Accés més ràpid que el navegador!
82 les relacions: Alvèrnia, Anfós Tavan, Anglaterra, Ansèume Matieu, Antoine Fabre d'Olivet, Arieja, Arles, Armanac Provençau, Arsèni Vermenosa, Auguste Comte, Avairon, Avinyó, Émile Zola, Barcelona, Bearn, Bretanya, Catalunya, Catarisme, Charles Maurras, Charles Rostaing, Clovis Hugues, Codi Civil francès, Comtat de Gavaldà, Comuna de París, Copa Santa, Damas Calvet i de Budallès, Edicions 62, Edicions de la Magrana, Escola Gastó Febus, Felibritge, François Guizot, François-Noël Babeuf, Francés Rainoard, Frederic Amouretti, Frederic Mistral, Honoré-Charles de Reille, Isabel II d'Espanya, Jean-Étienne Portalis, Jean-Bernard Mary-Lafon, Jean-Henri Fabre, Jean-Jacques-Régis de Cambacérès, Joan Baptista Fabre, Joan Brunet, Jocs Florals, Jordi Ventura i Subirats, Josèp Romanilha, Jove Catalunya, Jules Michelet, Karl Marx, La Sala (Avairon), ..., Lió, Lluís XVIII de França, Loïs Romieu, Louis Auguste Blanqui, Louis Blanc, Madrid, Marsella, Miquèu Camelat, Mireia, Muses, Nimes, Norma clàssica de l'occità, Norma mistralenca, Oïdi, Occità, Països Catalans, París, Pau Giera, Paul Meyer (filòleg), Pèire Bèc, Pèire Devoluy, Pierre-Joseph Proudhon, Prospèr Estieu, Robèrt Lafont, Roergue, Simin Palay, Teodòr Aubanèu, Valèri Bernard, Víctor Balaguer i Cirera, Víctor Gelu, William Bonaparte-Wyse, Xosé Manoel Núñez Seixas. Ampliar l'índex (32 més) »
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Nou!!: Felibritge і Alvèrnia · Veure més »
Anfós Tavan
fou un escriptor occità, un dels fundadors, i després majoral, del Felibritge.
Nou!!: Felibritge і Anfós Tavan · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Felibritge і Anglaterra · Veure més »
Ansèume Matieu
fou un escriptor occità, un dels fundadors del Felibritge.
Nou!!: Felibritge і Ansèume Matieu · Veure més »
Antoine Fabre d'Olivet
Antoine Fabre d'Olivet (Ganges, 1767 - París, 1825) fou un escriptor, polític i músic occità.
Nou!!: Felibritge і Antoine Fabre d'Olivet · Veure més »
Arieja
LArieja (en occità Arièja i en francès Ariège) és un departament francès (09) situat a la regió d'Occitània.
Nou!!: Felibritge і Arieja · Veure més »
Arles
Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Felibritge і Arles · Veure més »
Armanac Provençau
L'Armanac Provençau (norma clàssica de l'occità; també escrit Armana Prouvençau en grafia mistralenca original), ço és l'"Almanac Provençal", era una revista publicada en occità des del 1855, òrgan oficial del Felibritge, i de la qual foren redactors Teodòr Aubanèu i Josèp Romanilha.
Nou!!: Felibritge і Armanac Provençau · Veure més »
Arsèni Vermenosa
Arsèni Vermenosa (en francès Arsène Vermenouze) (Eitrac, Alvèrnia, 1850-1910) fou un poeta occità, animador del felibritge alvernès.
Nou!!: Felibritge і Arsèni Vermenosa · Veure més »
Auguste Comte
Isidore Marie Auguste François Xavier Comte (Montpeller, 19 de gener de 1798 - París, 5 de setembre de 1857) fou un filòsof occità, considerat el fundador del positivisme i un dels iniciadors de la sociologia.
Nou!!: Felibritge і Auguste Comte · Veure més »
Avairon
L'Avairon (en occità i en català; en francès, Aveyron) és un departament francès (12) situat a la regió d'Occitània.
