Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Muisca

Índex Muisca

El muisca (en muisca muyskkubun) és una llengua de la família txibtxa, pròpia dels muisques, poble indígena colombià.

48 les relacions: Boyacá, Carles III d'Espanya, Cas gramatical, Català, Catecisme, Colòmbia, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant postalveolar, Consonant retroflexa, Consonant sonora, Consonant sorda, Consonant velar, Consonant vibrant, Cundinamarca, Departament de Santander, Fonema, Gramàtica, Llengües lenmitxí, Llengües magdalèniques, Llengües txibtxa, Llengua aglutinant, Macrotxibtxa, Muisques, Pobles indígenes d'Amèrica, Segle V aC, Segle XVI, Segle XVII, Segle XVIII, Universitat Nacional de Colòmbia, Valencià, Verb transitiu, Vocabulari, Vocal anterior, Vocal central, Vocal mitjana, 10 de maig, 1580, 1770, 1988, 2005, 2008.

Boyacá

Boyacá és un departament de Colòmbia.

Nou!!: Muisca і Boyacá · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, Carles VII de les Dues Sicílies i Carles I de Parma (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibídem, 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de les Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Muisca і Carles III d'Espanya · Veure més »

Cas gramatical

En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.

Nou!!: Muisca і Cas gramatical · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Muisca і Català · Veure més »

Catecisme

Còdex Manesse, fol. 292v, "El Mestre de Escola de Eßlingen" (''Der Schulmeister von Eßlingen'') Un catecisme (κατηχητικός en grec) és un resum o exposició d'una doctrina, tot i que el terme és utilitzat tradicionalment en referència a la doctrina cristiana.

Nou!!: Muisca і Catecisme · Veure més »

Colòmbia

La República de Colòmbia és un estat de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Muisca і Colòmbia · Veure més »

Consonant africada

Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.

Nou!!: Muisca і Consonant africada · Veure més »

Consonant alveolar

Una consonant alveolar (o simplement alveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.

Nou!!: Muisca і Consonant alveolar · Veure més »

Consonant aproximant

Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).

Nou!!: Muisca і Consonant aproximant · Veure més »

Consonant bilabial

Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.

Nou!!: Muisca і Consonant bilabial · Veure més »

Consonant fricativa

Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).

Nou!!: Muisca і Consonant fricativa · Veure més »

Consonant glotal

Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.

Nou!!: Muisca і Consonant glotal · Veure més »

Consonant nasal

Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o una vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.

Nou!!: Muisca і Consonant nasal · Veure més »

Consonant oclusiva

Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).

Nou!!: Muisca і Consonant oclusiva · Veure més »

Consonant postalveolar

Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).

Nou!!: Muisca і Consonant postalveolar · Veure més »

Consonant retroflexa

Una consonant retroflexa o consonant cacuminal (o simplement retroflexa o cacuminal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta o àpex de la llengua cap enrere cap al paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou, però alhora sense coarticulació palatal, és a dir, sense que el dors de la llengua pugi cap al paladar tou.

Nou!!: Muisca і Consonant retroflexa · Veure més »

Consonant sonora

En fonètica articulatòria, una consonant sonora és una consonant articulada amb la vibració de les cordes vocals, al contrari d'una consonant sorda.

Nou!!: Muisca і Consonant sonora · Veure més »

Consonant sorda

En fonètica articulatòria, una consonant sorda és una consonant articulada sense la vibració de les cordes oposant-se al so, al contrari d'una consonant sonora.

Nou!!: Muisca і Consonant sorda · Veure més »

Consonant velar

Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.

Nou!!: Muisca і Consonant velar · Veure més »

Consonant vibrant

Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.

Nou!!: Muisca і Consonant vibrant · Veure més »

Cundinamarca

Cundinamarca és un departament de Colòmbia.

Nou!!: Muisca і Cundinamarca · Veure més »

Departament de Santander

Santander és un departament de Colòmbia, un dels originaris Estats Units de Colòmbia.

Nou!!: Muisca і Departament de Santander · Veure més »

Fonema

El fonema (del grec φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.

