Accés més ràpid que el navegador!
93 les relacions: Aigua (element), Aire (element), Aiurveda, Alcmeó de Crotona, Anatomia de la malenconia, Andreas Vesal, Antic Egipte, Anticòs, Arsènic, Avicenna, Òrgan (anatomia), Ben Jonson, Bilis, Camamilla, Cataplasma, Cervell, Charles Robert Richet, Cinc processos (Wuxing), Clorosi, Diarrea, Digestió, Discràsia sanguínia, Edat d'or de l'islam, Element, Elements clàssics, Empèdocles, Energia, Estació de l'any, Estómac, Fatiga muscular, Febre, Fetge, Filosofia grega, Flegma, Foc (element), Galè, Glòbul vermell, Grec, Gust, Hàbit, Hipòcrates, Història de l'Índia, Homo universalis, Hormona, Humana Press, Humectant, Humitat, Immunitat humoral, Imperi Persa, Imperi Romà d'Orient, ..., Inflamació, Insomni, La feréstega domada, Líquid corporal, Malaltia, Malenconia, Medicina a l'antiga Roma, Medicina de l'antiga Grècia, Medicina en el món islàmic medieval, Melsa, Menandre, Mesopotàmia, Neoclassicisme, Nova York, Paracels, Patogen, Pèrsia, Pesta Negra, Plaute, Pols arterial, Premi Nobel, Pseudociència, Pulmó, Purgant, Quatre temperaments, Quil, Reumatisme, Revetlla, Rudolf Virchow, Rugositat, Sagnia, Saliva, Set (fisiologia), Somnolència, Teixit (biologia), Temps atmosfèric, Teofrast, Teoria microbiana de la malaltia, Terra (element), Vas sanguini, Vesícula biliar, Vomitiu, William Harvey. Ampliar l'índex (43 més) »
Aigua (element)
Onada d'aigua En les cultures clàssiques, l'aigua era considerada un dels elements primordials de què estava compost cosmos.
Nou!!: Teoria dels humors і Aigua (element) · Veure més »
Aire (element)
Vista aèria. En les cultures clàssiques, l'aire era percebut com una substància pura i homogènia que constituïa un dels elements primordials del cosmos.
Nou!!: Teoria dels humors і Aire (element) · Veure més »
Aiurveda
Nim ''(Azadirachta indica)'', fulles molt importants en la medicina aiurvèdica Amla ''(Phyllanthus emblica)'', fruit molt utilitzat en l'aiurveda Dhanvantari, avatar del déu Visnú, metge mític i divinitat associada a l'Aiurveda en l'Hinduisme. Laiurveda (en sànscrit आयुर्वेद āyurveda, "ciència de la vida"), també conegut com a medicina aiurvèdica, és un sistema de medicina tradicional originari del subcontinent indi.
Nou!!: Teoria dels humors і Aiurveda · Veure més »
Alcmeó de Crotona
Alcmeó de Crotona en grec antic, fou fill d'Amfiaraos i Eurífile i germà d'Amfíloc.
Nou!!: Teoria dels humors і Alcmeó de Crotona · Veure més »
Anatomia de la malenconia
Portada de l'edició de 1638 L'Anatomia de la malenconia (Títol complet: L'Anatomia de la malenconia, que és: amb totes les classes, causes, simptomes, pronòstic, i unes quantes cures d'això. Amb tres particions de Maine amb les seves seccions, membres, i subseccions. Filosòficament, medicinalment, històricament, obert i tallat.) és un llibre de Robert Burton, primera publicació el 1621.
Nou!!: Teoria dels humors і Anatomia de la malenconia · Veure més »
Andreas Vesal
Andreas Vesal o Andreas Vesalius (Brussel·les, Bèlgica, 31 de desembre de 1514 - illa de Zacint, República de Venècia, 15 d'octubre de 1564) fou un notable metge d'origen brabançó del s.XVI.