Nou!!: Felibritge і Avairon · Veure més »
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Nou!!: Felibritge і Avinyó · Veure més »
Émile Zola
Zola segons Manet Émile Zola (París, 2 d'abril de 1840 - 29 de setembre de 1902), amb el nom de naixement Émile Édouard Charles Antoine Zola, fou un escriptor francès, considerat el màxim exponent del naturalisme.
Nou!!: Felibritge і Émile Zola · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Felibritge і Barcelona · Veure més »
Bearn
Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.
Nou!!: Felibritge і Bearn · Veure més »
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Nou!!: Felibritge і Bretanya · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Felibritge і Catalunya · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: Felibritge і Catarisme · Veure més »
Charles Maurras
Charles Maurras (Lo Martegue, Provença, 20 d'abril de 1868 - Tours, 16 de novembre de 1952) fou un escriptor i polític ultradretà i antisemita francès.
Nou!!: Felibritge і Charles Maurras · Veure més »
Charles Rostaing
Charles Rostaing (Istres, 9 d'octubre de 1904 - Saint-Mitre-les-Remparts, 24 d'abril de 1999) fou un romanista, occitanista i especialista en onomàstica.
Nou!!: Felibritge і Charles Rostaing · Veure més »
Clovis Hugues
Clovis Hugues (Ménerbes, Valclusa, 3 de novembre de 1851 - París, 12 de juny de 1907) fou un poeta i polític francès.
Nou!!: Felibritge і Clovis Hugues · Veure més »
Codi Civil francès
Primera pàgina de l'edició original del Codi Civil francès de 1804 El Codi Civil francès (o Codi de Napoleó o Codi Napoleònic) és un dels més coneguts codis civils del món.
Nou!!: Felibritge і Codi Civil francès · Veure més »
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Nou!!: Felibritge і Comtat de Gavaldà · Veure més »
Comuna de París
El terme Comuna de París es referia originàriament al govern de París durant la Revolució Francesa.
Nou!!: Felibritge і Comuna de París · Veure més »
Copa Santa
Copa Santa és el nom amb què és coneguda a Occitània la copa d'argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i polítics catalans als felibres provençals en regraciament de l'acollença dispensada a Víctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposició al govern d'Isabel II (amistat occitanocatalana).
Nou!!: Felibritge і Copa Santa · Veure més »
Damas Calvet i de Budallès
Damas Calvet i de Budallés (Figueres, 11 de desembre de 1836 - Barcelona, 2 de novembre de 1891) fou un enginyer, poeta i dramaturg català.
Nou!!: Felibritge і Damas Calvet i de Budallès · Veure més »
Edicions 62
Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.
Nou!!: Felibritge і Edicions 62 · Veure més »
Edicions de la Magrana
Edicions de la Magrana, més coneguda simplement com La Magrana, és una editorial catalana.
Nou!!: Felibritge і Edicions de la Magrana · Veure més »
Escola Gastó Febus
L'Escola Gastó Febus és una associació literària occitana fundada el 1896 per un petit grup d'escriptors de Bearn i Bigorra com Cesari Daugèr.
Nou!!: Felibritge і Escola Gastó Febus · Veure més »
Felibritge
El Felibritge (en occità: lo Felibritge segons la norma clàssica o lou Felibrige segons la norma mistralenca) és un moviment cultural dedicat a la llengua i la cultura occitanes, amb algunes connexions als Països Catalans.
Nou!!: Felibritge і Felibritge · Veure més »
François Guizot
François Pierre Guillaume Guizot (Nimes, 4 d'octubre de 1787 - Saint-Ouen-le-Pin (Calvados), 12 de setembre de 1874) va ser Primer Ministre de França i historiador.
Nou!!: Felibritge і François Guizot · Veure més »
François-Noël Babeuf
François Noël Babeuf, conegut amb el nom de Gracchus Babeuf (23 de novembre de 1760 a Saint-Quentin (Picardia) - París el 8 de pradial de l'any V, ço és, 27 de maig de 1797), fou un revolucionari francès.
