Taula de continguts
27 les relacions: Atena, Ítaca, Calipso (mitologia), Chiusi, Claudi Elià, Esparta, Etrúria, Eumeu, Grec antic, Guerra de Troia, Homer, Laertes, Llatí, Menelau, Mitologia grega, Nèstor (mitologia), Nimfa, Odissea, Odisseu, Ogígia, Palamedes, Penèlope, Pilos (Messènia), Pisístrat, Pisístrat (fill de Nèstor), Policasta, Proteu.
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Veure Telèmac і Atena
Ítaca
Ítaca p. 69 (grec Itháka, llatí Ithaca) és una illa de Grècia, a l'est de Cefalònia a les illes Jòniques, famosa perquè en ella es desenvolupen una part del fets narrats als poemes d'Homer a l'Odissea: hi va néixer Acamènides i Odisseu, l'heroi mitològic, i hi va contraure matrimoni amb Penèlope.
Veure Telèmac і Ítaca
Calipso (mitologia)
Ulisses i Calipso segons Jan Brueghel el Vell (1616) Calipso (en grec antic Καλυψώ, “la que dissimula”) és, segons algunes fonts, una oceànide, però segons Homer, una nimfa, filla d'Atles i Plèione, que vivia a la part occidental de la Mediterrània.
Veure Telèmac і Calipso (mitologia)
Chiusi
Chiusi és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Siena, amb uns 15.000 habitants.
Veure Telèmac і Chiusi
Claudi Elià
Claudi Elià, en llatí Claudius Ælianus, en grec antic, fou un escriptor i compilador romà nascut a Praeneste pel 175 i mort al voltant del 235.
Veure Telèmac і Claudi Elià
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Veure Telèmac і Esparta
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Veure Telèmac і Etrúria
Eumeu
Odisseu i Eumeu amb Telèmac Eumeu (Eumaeus, Εὔμαιος) fou, segons Homer a lOdissea, el porquer d'Odisseu, que s'havia mantingut fidel al seu senyor, i que, a les possessions que aquest tenia a Ítaca s'esforçava tant com podia per conservar els seus béns.
Veure Telèmac і Eumeu
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Telèmac і Grec antic
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Veure Telèmac і Guerra de Troia
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Veure Telèmac і Homer
Laertes
Penèlope, Laertes i Telèmac BnF Laertes (el grec antic Λαέρτης), segons la mitologia grega, va ser rei d'Ítaca, fill d'Arcisi i de Calcomedusa.
Veure Telèmac і Laertes
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Telèmac і Llatí
Menelau
Menelau (en grec antic Μενέλαος), rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes.
Veure Telèmac і Menelau
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Telèmac і Mitologia grega
Nèstor (mitologia)
Nèstor (en grec antic Νέστωρ) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Pilos, a Messènia, fill de Neleu i de Cloris.
Veure Telèmac і Nèstor (mitologia)
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Veure Telèmac і Nimfa
Odissea
LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.
Veure Telèmac і Odissea
Odisseu
En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.
Veure Telèmac і Odisseu
Ogígia
Hermes ordena a Calipso que deixi partir Odisseu. Ogígia és una illa esmentada a L'Odissea d'Homer.
Veure Telèmac і Ogígia
Palamedes
Palamedes (en grec antic Παλαμήδης) era, segons la mitologia grega, un príncep grec que va participar en la Guerra de Troia.
Veure Telèmac і Palamedes
Penèlope
Penèlope (en grec: Πηνελόπεια o Πηνελόπη) és un personatge de lOdissea, un dels dos grans poemes èpics atribuïts a Homer.
Veure Telèmac і Penèlope
Pilos (Messènia)
Pilos (Πύλος, habitualment transliterat Pylos; en català medieval Port Jonc, i també coneguda amb el seu nom en italià, Navarino; en àrab Iruda i en turc Anavarin) és una vila de Grècia situada al Peloponnès, capital de la prefectura de Messènia, amb 5.401 habitants al cens del 2001.
Veure Telèmac і Pilos (Messènia)
Pisístrat
Pisístrat (Peisistratus; abans del 600-527 aC), fill d'Hipòcrates i parent de Soló per part de mare, fou un tirà d'Atenes.
Veure Telèmac і Pisístrat
Pisístrat (fill de Nèstor)
Pisístrat (en grec antic Πεισίστρατος, Peisístratos) va ser, segons la mitologia grega, un heroi grec, fill de Nèstor.
Veure Telèmac і Pisístrat (fill de Nèstor)
Policasta
Policasta (en grec antic Πολυκάστη), és un personatge de la mitologia grega.
Veure Telèmac і Policasta
Proteu
Proteu, (grec antic: Πρωτεύς) d'acord amb la mitologia grega, fou un déu marí, fill d'Oceà i de Tetis (però també se'l fa fill de Posidó).
Veure Telèmac і Proteu
També conegut com Telèmaco.