Nou!!: Teoria dels humors і Andreas Vesal · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Teoria dels humors і Antic Egipte · Veure més »
Anticòs
Cada anticòs s'uneix a un antigen en concret, de manera similar a com cada clau obre un pany en concret. Els anticossos (també coneguts com a immunoglobulines) són glicoproteïnes del tipus gamma globulina.
Nou!!: Teoria dels humors і Anticòs · Veure més »
Arsènic
L'arsènic és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és As i el nombre atòmic és 33.
Nou!!: Teoria dels humors і Arsènic · Veure més »
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Nou!!: Teoria dels humors і Avicenna · Veure més »
Òrgan (anatomia)
Un òrgan o, tradicionalment, orgue és un conjunt de cèl·lules o teixits que s'agrupen amb una mateixa funció.
Nou!!: Teoria dels humors і Òrgan (anatomia) · Veure més »
Ben Jonson
Ben Jonson (1572 - 1637) va ser un dramaturg i poeta anglès de gran prestigi.
Nou!!: Teoria dels humors і Ben Jonson · Veure més »
Bilis
La bilis, popularment el o la fel, és una substància líquida alcalina groguenca (pH en humans ~7.6-8.6) produïda pel fetge de molts vertebrats.
Nou!!: Teoria dels humors і Bilis · Veure més »
Camamilla
La camamilla (Matricaria chamomilla) és una planta herbàcia anual de la família de les asteràcies.
Nou!!: Teoria dels humors і Camamilla · Veure més »
Cataplasma
Un cataplasma és un tractament tòpic de consistència tova i, normalment, calenta, que s'aplica amb diversos efectes medicinals, especialment quan els efectes són calmants, antiinflamatoris o emol·lients.
Nou!!: Teoria dels humors і Cataplasma · Veure més »
Cervell
Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.
Nou!!: Teoria dels humors і Cervell · Veure més »
Charles Robert Richet
Charles Robert Richet (París, França 1850 - íd. 1935) fou un metge i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1913.
Nou!!: Teoria dels humors і Charles Robert Richet · Veure més »
Cinc processos (Wuxing)
Esquema de la interacció entre els cinc processos: el cicle de creació (amb forma de pentàgon creat per les línies negres) i el cicle de domini (l'estrella formada per les línies blanques) Wuxing (en xinès: 五行; en pinyin: wǔxíng, "cinc processos", "cinc etapes", "cinc moviments") és una noció provinent del pensament xinès antic que descriu la interacció entre les cinc energies bàsiques que es considera que componen tots els fenòmens.
Nou!!: Teoria dels humors і Cinc processos (Wuxing) · Veure més »
Clorosi
Clorosi en una fulla de liquidambar Clorosi, en botànica, és la condició en la qual les fulles no produeixen prou clorofil·la.
Nou!!: Teoria dels humors і Clorosi · Veure més »
Diarrea
La diarrea (popularment cagar(r)ines, cagarel·la, caguetes, cagueroles, caganya, etc és un trastorn consistent en tenir almenys tres deposicions intestinals soltes, líquides o aquoses cada dia. Sovint dura uns quants dies i pot provocar deshidratació a causa de la pèrdua de líquids. Els signes de deshidratació sovint comencen amb cansament, pèrdua de l'elasticitat normal de la pell i comportament irritable. Això pot progressar cap a una disminució de la micció, pèrdua del color de la pell, una freqüència cardíaca ràpida i un disminució de la capacitat de resposta a mesura que es torna més greu. Són normals les femtes fluixes però no aquoses en nadons que són exclusivament alletats. La causa més comuna és una infecció dels intestins a causa d'un virus, un bacteri o un paràsit, una afecció també coneguda com a gastroenteritis. Aquestes infeccions s'adquireixen sovint a partir d'aliments o aigua que han estat contaminats per excrements, o directament d'una altra persona que està infectada. Els tres tipus de diarrea són: diarrea aquosa de curta durada, diarrea sanguinolenta de curta durada i diarrea persistent (durada més de dues setmanes, que pot ser aquosa o sagnant). La diarrea aquosa de curta durada