Nou!!: Felibritge і François-Noël Babeuf · Veure més »
Francés Rainoard
Francés Rainoard o François Just Marie Raynouard (Brinhòla, Var, Provença-Alps-Costa Blava, 18 de setembre del 1761- Passy-lès-Paris, 27 d'octubre del 1836) fou un filòleg, historiador i dramaturg francès d'origen occità.
Nou!!: Felibritge і Francés Rainoard · Veure més »
Frederic Amouretti
Fréderic Amouretti (Toló 1863- Marsella 1903) fou un intel·lectual regionalista occità.
Nou!!: Felibritge і Frederic Amouretti · Veure més »
Frederic Mistral
Frederic Mistral (Malhana, Provença, 8 de setembre del 1830 — 25 de març del 1914) fou un dels escriptors occitans més importants per a la renaixença de la llengua occitana al.
Nou!!: Felibritge і Frederic Mistral · Veure més »
Honoré-Charles de Reille
Honoré-Charles de Reille Honoré-Charles de Reille (Antibes, Provença-Alps-Costa Blava 1775- París 1860) fou un militar francès.
Nou!!: Felibritge і Honoré-Charles de Reille · Veure més »
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Nou!!: Felibritge і Isabel II d'Espanya · Veure més »
Jean-Étienne Portalis
Jean-Étienne Portalis (Lo Baucet, Var, Provença 1746 - París 1807) fou un jurista francès.
Nou!!: Felibritge і Jean-Étienne Portalis · Veure més »
Jean-Bernard Mary-Lafon
Jean-Bernard Marie Lafon, més conegut com a Jean-Bernard Mary-Lafon, (La Francesa, 26 de juny de 1810 - Montalban, 14 de juny de 1884) va ser un romanista, historiador i escriptor occità que feu aportacions considerables per a la literatura i la llengua occitana.
Nou!!: Felibritge і Jean-Bernard Mary-Lafon · Veure més »
Jean-Henri Fabre
Jean-Henri Fabre Jean-Henri Fabre (Sant Leons, Occitània, 21 de desembre de 1823 - Serinhan dau Comtat, Provença, 11 d'octubre de 1915) fou un entomòleg francès d'origen occità.
Nou!!: Felibritge і Jean-Henri Fabre · Veure més »
Jean-Jacques-Régis de Cambacérès
Jean-Jacques Régis de Cambàceres (Montpeller, 1753 - París, 1824) fou un polític francès.
Nou!!: Felibritge і Jean-Jacques-Régis de Cambacérès · Veure més »
Joan Baptista Fabre
Joan Baptista Fabre (Someire, Provença 1727 - Cèlanòva (Montpelhièr), Llenguadoc 1783) fou un eclesiàstic i escriptor occità, alhora que un humanista culte.
Nou!!: Felibritge і Joan Baptista Fabre · Veure més »
Joan Brunet
fou un poeta occità i un dels fundadors del Felibritge.
Nou!!: Felibritge і Joan Brunet · Veure més »
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Nou!!: Felibritge і Jocs Florals · Veure més »
Jordi Ventura i Subirats
Jordi Ventura i Subirats (Barcelona, 1932-15 de gener de 1999) fou un historiador català especialitzat en cultures minoritàries i en occitanisme, professor d'història econòmica de la facultat de ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona.
Nou!!: Felibritge і Jordi Ventura i Subirats · Veure més »
Josèp Romanilha
Josèp Romanilha (Sant Romieg de Provença, 8 d'agost de 1818 - Avinyó, Provença, 24 de maig de 1891) fou un escriptor occità.
Nou!!: Felibritge і Josèp Romanilha · Veure més »
Jove Catalunya
La Jove Catalunya fou el primer grup obertament catalanista, influïda per Giuseppe Mazzini i pel romanticisme, i amb alguns matisos radicals, entitat política fundada a Barcelona cap al final del 1869 i que es va mantenir fins al 1875.
Nou!!: Felibritge і Jove Catalunya · Veure més »
Jules Michelet
Jules Michelet (21 d'agost de 1798 - 9 de febrer de 1874) va ser un historiador francès d'orientació republicana i lliure pensadora.