Nou!!: Muisca і Fonema · Veure més »

Gramàtica

La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.

Nou!!: Muisca і Gramàtica · Veure més »

Llengües lenmitxí

Les llengües lenmitxí és una agrupació genealògica de llengües indígenes de l'àrea Intermèdia.

Nou!!: Muisca і Llengües lenmitxí · Veure més »

Llengües magdalèniques

Les llengües magdalèniques formen la branca més meridional de les llengües txibtxa, parlades a Colòmbia i Veneçuela.

Nou!!: Muisca і Llengües magdalèniques · Veure més »

Llengües txibtxa

Les llengües txibtxa constitueixen un ampli grup de llengües parlades per diversos pobles amerindis, el territori tradicional dels quals s'estén des del nord-est d'Hondures, la costa del Carib de Nicaragua, la major part de Costa Rica, Panamà i Colòmbia fins a l'oest de Veneçuela.

Nou!!: Muisca і Llengües txibtxa · Veure més »

Llengua aglutinant

Una llengua aglutinant és aquella que forma els seus mots per encadenat o combinació de morfemes.

Nou!!: Muisca і Llengua aglutinant · Veure més »

Macrotxibtxa

El macrotxibtxa consisteix que un conjunt de famílies lingüístiques de llengües ameríndies de Centreamèrica que formarien una família de llengües, i tindrien un origen comú.

Nou!!: Muisca і Macrotxibtxa · Veure més »

Muisques

Els muisques (paraula muisca per gent) són un poble indígena de Colòmbia que va habitar l'Altiplà Cundiboyacense, des del segle VI aC fins a la conquesta espanyola el segle XVI, milers dels descendents directes dels quals encara viuen en localitats del districte de Bogotà com a Suba i Bosa, i en municipis veïns com Cota, Chía i Sesquilé.

Nou!!: Muisca і Muisques · Veure més »

Pobles indígenes d'Amèrica

Quítxues del Perú. Maies de Chiapas. Shoshoni, dels Estats Units.Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, llurs descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.

Nou!!: Muisca і Pobles indígenes d'Amèrica · Veure més »

Segle V aC

El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.

Nou!!: Muisca і Segle V aC · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Muisca і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Muisca і Segle XVII · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Muisca і Segle XVIII · Veure més »

Universitat Nacional de Colòmbia

La Universidat Nacional de Colòmbia és una universitat de recerca, pública, nacional, coeducacional, localitzada principalment a Bogotá, Medellín, Manizales i Palmira, Colòmbia.

Nou!!: Muisca і Universitat Nacional de Colòmbia · Veure més »

Valencià

Dialectes del català Valencià és la denominació històrica, tradicional i estatutària-oficial que rep al País Valencià, i encara que no és oficial també s'anomena així en la comarca del Carxe de la Regió de Múrcia, la llengua romànica que s'anomena oficialment català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer.

Nou!!: Muisca і Valencià · Veure més »

Verb transitiu

Un verb transitiu és un verb que exigeix complement directe per completar el seu significat, com "dir" (es diu alguna cosa), encara que pugui aparèixer sense aquest complement.

Nou!!: Muisca і Verb transitiu · Veure més »

Vocabulari

El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.

Nou!!: Muisca і Vocabulari · Veure més »

Vocal anterior

Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.

Nou!!: Muisca і Vocal anterior · Veure més »

Vocal central

Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.

Nou!!: Muisca і Vocal central · Veure més »

Vocal mitjana

Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades.

Nou!!: Muisca і Vocal mitjana · Veure més »

10 de maig

El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Muisca і 10 de maig · Veure més »

1580

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Muisca і 1580 · Veure més »

1770

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Muisca і 1770 · Veure més »

1988

;Països Catalans.

Nou!!: Muisca і 1988 · Veure més »

2005

Llibertat al món el 2005 segons la Freedom House.

Nou!!: Muisca і 2005 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 és un any bixest començat en dimarts en el calendari gregorià.

Nou!!: Muisca і 2008 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Chibcha, Idioma muisca, Llengua muisca, Muyskkubun, Txibtxa.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »