàrrega і Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Veure Tàrrega і Ciutat
Claravalls
Claravalls és un poble de la comarca de l'Urgell que forma part del terme de Tàrrega.
Veure Tàrrega і Claravalls
Clima continental
Köppen El clima continental és el clima de l'interior dels continents a la zona climàtica temperada.
Veure Tàrrega і Clima continental
Clima mediterrani
Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.
Veure Tàrrega і Clima mediterrani
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Tàrrega і Comtat de Barcelona
Conill (Tàrrega)
Conill (de vegades escrit Cunill) és un petit poble ara despoblat prop de la ciutat de Tàrrega a la comarca de l'Urgell, Catalunya.
Veure Tàrrega і Conill (Tàrrega)
Cristòfol de Boleda
Cristòfol de Boleda (que signà com Christoval de Boleda) (Tàrrega ? - ?), fou un Metge i escriptor català.
Veure Tàrrega і Cristòfol de Boleda
Delfí Robinat Elías
Delfí Robinat i Elías (Tàrrega, Espanya 13 de novembre de 1928 - 27 de juliol de 1997) va ser un farmacèutic i polític espanyol.
Veure Tàrrega і Delfí Robinat Elías
El Talladell
Església Parroquial de Sant Pere del Talladell (s. XVII). El Talladell és una entitat municipal descentralitzada pertanyent a Tàrrega, capital de l'Urgell, aprovada per decret del 20 d'octubre de 2009, encara que no es constituí fins al 18 de juny de 2010.
Veure Tàrrega і El Talladell
Els Plans de Sió
Els Plans de Sió és un municipi de la comarca de la Segarra, amb capital a les Pallargues.
Veure Tàrrega і Els Plans de Sió
Escola Àngel Guimerà
L'Escola Àngel Guimerà de Balaguer és un edifici escolar, obra de l'arquitecte Ignasi de Villalonga i Casañes.
Veure Tàrrega і Escola Àngel Guimerà
Escola d'Art i Superior de Disseny Ondara
L'Escola d'Art i Superior de Disseny Ondara és una escola fundada el 1777 a Ondara per la Societat Ecònomica d'Amics del País de Tàrrega.
Veure Tàrrega і Escola d'Art i Superior de Disseny Ondara
Escola Pia de Catalunya
Escola Pia de Catalunya és la secció catalana dels escolapis, orde religiós fundat per Josep de Calassanç el 1597 a Roma.
Veure Tàrrega і Escola Pia de Catalunya
Església de Santa Maria de l'Alba
L'Església de Santa Maria de l'Alba és una obra de Tàrrega (Urgell) protegida com a bé cultural d'interès nacional, en la categoria de Monument Històric.
Veure Tàrrega і Església de Santa Maria de l'Alba
Fàbrica Trepat
Fàbrica Trepat de Tàrrega el 2012 La Fàbrica Trepat és una fàbrica de maquinària agrícola amb seu a Tàrrega (Urgell) que tingué el seu moment d'esplendor des del primer terç del segle XX fins a mitjans de la dècada del 1960.
Veure Tàrrega і Fàbrica Trepat
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Tàrrega і Felip V d'Espanya
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Veure Tàrrega і Ferrocarril
FiraTàrrega
Panoràmica de l'espai professional de La Llotja a FiraTàrrega 2012 FiraTàrrega, abans Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega o Fira del Teatre de Tàrrega, és el mercat internacional de les arts escèniques més important, amb més trajectòria de l'Estat espanyol i un dels més rellevants d'Europa.
Veure Tàrrega і FiraTàrrega
Frederic Gené i Ripoll
Frederic Gené i Ripoll (Castellnou de Seana, Pla d'Urgell, 29 d'octubre de 1944) és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la V Legislatura.
Veure Tàrrega і Frederic Gené i Ripoll
Gòtic català
XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.
Veure Tàrrega і Gòtic català
Granyanella
Granyanella és un municipi de la comarca de la Segarra, amb capital a la Curullada.
Veure Tàrrega і Granyanella
Granyena de Segarra
Granyena de Segarra és una vila i municipi de la comarca de la Segarra.
Veure Tàrrega і Granyena de Segarra
Guerra Civil espanyola a Catalunya
Destrucció a Granollers després d'una incursió aèria de l'aviació alemanya La Guerra Civil espanyola a Catalunya s'esdevingué, com a la resta de l'Estat espanyol, amb l'alçament de l'exèrcit colonial del Marroc (juntament amb altres guarnicions a la península), el 18 de juliol de 1936 en contra de la República legal i institucionalment establerta.
Veure Tàrrega і Guerra Civil espanyola a Catalunya
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Tàrrega і Jaume el Conqueridor
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Tàrrega і Jaume el Just
Joan Amèzaga i Solé
Nascut al carrer Agoders de Tàrrega el 26 de març de 1951, Joan Amézaga i Solé és casat i pare de dos fills.
Veure Tàrrega і Joan Amèzaga i Solé
Joan Capdevila i Méndez
és un futbolista català campió d'Europa i del Món amb la selecció espanyola.
Veure Tàrrega і Joan Capdevila i Méndez
Josep Güell i Guillaumet
Josep Güell i Guillaumet (Tàrrega, 3 de febrer del 1872 - 16 de novembre del 1930) va ser un activista targarí i figura cabdal per entendre com evolucionà la capital de l'Urgell a cavall dels segles XIX i XX.
Veure Tàrrega і Josep Güell i Guillaumet
Josep Minguell i Cardenyes
Josep Minguell i Cardenyes (Tàrrega, 1959) és un pintor dedicat a la pintura mural al fresc, en grans espais arquitectònics.
Veure Tàrrega і Josep Minguell i Cardenyes
Junts per Catalunya (coalició)
Junts per Catalunya (JuntsxCat) va ser una candidatura de caràcter transversal independentista i nacionalista formada majoritàriament per membres independents que va concórrer les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.
Veure Tàrrega і Junts per Catalunya (coalició)
La Caixa
La Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, més coneguda com Fundació «La Caixa», és la primera de l'Estat i la tercera del món en actius, després de la Fundació Bill i Melinda Gates i del Wellcome Trust, amb participacions en Gas Natural Fenosa, Abertis, Suez, Cellnex, Inbursa, Vithas o Saba, entre d'altres, mitjançant la societat de cartera Criteria Caixa, participada al 100%.
Veure Tàrrega і La Caixa
La Figuerosa
La Figuerosa és un poble agregat a Tàrrega.
Veure Tàrrega і La Figuerosa
La Terrasseta de Preixens
La Terrasseta de Preixens és un grup de música format a Preixens el 2008 per components de Tàrrega, Cervera i Igualada que han publicat quatre discs.
Veure Tàrrega і La Terrasseta de Preixens
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Tàrrega і Lleida
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Tàrrega і Llista de comtes de Barcelona
Llista de topònims de Tàrrega
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Tàrrega, a l'Urgell.
Veure Tàrrega і Llista de topònims de Tàrrega
Lliures
Lliures fou un partit polític català que s'autodefinia com a liberal, humanista, catalanista i no independentista, fundat el 16 de juny del 2017 amb Antoni Fernández i Teixidó i Roger Montañola al capdavant.
Veure Tàrrega і Lliures
Manuel de Pedrolo i Molina
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català.
Veure Tàrrega і Manuel de Pedrolo i Molina
Maria Alba Pijuan i Vallverdú
Maria Alba Pijuan i Vallverdú (Tàrrega, Urgell, 23 de març de 1975), és una política catalana.
Veure Tàrrega і Maria Alba Pijuan i Vallverdú
Mascançà
Localització de Mascançà El Mascançà és una zona que equival aproximadament a la comarca del Pla d'Urgell.
Veure Tàrrega і Mascançà
Mecanoscrit del segon origen
Mecanoscrit del segon origen és una novel·la distòpica de ciència-ficció escrita per Manuel de Pedrolo l'any 1974 que va tenir gran èxit de públic, sobretot entre el sector juvenil, i és un dels llibres més venuts de la literatura catalana.
Veure Tàrrega і Mecanoscrit del segon origen
Metres sobre el nivell del mar
El metre per sobre del nivell del mar (msnm) és una unitat de mesura estàndard del sistema mètric per a descriure l'elevació d'una localització del planeta Terra respecte del nivell mitjà del mar.
Veure Tàrrega і Metres sobre el nivell del mar
Miró Riculf de Pinós
és considerat el primer membre de la nissaga dels barons de Pinós que van governar la Baronia de Pinós, que depenia del Comtat de Cerdanya.
Veure Tàrrega і Miró Riculf de Pinós
Mossèn Azà
Mossèn Azà (Azam o Asam o Assam) (Tàrrega, - ? ?), fou un poeta català en llengua llatina.