pot ser deguda al còlera, encara que això és rar en els món desenvolupat. Si hi ha sang, també es coneix com a disenteria. Una sèrie de causes no infeccioses poden provocar diarrea. Aquestes inclouen la intolerància a la lactosa, síndrome de l'intestí irritable, sensibilitat no celíaca al gluten, malaltia celíaca, malaltia inflamatòria intestinal (com la colitis ulcerosa), hipertiroïdisme, diarrea per àcids biliars i una sèrie de medicaments (com la metformina o els antibiòtics). En la majoria dels casos, no calen cultius de femta per confirmar la causa exacta. La diarrea es pot prevenir millorant el sanejament, l'aigua potable neta i el rentat de mans amb sabó. També es recomana la lactància materna durant almenys sis mesos i, en alguns països, la vacuna contra el rotavirus. El tractament d'elecció és la solució de rehidratació oral (SRO): aigua neta amb quantitats modestes de sals i sucre. Si no hi ha SRO comercials, es poden utilitzar solucions casolanes. S'ha estimat que aquests tractaments han salvat 50 milions de nens en els últims 25 anys. Quan les persones tenen diarrea es recomana que continuin menjant aliments saludables i els nadons continuin amb la lactància materna. En aquells amb deshidratació severa, és necessària la teràpia intravenosa. La majoria dels casos, però, es poden gestionar bé amb líquids per via oral. Els antibiòtics, encara que s'utilitzen poques vegades, es poden recomanar en alguns casos, com ara aquells que tenen diarrea sanguinolenta. i febre alta, aquells amb diarrea severa després de viatjar i aquells que presentin bacteris o paràsits específics al cultiu o l'examen de la femta. La loperamida pot ajudar a disminuir el nombre de deposicions, però és no recomanat en persones amb malaltia greu. Es produeixen entre 1,7 i 5 mil milions de casos de diarrea a l'any. És més comú als països en desenvolupament, on els nens petits tenen diarrea de mitjana tres vegades l'any. El total de morts per diarrea s'estima en 1,53 milions el 2019, per sota dels 2,9 milions el 1990. El 2012, va ser la segona causa més freqüent de morts en nens en menors de cinc anys (0,76 milions o 11%). Els episodis freqüents de diarrea també són una causa freqüent de malnutrició i la causa més freqüent en els menors de cinc anys. Altres problemes a llarg termini que poden derivar-hi inclouen creixement retardat i desenvolupament intel·lectual deficient.
Nou!!: Teoria dels humors і Diarrea · Veure més »
Digestió
Diagrama de l'aparell digestiu, conjunt d'òrgans i teixits que s'encarreguen de realitzar la digestió La digestió o païment és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir substàncies amb molècules més simples i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme.
Nou!!: Teoria dels humors і Digestió · Veure més »
Discràsia sanguínia
La discràsia sanguínia és una alteració permanent qualitativament o quantitativament anormal en la sang, en particular, dels seus elements formes (glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes) o els seus components.
Nou!!: Teoria dels humors і Discràsia sanguínia · Veure més »
Edat d'or de l'islam
Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.
Nou!!: Teoria dels humors і Edat d'or de l'islam · Veure més »
Element
* Elements clàssics, les cinc substàncies (aire, aigua, foc, terra i èter) que, en la filosofia aristotèlica, formaven tot l'Univers.
Nou!!: Teoria dels humors і Element · Veure més »
Elements clàssics
L'al·legoria dels quatre elements, de Louis Finson (1611) Els quatre elements clàssics són l'aigua, la terra, el foc i l'aire.
Nou!!: Teoria dels humors і Elements clàssics · Veure més »
Empèdocles
Empèdocles（Ἐμπεδοκλῆς, Empedoklḗs; Acragant, 490 aC-430 aC) va ser un poeta, metge i filòsof grec pluralista. A l'antiga Grècia també fou considerat dramaturg i profeta. La seva obra, que es conserva en alguns fragments, és escrita en hexàmetres.
