Taula de continguts
47 les relacions: Adolfo Constenla Umaña, Alemany, Alfabet fonètic internacional, Alfabet llatí, Apure, Arauca, Boruca, Boyacá, Bribri, Cabécar, Casanare, Colòmbia, Congrés Internacional d'Americanistes, Consonant alveolar, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant labiovelar, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant retroflexa, Consonant velar, Consonant vibrant, Departament de Santander, Ethnologue, Llengües ameríndies, Llengües arhuaques, Llengües magdalèniques, Llengües txibtxa, Max Uhle, Muisca, Ngäbere, Norte de Santander, Oclusiva glotal sorda, Oclusiva retroflexa sorda, Polonès, Punt d'articulació, Serralada de Talamanca, Sierra Nevada de Santa Marta, Suec, Teribe, U'wa, Veneçuela, Vocal anterior, Vocal mitjana, Vocal posterior.
- Llengües txibtxa
Adolfo Constenla Umaña
Adolfo Constenla Umaña (San José, 14 de gener de 1948 - San José, 7 de novembre de 2013) va ser un filòleg i lingüista costaricenc especialista en les llengües indígenes de la Baixa Centreamèrica, sent un dels especialistes més reconeguts sobre les llengües de l'àrea americana intermèdia.
Veure Tunebo і Adolfo Constenla Umaña
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Tunebo і Alemany
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Veure Tunebo і Alfabet fonètic internacional
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Veure Tunebo і Alfabet llatí
Apure
Apure és un dels 23 estats en què és dividida Veneçuela.
Veure Tunebo і Apure
Arauca
Arauca és un dels set municipis del Departament d'Arauca, a Colòmbia.
Veure Tunebo і Arauca
Boruca
El boruca (també conegut com a bronka, bronca o brúnkajk) és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels boruques, un dels pobles indígenes de Costa Rica.
Veure Tunebo і Boruca
Boyacá
Boyacá és un departament de Colòmbia situat en el centre-est, a la regió andina.
Veure Tunebo і Boyacá
Bribri
Distribució del bribri El Bribri és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels bribris a la regió de la Talamanca (Costa Rica), i a les muntanyes de la Província de Bocas del Toro a Panamà.
Veure Tunebo і Bribri
Cabécar
El cabécar és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels cabécars a la regió costariquenya de Talamanca.
Veure Tunebo і Cabécar
Casanare
Casanare és un departament de Colòmbia.
Veure Tunebo і Casanare
Colòmbia
Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.
Veure Tunebo і Colòmbia
Congrés Internacional d'Americanistes
El Congrés Internacional d'Americanisteas es va dur a terme per primera vegada en Nancy, França, del 18 de juny al 18 de juliol de 1875, mitjançant la iniciativa de la Société Américaine de France que va emetre la seva convocatòria el 25 d'agost de 1874.
Veure Tunebo і Congrés Internacional d'Americanistes
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Veure Tunebo і Consonant alveolar
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Tunebo і Consonant bilabial
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Tunebo і Consonant fricativa
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Veure Tunebo і Consonant glotal
Consonant labiovelar
Una consonant labiovelar (o simplement labiovelar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la participació dels llavis, el postdors de la llengua i el vel del paladar.
Veure Tunebo і Consonant labiovelar
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Tunebo і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Tunebo і Consonant oclusiva
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Veure Tunebo і Consonant palatal
Consonant retroflexa
Una consonant retroflexa, consonant cacuminal o apicopalatal (o simplement retroflexa o cacuminal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta o àpex de la llengua cap enrere cap al paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou, però alhora sense coarticulació palatal, és a dir, sense que el dors de la llengua pugi cap al paladar tou.
Veure Tunebo і Consonant retroflexa
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Tunebo і Consonant velar
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Veure Tunebo і Consonant vibrant
Departament de Santander
Santander és un departament de Colòmbia, un dels originaris Estats Units de Colòmbia.
Veure Tunebo і Departament de Santander
Ethnologue
The Ethnologue: Languages of the World (l'etnòleg: llengües del món) és una publicació, inicialment en llibre i actualment en base web que en la seva 18a edició (2015) contenia estadístiques de 7.469 llengües i dialectes.
Veure Tunebo і Ethnologue
Llengües ameríndies
264x264px Les llengües ameríndies són tots aquells idiomes parlats a Amèrica abans de l'arribada de Cristòfor Colom pels amerindis nord-americans i pels amerindis sud-americans.
