27 les relacions: Asímptota, Catenària, Celeritat, Christiaan Huygens, Claude Perrault, Corba, Curvatura gaussiana, Elastòmer, Equació diferencial, Eugenio Beltrami, Evoluta, Funció, Funció hiperbòlica, Funció signe, Geometria no euclidiana, Gottfried Wilhelm Leibniz, Integració, Isaac Newton, Llatí, Lloc geomètric, Logaritme, Logaritme natural, MathWorld, Mètodes infinitesimals, Pla, Pseudoesfera, Tangent.
Asímptota
Una corba que talla una asímptota infinites vegades XVII En geometria analítica, una asímptota d'una corba és una recta tal que la distància entre la corba i la recta s'aproxima a zero, quan una o les dues coordenades x o y tendeixen a l'infinit.
Nou!!: Tractriu і Asímptota · Veure més »
Catenària
Una catenària és la corba que descriu una cadena suspesa pels seus extrems i que es troba sotmesa a un camp gravitatori uniforme.
Nou!!: Tractriu і Catenària · Veure més »
Celeritat
En física, la celeritat, rapidesa o ràpida és un valor escalar representat pel símbol v i que expressa quant varia la posició, sense tenir en compte el canvi d'orientació, en funció del temps.
Nou!!: Tractriu і Celeritat · Veure més »
Christiaan Huygens
Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.
Nou!!: Tractriu і Christiaan Huygens · Veure més »
Claude Perrault
«Façana del palau del Louvre, de la banda que dona al riu, construït durant el regnat de Lluís XIV, sota el disseny de Claude Perrault», del llibre de Jean Mariette, gravat de l'''Architecture françoise ou recueil des maisons royalles, de quelques églises de Paris et de châteaux et maisons de plaisance de France bâties nouvellement'' (1783). L'observatori de París, projecte de Claude Perrault Claude Perrault (*París, 25 de setembre de 1613 - ibíd., 9 d'octubre de 1688) va ser un famós arquitecte, físic, mecànic, metge i naturalista francès, membre de l'Acadèmia de Ciències.
Nou!!: Tractriu і Claude Perrault · Veure més »
Corba
Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament.
Nou!!: Tractriu і Corba · Veure més »
Curvatura gaussiana
D'esquerra a dreta: una superfície de curvatura gaussiana negativa (hiperboloide), una superfície de curvatura gaussiana zero (cilindre) i una superfície de curvatura gaussiana positiva (esfera). El tor té punts on la curvatura gaussiana és positiva, punts on és negativa, i punts on s'anul·la. En geometria diferencial clàssica, la curvatura gaussiana o curvatura de Gauss Κ d'una superfície en un punt és el producte de les curvatures principals, κ1 i κ₂, en el punt donat: Per exemple, una esfera de radi r té curvatura gaussiana 1/r² a tot arreu, i un pla i un cilindre tenen curvatura gaussiana 0 a tot arreu.
Nou!!: Tractriu і Curvatura gaussiana · Veure més »
Elastòmer
Els elastòmers són aquells polímers que mostren un comportament elàstic.
Nou!!: Tractriu і Elastòmer · Veure més »
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Nou!!: Tractriu і Equació diferencial · Veure més »
Eugenio Beltrami
va ser un matemàtic italià, que va construir per primera vegada un model de la geometria hiperbòlica.
Nou!!: Tractriu і Eugenio Beltrami · Veure més »
Evoluta
Una el·lipse (vermell) i la seva evoluta (blau), els punts són els vèrtexs de la corba, cada vèrtex correspon a una cúspide sobre l'evoluta. l'evoluta d'una el·lipse s'anomena una astroide. Com es construeix l'evoluta. En geometria diferencial de corbes, levoluta d'una corba és el lloc geomètric de tots els seus centres de curvatura.
Nou!!: Tractriu і Evoluta · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Tractriu і Funció · Veure més »
Funció hiperbòlica
versió animada amb la comparació amb les funcions trigonomètriques (circulars).) En matemàtiques, les funcions hiperbòliques són unes funcions amb unes propietats anàlogues a les de les funcions trigonomètriques (o circulars).
Nou!!: Tractriu і Funció hiperbòlica · Veure més »
Funció signe
En matemàtiques, la funció signe és la funció que assigna a cada nombre real el seu signe (+1, -1 o 0).
Nou!!: Tractriu і Funció signe · Veure més »
Geometria no euclidiana
La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.
Nou!!: Tractriu і Geometria no euclidiana · Veure més »
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Nou!!: Tractriu і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Tractriu і Integració · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Tractriu і Isaac Newton · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Tractriu і Llatí · Veure més »
Lloc geomètric
En matemàtiques, el lloc geomètric és el conjunt de punts que comparteixen una propietat comuna.
Nou!!: Tractriu і Lloc geomètric · Veure més »
Logaritme
mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.
Nou!!: Tractriu і Logaritme · Veure més »
Logaritme natural
El logaritme neperià, logaritme natural o logaritme hiperbòlic és el logaritme en base e, on e és un nombre irracional que val 2.718281828459045...
Nou!!: Tractriu і Logaritme natural · Veure més »
MathWorld
MathWorld és una enciclopèdia matemàtica de referència, finançada per Wolfram Research Inc., els creadors del programari d'àlgebra computacional Mathematica.
Nou!!: Tractriu і MathWorld · Veure més »
Mètodes infinitesimals
Els mètodes infinitesimals són una classe específica de problemes que requereixen la recerca dels passos del límit, els processos infinits i la continuïtat per tal de trobar la solució.
Nou!!: Tractriu і Mètodes infinitesimals · Veure més »
Pla
perpendiculars a l'espai tridimensional. En matemàtiques un pla és una superfície imaginària de dues dimensions, infinita i sense curvatura.
Nou!!: Tractriu і Pla · Veure més »
Pseudoesfera
En geometria, el terme pseudoesfera es fa servir per referir-se a diferents superfícies que tenen curvatura gaussiana negativa i constant.
Nou!!: Tractriu і Pseudoesfera · Veure més »
Tangent
La tangent (del llatí tangens "que toca") és una recta que toca una corba en un punt, tot i que sense tallar-la (si, contràriament, ho fes, aleshores seria una secant).
Nou!!: Tractriu і Tangent · Veure més »