Nou!!: Teoria dels humors і Empèdocles · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Teoria dels humors і Energia · Veure més »
Estació de l'any
Mosaic romà representant les quatre estacions. Les esons, les saons o els quatre temps de l'any són els períodes de l'any en els quals les condicions climatològiques imperants es mantenen, en una determinada regió, dintre d'un cert rang.
Nou!!: Teoria dels humors і Estació de l'any · Veure més »
Estómac
Lestómac, estómec o ventrell és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu a l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal.
Nou!!: Teoria dels humors і Estómac · Veure més »
Fatiga muscular
La fatiga muscular és el cansament causat per l'exercici físic.
Nou!!: Teoria dels humors і Fatiga muscular · Veure més »
Febre
La febre és l'augment de la temperatura corporal per sobre del que es considera normal.
Nou!!: Teoria dels humors і Febre · Veure més »
Fetge
El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.
Nou!!: Teoria dels humors і Fetge · Veure més »
Filosofia grega
Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.
Nou!!: Teoria dels humors і Filosofia grega · Veure més »
Flegma
La flegma és un fluid mucós segregat per membranes de les vies respiratòries en els humans i altres animals.
Nou!!: Teoria dels humors і Flegma · Veure més »
Foc (element)
Llar de foc En les cultures clàssiques, el foc era percebut com una substància pura i homogènia que constituïa un dels elements primordials de la natura.
Nou!!: Teoria dels humors і Foc (element) · Veure més »
Galè
Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.
Nou!!: Teoria dels humors і Galè · Veure més »
Glòbul vermell
Glòbuls vermells humans Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits (del grec erythos, 'vermell' i kytos, 'clot', actualment traduït com a 'cèl·lula') són les cèl·lules sanguínies més comunes i són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.
Nou!!: Teoria dels humors і Glòbul vermell · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Teoria dels humors і Grec · Veure més »
Gust
El sistema gustatori o sentit del gust (en plural gustos o gusts) és el sistema sensorial responsable de detectar substàncies químiques en forma sòlida i líquida a través dels receptors o cèl·lules gustatives.
Nou!!: Teoria dels humors і Gust · Veure més »
Hàbit
Un hàbit és un costum interioritzat de manera que es du a terme de manera mecànica i gairebé inconscient.
Nou!!: Teoria dels humors і Hàbit · Veure més »
Hipòcrates
Hipòcrates (Hipokrates; nascut cap al 460 aC i mort cap al 370 aC) fou un metge grec del segle de Pèricles (Grècia clàssica).
Nou!!: Teoria dels humors і Hipòcrates · Veure més »
Història de l'Índia
La història de l'Índia d'abans del 1947 és inseparable de la història del subcontinent indostànic.
Nou!!: Teoria dels humors і Història de l'Índia · Veure més »
Homo universalis
Leonardo da Vinci, considerat l'arquetip de l'"humà renaixentista", és un dels ''homo universalis'' més reconegutsUn homo universalis (expressió llatina que es podria traduir com a 'humà d'esperit universal') o també polímata (del grec πολυμαθής, polymathēs, 'que coneix, comprèn o sap molt') és un individu que destaca en diverses branques del saber.
Nou!!: Teoria dels humors і Homo universalis · Veure més »
Hormona
L'oxitocina és una hormona Una hormona és principalment una substància que en els éssers vius pluricel·lulars regula i coordina l'activitat conjunta de les cèl·lules.
Nou!!: Teoria dels humors і Hormona · Veure més »
Humana Press
Humana Press és un editor acadèmic de llibres i revistes de ciència, tecnologia i medicina.
Nou!!: Teoria dels humors і Humana Press · Veure més »
Humectant
Un humectant (pres del llatí humectante, mateix significat) és un substància higroscòpica que hom addiciona a certs productes comercials per aconseguir-ne l'assecament.
