Taula de continguts
24 les relacions: Apadana, Arcàdia, Arquitectura medo-persa, Àtica, Cimó II, Civilització micènica, Columna, Corebos (arquitecte), Dòric, Demèter, Eleusis (ciutat), Filó (arquitecte), Ictí, Imperi Aquemènida, Llanternó, Marc Aureli, Misteris d'Eleusis, Naiskos, Odèon de Pèricles, Partenó, Pèricles, Pisístrat, Sala hipòstila, Xenocles de Colargos.
Apadana
Imatge de l'apadana del palau de Persèpolis. Una apadana (آپادانا en persa) era una sala hipòstila d'audiències en els palaus dels antics reis perses.
Veure Telesterion і Apadana
Arcàdia
Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.
Veure Telesterion і Arcàdia
Arquitectura medo-persa
Capitell de doble toro del palau de Darío Detall del fris dels arquers del palau de Darios Larquitectura medepersa tracta de les construccions fetes pels habitants de la Mèdia.
Veure Telesterion і Arquitectura medo-persa
Àtica
L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.
Veure Telesterion і Àtica
Cimó II
L'''òstracon'' amb el nom de Cimó II, que va servir per enviar-lo a l'exili. Cimó II (en llatí Cimon, en grec antic Κίμων "Kímon") fou un general atenenc, fill de Milcíades II i d'Hegesípila.
Veure Telesterion і Cimó II
Civilització micènica
La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.
Veure Telesterion і Civilització micènica
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Veure Telesterion і Columna
Corebos (arquitecte)
Corebos (en llatí Coroebus, en grec antic Κόροιβος 'Koroibos') va ser un arquitecte del temps de Pèricles, que va començar el temple de Demeter (Telesterion) a Eleusis, però va morir abans d'acabar la feina segons diu Plutarc.
Veure Telesterion і Corebos (arquitecte)
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Veure Telesterion і Dòric
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Veure Telesterion і Demèter
Eleusis (ciutat)
Eleusis (en grec antic Ἐλευσίς) era una ciutat de l'Àtica situada en una altura a poca distància del mar, enfront de l'illa de Salamina.
Veure Telesterion і Eleusis (ciutat)
Filó (arquitecte)
Filó (Philon) fou un destacat arquitecte atenenc, que va viure al final.
Veure Telesterion і Filó (arquitecte)
Ictí
Ictí (Iktinos) fou un arquitecte grec contemporani de Pèricles.
Veure Telesterion і Ictí
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Telesterion і Imperi Aquemènida
Llanternó
Sant Pau a Roma'''. Interior de la cúpula i obertura del llanternó. Un llanternó o llanterna és un tipus de torreta oberta pels costats circular o quadrada, present en el terrat d'un edifici i generalment sobre una volta, o cúpula.
Veure Telesterion і Llanternó
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Veure Telesterion і Marc Aureli
Misteris d'Eleusis
Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.
Veure Telesterion і Misteris d'Eleusis
Naiskos
Naiskos funerari en marbre del soldat Aristonautes. Necròpoli del Ceràmic d'Atenes (350 aC - 325 aC) El naiskos (en grec: ναΐσκος, templet; etimologia: νάος; diminutiu de naos, temple) és un petit temple o templet d'ordre clàssic amb columnes o pilars i frontó.
Veure Telesterion і Naiskos
Odèon de Pèricles
Lodèon de Pèricles es va construir sota el mandat de Pèricles i prop del teatre de Dionís a l'acròpoli d'Atenes.
Veure Telesterion і Odèon de Pèricles
Partenó
El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora.
Veure Telesterion і Partenó
Pèricles
Pèricles (en Περικλῆς; Perĭclēs; Atenes, 495 aC - 429 aC) va ser un polític i general de l'antiga Grècia del.
Veure Telesterion і Pèricles
Pisístrat
Pisístrat (Peisistratus; abans del 600-527 aC), fill d'Hipòcrates i parent de Soló per part de mare, fou un tirà d'Atenes.
Veure Telesterion і Pisístrat
Sala hipòstila
La Sala hipòstila del temple d'Edfú. Gran Mesquita de Còrdova, sala d'oració Una sala hipòstila, (del grec hypóstȳlos -prefix hypó, "baix", i Stylos, "columna", és a dir, sala "sota columnes"), és la denominació historiogràfica dels recintes arquitectònics coberts sostinguts per columnates, que de vegades arriben a ser veritables "boscos de columnes".
Veure Telesterion і Sala hipòstila
Xenocles de Colargos
Xenocles de Colargos (en llatí Xenocles, en grec antic Ξενοκλῆς) fou un arquitecte atenenc de la demos de Cholargos.
Veure Telesterion і Xenocles de Colargos
També conegut com Hierum de Demèter.