Veure Tunebo і Llengües ameríndies
Llengües arhuaques
Les llengües arhuaques constitueixen un subgrup format per almenys cinc llengües txibtxa estretament emparentades entre si.
Veure Tunebo і Llengües arhuaques
Llengües magdalèniques
Les llengües magdalèniques formen la branca més meridional de les llengües txibtxa, parlades a Colòmbia i Veneçuela.
Veure Tunebo і Llengües magdalèniques
Llengües txibtxa
Les llengües txibtxa constitueixen un ampli grup de llengües parlades per diversos pobles amerindis, el territori tradicional dels quals s'estén des del nord-est d'Hondures, la costa del Carib de Nicaragua, la major part de Costa Rica, Panamà i Colòmbia fins a l'oest de Veneçuela.
Veure Tunebo і Llengües txibtxa
Max Uhle
Friedrich Maximilian Uhle Lorenz (Dresden, Saxònia, Alemanya, 25 de març de 1856 - Loeben, Alta Silèsia, Polònia, 11 de maig de 1944), més conegut com a Max Uhle, va ser un arqueòleg alemany, el treball del qual a Perú, Xile, Equador i Bolívia a la fi del i principis del segle XX van tenir un impacte significatiu en la pràctica de l'arqueologia d'Amèrica del Sud.
Veure Tunebo і Max Uhle
Muisca
El muisca (en muisca muyskkubun) és una llengua de la família txibtxa, pròpia dels muisques, poble indígena colombià.
Veure Tunebo і Muisca
Ngäbere
El ngäbere és una llengua ameríndia de la família txibtxa paralada pels guaymís.
Veure Tunebo і Ngäbere
Norte de Santander
Norte de Santander és un departament de Colòmbia, fronterer amb Veneçuela.
Veure Tunebo і Norte de Santander
Oclusiva glotal sorda
L'oclusiva glotal sorda o cop de glotis, és un so de la parla que es representa com a en l'AFI i està present a diversos idiomes, tot i que no en tots té el caràcter de fonema.
Veure Tunebo і Oclusiva glotal sorda
Oclusiva retroflexa sorda
La consonant oclusiva retroflexa sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir amb el símbol de més la cua que indica retroflex (que vol dir que s'articula recolzant la punta i la meitat de la llengua al paladar superior).
Veure Tunebo і Oclusiva retroflexa sorda
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Veure Tunebo і Polonès
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Veure Tunebo і Punt d'articulació
Serralada de Talamanca
La serralada de Talamanca és la de major elevació al sud d'Amèrica Central.
Veure Tunebo і Serralada de Talamanca
Sierra Nevada de Santa Marta
Sierra Nevada de Santa Marta és un sistema muntanyós que es troba al nord de Colòmbia i que és independent dels Andes.
Veure Tunebo і Sierra Nevada de Santa Marta
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Veure Tunebo і Suec
Teribe
El teribe (térraba a Costa Rica o naso tjerdi per disposició legal a Panamà) és una llengua parlada pels indígenes naso o teribe, al nord-oest de Panamà, a les províncies de Bocas del Toro i Chiriquí i al sud de les províncies de Puntarenas i Limón, Costa Rica, en aquesta última gairebé extinta.
Veure Tunebo і Teribe
U'wa
Els u'wa són un poble indígena de Colòmbia, assentat en la Sierra Nevada del Cocuy, als Andes nord-orientals, de la República de Colòmbia, departaments de Boyacá (61%, 4.695 persones), Arauca (13,2%), Norte de Santander (11,5%), Casanare i Santander,.
Veure Tunebo і U'wa
Veneçuela
Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.
Veure Tunebo і Veneçuela
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Veure Tunebo і Vocal anterior
Vocal mitjana
Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades.
Veure Tunebo і Vocal mitjana
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Veure Tunebo і Vocal posterior
Vegeu també
Llengües txibtxa
- Arhuac
- Atanque
- Barí
- Boruca
- Bribri
- Buglere
- Cabécar
- Chimila
- Corobicí
- Damana
- Dorasque
- Duit
- Guatuso
- Huetar
- Kogui
- Llengües txibtxa
- Llengües vòtiques
- Llengua kuna
- Muisca
- Ngäbere
- Nutabe
- Paya
- Rama (llengua)
- Teribe
- Tunebo
- Voto (llengua)