Nou!!: Teoria dels humors і Humectant · Veure més »
Humitat
La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.
Nou!!: Teoria dels humors і Humitat · Veure més »
Immunitat humoral
La immunitat humoral és l'aspecte del sistema immunitari que és mitjançat per la secreció d'anticossos produïts a les cèl·lules dels limfòcits B. Els anticossos produïts s'uneixen a la superfície dels antígens com ara virus i bacteris.
Nou!!: Teoria dels humors і Immunitat humoral · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Teoria dels humors і Imperi Persa · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Teoria dels humors і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Inflamació
La inflamació o edema és la forma de manifestar-se de moltes malalties.
Nou!!: Teoria dels humors і Inflamació · Veure més »
Insomni
Insomni, Tacuinum sanitatis casanatensis (segle XIV) Linsomni és una incapacitat crònica de dormir, que acostuma a aparèixer com a símptoma de malaltia o estats alterats d'ànim.
Nou!!: Teoria dels humors і Insomni · Veure més »
La feréstega domada
La feréstega domada (títol original anglès The Taming of the Shrew, coneguda també en català com La fera sotmesa, L'amansiment de la fera, L'amansiment de la fúria i L'amansiment de l'harpia) és una obra de teatre de William Shakespeare que narra la relació d'un matrimoni nou, on la dona mostra molt mal caràcter fins que el marit l'amanseix mostrant-se igual d'implacable, alhora que té lloc un embolic amorós amb la germana de l'esposa i dos possibles pretendents.
Nou!!: Teoria dels humors і La feréstega domada · Veure més »
Líquid corporal
Un líquid corporal és un líquid que un ésser viu produeix naturalment.
Nou!!: Teoria dels humors і Líquid corporal · Veure més »
Malaltia
«El metge» de Sammuel Luke Fildes (1891) ''Das kranke Kind'' (Nen malalt) obra de Gabriel Metsu (1660-1770) Una malaltia o infermetat és una alteració de l'estat d'un organisme o d'algun òrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar com a resultat final la mort.
Nou!!: Teoria dels humors і Malaltia · Veure més »
Malenconia
La malenconia, melancolia o melangia (del grec clàssic, «negre» i, «bilis»), un concepte que sovint es pot confondre amb la depressió (del llatí depressus, «abatiment»), és un dels trastorns psiquiàtrics més antics dels quals es té constància.
Nou!!: Teoria dels humors і Malenconia · Veure més »
Medicina a l'antiga Roma
La medicina a l'antiga Roma combinava diverses tècniques utilitzant diferents eines.
Nou!!: Teoria dels humors і Medicina a l'antiga Roma · Veure més »
Medicina de l'antiga Grècia
480-470 aC, Museu del Louvre. figures vermelles de Sòsies, v. 500 aC, Altes Museum (F 2278). La medicina de l'antiga Grècia era una compilació de teories i de pràctiques que s'ampliaven constantment a través de noves ideologies i assaigs.
Nou!!: Teoria dels humors і Medicina de l'antiga Grècia · Veure més »
Medicina en el món islàmic medieval
Foli d'un manuscrit àrab del Dioscòrides Pedaci, ''De Materia Medica'', 1229Dins la història de la medicina, la medicina islàmica, també coneguda com a medicina grecoàrab o medicina grecoislàmica, es refereix a la ciència de la medicina desenvolupada en l'edat d'or de l'islam, i escrita en àrab, la lingua franca de la civilització islàmica.
Nou!!: Teoria dels humors і Medicina en el món islàmic medieval · Veure més »
Melsa
La melsa és un òrgan de l'abdomen, la funció del qual és la destrucció d'eritròcits vells i servir de reservori de sang.
Nou!!: Teoria dels humors і Melsa · Veure més »
Menandre
Menandre (Μένανδρος, Menander; Atenes, ca. 342/341 aC — Atenes, ca. 292/290 aC) fou un poeta grec, el més distingit dels poetes de la nova comèdia.
