Taula de continguts
23 les relacions: Aragats, Arianisme, Armeni, Arsàcides, Arxak II d'Armènia, Bizanci, Corduena, Faust de Bizanci, Gregori l'Il·luminador, Imperi Romà, Imperi Sassànida, Julià l'Apòstata, Khosrov III d'Armènia, Marzban, Moisès de Khoren, Regne d'Armènia (antiguitat), Sapor II, Tiridates III d'Armènia, Tmoriq, Valentinià I, Vatshé Mamikonian, 339, 341.
Aragats
LAragats (en armeni Արագած), també anomenat Mont Aragats (Արագած լեռ) és un volcà extint d'Armènia, el punt més alt del país, amb 4.095 metres.
Veure Tigranes VII d'Armènia і Aragats
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Veure Tigranes VII d'Armènia і Arianisme
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Veure Tigranes VII d'Armènia і Armeni
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Veure Tigranes VII d'Armènia і Arsàcides
Arxak II d'Armènia
Arxak II o Aršak II (en armeni Արշակ Բ) va ser rei d'Armènia de l'any 350 al 368.
Veure Tigranes VII d'Armènia і Arxak II d'Armènia
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Veure Tigranes VII d'Armènia і Bizanci
Corduena
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Corduena és al sud Corduena fou una regió o província d'Armènia durant el període clàssic.
Veure Tigranes VII d'Armènia і Corduena
Faust de Bizanci
Faust de Bizanci (en armeni Փավստոս Բուզանդ, en llatí Faustus Byzantinus) va ser un historiador probablement nascut a Constantinoble al.
Veure Tigranes VII d'Armènia і Faust de Bizanci
Gregori l'Il·luminador
Gregori l'Il·luminador - en armeni Գրիգոր Լուսաւորիչ, Grigor Lusavorich, en grec Γρηγόριος Φωστήρ/Φωτιστής - (257-325), va ser el primer patriarca d'Armènia (298-325).
Veure Tigranes VII d'Armènia і Gregori l'Il·luminador
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Tigranes VII d'Armènia і Imperi Romà
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Tigranes VII d'Armènia і Imperi Sassànida
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Veure Tigranes VII d'Armènia і Julià l'Apòstata
Khosrov III d'Armènia
Khosrov III el Petit (en armeni Խոսրով Գ Կոտակ Khosrov III Kotak, Kotak significa 'petit') va ser rei d'Armènia de l'any 330 al 339.
Veure Tigranes VII d'Armènia і Khosrov III d'Armènia
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Veure Tigranes VII d'Armènia і Marzban
Moisès de Khoren
Moisès de Khoren o també Movses Khorenatzi (en armeni Մովսես Խորենացի) va ser un historiador armeni que va viure potser al.
Veure Tigranes VII d'Armènia і Moisès de Khoren
Regne d'Armènia (antiguitat)
El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.
Veure Tigranes VII d'Armènia і Regne d'Armènia (antiguitat)
Sapor II
Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.
Veure Tigranes VII d'Armènia і Sapor II
Tiridates III d'Armènia
Tiridates III (en armeni Տրդատ Գ) que va viure probablement entre l'any 250 i el 330.
Veure Tigranes VII d'Armènia і Tiridates III d'Armènia
Tmoriq
Tmoriq, Dmoriq o Demoris, anomenada Tamoritis per Estrabó, fou una fortalesa i comarca muntanyosa del nord de la Corduena, just al sud de la província de Mokq, a Armènia, durant l'edat antiga i l'alta edat mitjana.
Veure Tigranes VII d'Armènia і Tmoriq
Valentinià I
Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.
Veure Tigranes VII d'Armènia і Valentinià I
Vatshé Mamikonian
Vatshé o Vatshe Mamikonian (armeni Վաչե Մամիկոնյան) fou sparapet d'Armènia en temps del rei Khosrov II d'Armènia (s. IV).
Veure Tigranes VII d'Armènia і Vatshé Mamikonian
339
El 339 (CCCXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Tigranes VII d'Armènia і 339
341
El 341 (CCCXLI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Tigranes VII d'Armènia і 341
També conegut com Tigranes VII.