Taula de continguts
28 les relacions: Alexandre el Gran, Anastasi II (emperador), Antíoc III, Atàlida, Èumenes II de Pèrgam, Àsia (província romana), Àtal III de Pèrgam, Cària, Dinastia ptolemaica, Façana, Grec, Imperi Selèucida, Jònic, Lícia, Llatí, Nearc (almirall), Penya-segat, Període hel·lenístic, Polis, Ptolemeu I Soter, Regne de Pèrgam, República Romana, Sàtrapa, Segle IV aC, Segle VI aC, Segle VII, Temple grec, 334.
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Telmesos і Alexandre el Gran
Anastasi II (emperador)
Anastasi II (Artemios Anastasios) fou emperador romà d'Orient del 713 fins al cop d'estat del 715, escollit per aclamació popular.
Veure Telmesos і Anastasi II (emperador)
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Veure Telmesos і Antíoc III
Atàlida
Atàlida (en grec antic Δυναστεία των Ατταλιδών) és el nom donat a la dinastia reial de Pèrgam.
Veure Telmesos і Atàlida
Èumenes II de Pèrgam
Èumenes II de Pèrgam (Eumenes) (–) fou fill d'Àtal I de Pèrgam al que va succeir a la seva mort el 197 aC.
Veure Telmesos і Èumenes II de Pèrgam
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Veure Telmesos і Àsia (província romana)
Àtal III de Pèrgam
Àtal III de Pèrgam Filomètor Evergetes (Amant la seva mare, el Benefactor) fou rei de Pèrgam (a) fill d'Èumenes II i d'Estratonice, filla d'Ariarates IV de Capadòcia.
Veure Telmesos і Àtal III de Pèrgam
Cària
Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.
Veure Telmesos і Cària
Dinastia ptolemaica
Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.
Veure Telmesos і Dinastia ptolemaica
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Veure Telmesos і Façana
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Telmesos і Grec
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Telmesos і Imperi Selèucida
Jònic
L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).
Veure Telmesos і Jònic
Lícia
Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.
Veure Telmesos і Lícia
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Telmesos і Llatí
Nearc (almirall)
Nearc (Nearchus) fou un oficial d'Alexandre el Gran, un dels més distingits oficials i amics.
Veure Telmesos і Nearc (almirall)
Penya-segat
Penya-segats de Moher, a Irlanda. Escarp al Cumberland Plateau, Tennessee. Penya-segat de Preikestolen situat sobre el Lysefjord, un fiord de Noruega Cingles de la Serra de Sis, situats a la Baixa Ribagorça dels Prepirineus aragonesos Un penya-segat, tallserrat o capserrat és un accident geogràfic que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.
Veure Telmesos і Penya-segat
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Veure Telmesos і Període hel·lenístic
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Veure Telmesos і Polis
Ptolemeu I Soter
Ptolemeu I Soter ('Ptolemeu el Salvador') (367-282 aC) fou governador i després rei d'Egipte.
Veure Telmesos і Ptolemeu I Soter
Regne de Pèrgam
El Regne de Pèrgam fou un regne de l'Àsia Menor nord-occidental, a l'antiga regió de Mísia.
Veure Telmesos і Regne de Pèrgam
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Telmesos і República Romana
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Veure Telmesos і Sàtrapa
Segle IV aC
El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 aC i el 301 aC.
Veure Telmesos і Segle IV aC
Segle VI aC
El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constitueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.
Veure Telmesos і Segle VI aC
Segle VII
El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.
Veure Telmesos і Segle VII
Temple grec
Visió frontal del Partenó (Atenes) Un temple grec és l'estança d'un déu a la terra; a dins, al naos, se situava la imatge divina.
Veure Telmesos і Temple grec
334
El 334 (CCCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Telmesos і 334