Nou!!: Teoria dels humors і Menandre · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Teoria dels humors і Mesopotàmia · Veure més »
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Nou!!: Teoria dels humors і Neoclassicisme · Veure més »
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Nou!!: Teoria dels humors і Nova York · Veure més »
Paracels
Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim,No està clar que es tracti del seu veritable nom; se’l coneix així tan sols a partir de la seva mort conegut com a Paracels (Einsiedeln, Suïssa, 11 de novembre o 17 de desembre del 1493 – Salzburg, 24 de setembre del 1541), fou un metge, alquimista i astròleg suís.
Nou!!: Teoria dels humors і Paracels · Veure més »
Patogen
Un patogen (del grec πάθος pathos "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) gignomai (gen-) "dono llum a"), agent patogen, agent infecciós o també germen, és un agent biològic que pot causar malalties o alteracions al seu hoste.
Nou!!: Teoria dels humors і Patogen · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Teoria dels humors і Pèrsia · Veure més »
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Nou!!: Teoria dels humors і Pesta Negra · Veure més »
Plaute
va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.
Nou!!: Teoria dels humors і Plaute · Veure més »
Pols arterial
Llocs del pols. En negreta els més usuals. Comprovació del pols radial. El pols arterial és la pulsació provocada per l'expansió de les artèries a conseqüència de la circulació de sang bombada pel cor.
Nou!!: Teoria dels humors і Pols arterial · Veure més »
Premi Nobel
Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec.
Nou!!: Teoria dels humors і Premi Nobel · Veure més »
Pseudociència
consulta.
Nou!!: Teoria dels humors і Pseudociència · Veure més »
Pulmó
Imatge dels pulmons obtinguda amb una tomografia axial computeritzada (TAC) El pulmó (del llatí pulmo) és l'òrgan essencial de l'aparell respiratori en molts animals que respiren aire, incloent la majoria dels tetràpodes, uns pocs peixos i alguns caragols.
Nou!!: Teoria dels humors і Pulmó · Veure més »
Purgant
Purgant és aquella substància farmacològicament activa que provoca o afavoreix l'expulsió del contingut intestinal amb evacuacions líquides o semilíquides i abundants.
Nou!!: Teoria dels humors і Purgant · Veure més »
Quatre temperaments
Els quatre temperaments són els quatre tipus de personalitat dominants.
Nou!!: Teoria dels humors і Quatre temperaments · Veure més »
Quil
El quil (del grec chylos, que significa suc) és un líquid corporal d'aspecte lletós que consisteix en limfa i àcids grassos emulsionats o lliures (AGL).
Nou!!: Teoria dels humors і Quil · Veure més »
Reumatisme
Un reumatisme o trastorn reumàtic és un terme no específic per a problemes mèdics que afecten les articulacions, el cor, els ossos, els ronyons, la pell i pulmons.
Nou!!: Teoria dels humors і Reumatisme · Veure més »
Revetlla
S'anomena revetlla al vespre abans d'una festa important, és a dir, d'un dia assenyalat, d'una diada assenyalada, i més específicament, a la festa que normalment va associada amb aquest vespre, tradicionalment especialment amb ball popular als carrers o a la plaça, i sovint acompanyat de barraques de fira.
Nou!!: Teoria dels humors і Revetlla · Veure més »
Rudolf Virchow
Rudolf Ludwig Karl Virchow (13 d'octubre de 1821, Schievelbein, Pomerània, Prússia - 5 de setembre de 1902, Berlín), fou un metge prussià considerat com un dels més prominents patòlegs del.
Nou!!: Teoria dels humors і Rudolf Virchow · Veure més »
Rugositat
La rugositat superficial és el conjunt d'irregularitats i variacions d'una àrea respecte a la seva superfície nominal.
Nou!!: Teoria dels humors і Rugositat · Veure més »
Sagnia
La sagnia o flebotomia és un procediment medicoquirúrgic pel qual es fa una extracció de sang d'una vena.