Veure Tàrrega і Mossèn Azà
Museu Comarcal de l'Urgell
El Museu Comarcal de l'Urgell es troba a Tàrrega.
Veure Tàrrega і Museu Comarcal de l'Urgell
Noucentisme
Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.
Veure Tàrrega і Noucentisme
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Veure Tàrrega і Olivera
Ossó de Sió
Ossó de Sió és un municipi de la comarca de l'Urgell.
Veure Tàrrega і Ossó de Sió
Parc de Sant Eloi
Un camí al parc de Sant Eloi El Parc de Sant Eloi és un parc ubicat al nucli de Tàrrega, més concretament a la serra de Sant Eloi, a 418m d'alçada per sobre del nivell del mar, que posseeix gairebé 20 hectàares.
Veure Tàrrega і Parc de Sant Eloi
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Veure Tàrrega і Partit dels Socialistes de Catalunya
Partit Popular de Catalunya
El Partit Popular de Catalunya (abreujat PPC), abans anomenat Partit Popular Català, és la delegació del Partit Popular espanyol a Catalunya.
Veure Tàrrega і Partit Popular de Catalunya
Pi (arbre)
''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.
Veure Tàrrega і Pi (arbre)
Pintura al fresc
Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).
Veure Tàrrega і Pintura al fresc
Poble Espanyol de Barcelona
El Poble Espanyol de Barcelona és un conjunt arquitectònic situat a Montjuïc de Barcelona.
Veure Tàrrega і Poble Espanyol de Barcelona
Ponent (regió)
Àmbit de Ponent Comarques i municipis de la Vegueria de Ponent Vegueries proposades en l'Informe Roca, 2001 Les Terres de Ponent és una regió natural al voltant de la ciutat de Lleida, que comprèn les comarques de parla catalana de la depressió central, situades a les conques fluvials del Segre i el Cinca, és a dir, el Segrià, la Noguera, el Pla d'Urgell, l'Urgell, la Segarra i les Garrigues, totes elles a Catalunya, a més de les comarques aragoneses del Baix Cinca i la Llitera, a la Franja.
Veure Tàrrega і Ponent (regió)
Província de Lleida
La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.
Veure Tàrrega і Província de Lleida
Puigverd d'Agramunt
Puigverd d'Agramunt és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Urgell.
Veure Tàrrega і Puigverd d'Agramunt
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Veure Tàrrega і Ramon Berenguer I
Ramon Carnicer i Batlle
Ramon Carnicer i Batlle (Tàrrega, 24 d'octubre del 1789 - Madrid, 17 de març del 1855) va ser compositor d'òpera, mestre de música i l'autor de l'himne nacional de Xile, tot i que mai va estar a Amèrica.
Veure Tàrrega і Ramon Carnicer i Batlle
Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona
El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona (S.A.D.). o simplement Espanyol és un club de futbol de la ciutat de Barcelona i que té la seu social a la ciutat de Cornellà de Llobregat.
Veure Tàrrega і Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Tàrrega і Renaixement
Riu Ondara
El riu Ondara o d'Ondara és un riu de la conca de l'Ebre que passa per les comarques de la Segarra, l'Urgell, el Pla d'Urgell, i el Segrià D'acord amb les configuracions del terreny, l'aigua de la conca de l'Ondara s'ajunta al final del riu Corb, un després s'ajunta amb el Segre; però la construcció del Canal d'Urgell (1860), en va afectar el curs.
Veure Tàrrega і Riu Ondara
Riudovelles
Riudovelles és un poble agregat a Tàrrega.
Veure Tàrrega і Riudovelles
Ros Roca
Ros Roca és una multinacional lleidatana amb seu central a Tàrrega.
Veure Tàrrega і Ros Roca
Rosa Maria Perelló i Escoda
Rosa Maria Perelló i Escoda (Tàrrega, 29 de desembre de 1959) és una política catalana, que ha exercit d'alcaldessa de Tàrrega, de presidenta de la Diputació de Lleida i de membre honorífic de l'AGRAT Tàrrega.
Veure Tàrrega і Rosa Maria Perelló i Escoda
Santa Maria de Montmagastrell
Santa Maria de Montmagastrell és un poble agregat a Tàrrega.
Veure Tàrrega і Santa Maria de Montmagastrell
Segarra
La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent.
Veure Tàrrega і Segarra
Segle X
El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.
Veure Tàrrega і Segle X
Segle XIII
El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.
Veure Tàrrega і Segle XIII
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Veure Tàrrega і Segle XIV
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Veure Tàrrega і Segle XIX
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Veure Tàrrega і Segle XVI
Segle XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.
Veure Tàrrega і Segle XVII
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Veure Tàrrega і Segle XVIII
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Veure Tàrrega і Segle XX
Selecció de futbol d'Espanya
La selecció de futbol d'Espanya és l'equip format per jugadors amb nacionalitat espanyola que representa la Reial Federació Espanyola de Futbol a les competicions oficials organitzades per la FIFA i la UEFA.
Veure Tàrrega і Selecció de futbol d'Espanya
Selecció de futbol de Catalunya
Històricament s'ha conegut com a selecció o seleccions catalanes de futbol les formacions que han competit sota la jurisdicció de la Federació Catalana de Futbol (FCF).
Veure Tàrrega і Selecció de futbol de Catalunya
Tagarins
Els tagarins (de l'àrab ṭaḡrī, que vol dir fronterer) són els moriscos que vivien entre els segles i XVI a la Corona d'Aragó, especialment al País Valencià, però que van ser criats per cristians, parlaven el català com a llengua pròpia i feien vida quotidiana entre cristians.
Veure Tàrrega і Tagarins
Teatre de l'Ateneu (Tàrrega)
El Teatre de l'Ateneu de Tàrrega és un espai teatral pertanyent a l'Ateneu de Tàrrega ubicat a la plaça del Carme núm.
Veure Tàrrega і Teatre de l'Ateneu (Tàrrega)
Tornabous
Tornabous és un municipi de la comarca de l'Urgell.
Veure Tàrrega і Tornabous
Tossal de Sant Eloi
El Tossal de Sant Eloi és una muntanya de 407 metres que es troba al municipi de Tàrrega, a la comarca de l'Urgell.
Veure Tàrrega і Tossal de Sant Eloi
Unió Esportiva Tàrrega
La Unió Esportiva Tàrrega és un club de futbol català de la ciutat de Tàrrega fundat l'any 1957.
Veure Tàrrega і Unió Esportiva Tàrrega
Universitat de Lleida
La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública ubicada a la ciutat de Lleida.
Veure Tàrrega і Universitat de Lleida
Urgell
L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.
Veure Tàrrega і Urgell
Urtx (revista)
Urtx, amb el subtítol Urtx: revista cultural de l'Urgell és una revista cultural d'Humanitats de la comarca de l'Urgell, publicada des del 1989 i de periodicitat anual.
Veure Tàrrega і Urtx (revista)
Verdú
Verdú és un municipi de la comarca de l'Urgell que rega el canal Segarra-Garrigues.
Veure Tàrrega і Verdú
Vilagrassa
Vilagrassa és una vila i municipi de la comarca de l'Urgell.
Veure Tàrrega і Vilagrassa
VOX
VOX és un canal de televisió d'Alemanya, que emet per a tot el país i pertany al grup RTL.
Veure Tàrrega і VOX
Xavier Ribalta i Secanell
Francesc Xavier Ribalta i Secanell (Tàrrega, l'Urgell, 3 de juny de 1943) és un cantautor reconegut artísticament com a Xavier Ribalta.
Veure Tàrrega і Xavier Ribalta i Secanell
1650
Països Catalans Resta del món.
Veure Tàrrega і 1650
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Tàrrega і 1703
1740
;Països Catalans.
Veure Tàrrega і 1740
1742
El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Tàrrega і 1742
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Tàrrega і 1803
1886
;Països Catalans.
Veure Tàrrega і 1886
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Tàrrega і 1898
1902
;Països Catalans.
Veure Tàrrega і 1902
1909
;Països Catalans.
Veure Tàrrega і 1909
1917
;Països Catalans.
Veure Tàrrega і 1917
1921
Països Catalans.
Veure Tàrrega і 1921
1922
;Països Catalans.
Veure Tàrrega і 1922
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Tàrrega і 1977
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Tàrrega і 1980
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Tàrrega і 2002
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Veure Tàrrega і 2009
Vegeu també
Municipis de l'Urgell
- Agramunt
- Anglesola
- Belianes
- Bellpuig
- Castellserà
- Ciutadilla
- Els Omells de na Gaia
- Guimerà
- La Fuliola
- Maldà
- Nalec
- Ossó de Sió
- Preixana
- Puigverd d'Agramunt
- Sant Martí de Riucorb
- Tàrrega
- Tornabous
- Vallbona de les Monges
- Verdú
- Vilagrassa
També conegut com Targarina, Targarí.