Nou!!: Teoria dels humors і Sagnia · Veure més »
Saliva
La saliva és un líquid de la cavitat bucal, produït per les glàndules salivals, transparent, de viscositat variable, compost principalment per aigua, sals minerals i algunes proteïnes.
Nou!!: Teoria dels humors і Saliva · Veure més »
Set (fisiologia)
''La set'', de William-Adolphe Bouguereau, any 1886 La set és la necessitat que té el cos humà i d'altres animals d'ingerir aigua.
Nou!!: Teoria dels humors і Set (fisiologia) · Veure més »
Somnolència
Dona dormint. La somnolència és un estat de gairebé somni, un fort desig de dormir, o dormir durant períodes particularment llargs (vegeu hipersòmnia).
Nou!!: Teoria dels humors і Somnolència · Veure més »
Teixit (biologia)
Microfotografia del teixit nerviós (nervi perifèric). En biologia, el teixit és un grau d'organització entre la cèl·lula i l'òrgan, els diferents tipus de teixits es caracteritzen pel fet de presentar uns tipus de cèl·lules determinats i una localització concreta en una mateixa espècie.
Nou!!: Teoria dels humors і Teixit (biologia) · Veure més »
Temps atmosfèric
Huracà Luis al 1995 Tempesta a prop de Gazrajau (Madeira). El temps atmosfèric o meteorològic és l'estat de l'atmosfera en un moment i lloc determinat definit per diverses variables meteorològiques com la temperatura, la pressió, el vent, la radiació solar, la humitat i la precipitació.
Nou!!: Teoria dels humors і Temps atmosfèric · Veure més »
Teofrast
Bust de Teofrast Teofrast (Theophrastus; Eresos, 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos, a Lesbos, segons diu Estrabó.
Nou!!: Teoria dels humors і Teofrast · Veure més »
Teoria microbiana de la malaltia
Imatge per microscopi electrònic de rastreig del ''Vibrio cholerae''. Aquest és el bacteri que causa el còlera. La teoria microbiana de la malaltia o teoria germinal de les malalties infeccioses és una teoria científica que proposa que els microorganismes (del grec μικρο, «micro», diminut, petit i βιος, «bio», vida, lit. 'ésser viu diminut') són la causa d'una àmplia gamma de malalties.
Nou!!: Teoria dels humors і Teoria microbiana de la malaltia · Veure més »
Terra (element)
La muntanya dels quatre elements, de Cole T. Catskill (1843) En les cultures clàssiques, la terra, entesa com la matèria de la qual es componen els cossos sòlids, era percebuda com un dels elements primordials del cosmos.
Nou!!: Teoria dels humors і Terra (element) · Veure més »
Vas sanguini
Els vasos sanguinis són part del sistema circulatori i transporten la sang pel cos.
Nou!!: Teoria dels humors і Vas sanguini · Veure més »
Vesícula biliar
La vesícula biliar, bufeta biliar, bufeta de la bilis, vesícula cística, o popularment bufeta del fel (o de la fel) és un òrgan no-vital que ajuda a la digestió i emmagatzema el fel (la bilis) produït al fetge.
Nou!!: Teoria dels humors і Vesícula biliar · Veure més »
Vomitiu
Un vomitiu o emètic és una substància que provoca el vòmit.
Nou!!: Teoria dels humors і Vomitiu · Veure més »
William Harvey
William Harvey (Folkestone, 1 d'abril de 1578 – Roehampton, 3 de juny de 1657), va ser un metge anglès que va ser el primer a descriure correctament i en detall el sistema circulatori i les propietats de la sang bombejada al cos pel cor.
Nou!!: Teoria dels humors і William Harvey · Veure més »
Redirigeix aquí:
Humor cardinal, Humoralisme, Humorisme, Quatre humors, Quatre humors corporals, Teoria del quatre humors, Teoria dels quatre humors, Teoria humoral.