Nou!!: Felibritge і Jules Michelet · Veure més »
Karl Marx
''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
Nou!!: Felibritge і Karl Marx · Veure més »
La Sala (Avairon)
La Sala (en francès Decazeville) és un municipi del departament francès de l'Avairon, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Felibritge і La Sala (Avairon) · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Felibritge і Lió · Veure més »
Lluís XVIII de França
Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.
Nou!!: Felibritge і Lluís XVIII de França · Veure més »
Loïs Romieu
Loïs Romieu (Nimes, 1829 - 1894) fou un escriptor occità.
Nou!!: Felibritge і Loïs Romieu · Veure més »
Louis Auguste Blanqui
Louis Auguste Blanqui (Lo Puget Tenier, Alps Marítims, Occitània, 8 de febrer de 1805 - París, 1 de gener de 1881) fou un activista polític revolucionari que va organitzar el moviment estudiantil parisenc, va lluitar per a la instauració de la república contra la monarquia i en favor del comunisme, líder absolut dels moviments revolucionaris que generaren el blanquisme (de Blanqui, el seu cognom), corrent revolucionari que fou el referent ideològic i militant de la França que va viure.
Nou!!: Felibritge і Louis Auguste Blanqui · Veure més »
Louis Blanc
Louis Jean Joseph Charles Blanc (29 d'octubre de 1811 - 6 de desembre de 1882) va ser un polític i historiador francès.
Nou!!: Felibritge і Louis Blanc · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Felibritge і Madrid · Veure més »
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Felibritge і Marsella · Veure més »
Miquèu Camelat
Miquèu Camelat (Arrens, Alts Pirineus, 26 de gener de 1871 - Tarba, Alts Pirineus, 1962) fou un escriptor occità, en la varietat gascona.
Nou!!: Felibritge і Miquèu Camelat · Veure més »
Mireia
malhanesa on Frederic Mistral compongué ''Mirèio''. Fotografia de 1914 Mireia (Mirèio en grafia mistralenca occitana, Mirèlha en grafia clàssica occitana) és una obra en llengua occitana –i la més prestigiosa de totes les que va concebre– de l'escriptor provençal Frederic Mistral.
Nou!!: Felibritge і Mireia · Veure més »
Muses
Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.
Nou!!: Felibritge і Muses · Veure més »
Nimes
Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Felibritge і Nimes · Veure més »
Norma clàssica de l'occità
La norma clàssica és una norma lingüística (una codificació) que fixa l'occità a nivell escrit.
Nou!!: Felibritge і Norma clàssica de l'occità · Veure més »
Norma mistralenca
norma clàssica, ''baixadeta trencacul(s)'') La norma o grafia mistralenca és una norma lingüística (una codificació) que fixa l'occità en contraposició a la norma clàssica.
Nou!!: Felibritge і Norma mistralenca · Veure més »
Oïdi
acarosi,molt semblant a l'oïdi, atacant un pàmpol. L'oïdi (nom vernacular francès, també anomenat oídium, cendra, cendrada, cendrosa o malura blanca) és una malaltia fúngica que afecta un ampli marge de plantes entre aquestes la vinya.
Nou!!: Felibritge і Oïdi · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Felibritge і Occità · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Felibritge і Països Catalans · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Felibritge і París · Veure més »
Pau Giera
fou un escriptor occità i un dels fundadors del Felibritge.
Nou!!: Felibritge і Pau Giera · Veure més »
Paul Meyer (filòleg)
Marie-Paul-Hyacinthe Meyer (París, 17 de gener de 1840 - Saint-Mandé, 7 de setembre de 1917) fou un filòleg francès.
Nou!!: Felibritge і Paul Meyer (filòleg) · Veure més »
Pèire Bèc
fou un poeta i lingüista occità.
Nou!!: Felibritge і Pèire Bèc · Veure més »
Pèire Devoluy
Pèire Devoluy (Chastilhon, Droma, 1862 - Niça, 1932) és el nom amb el qual és conegut l'escriptor occità Pau Gros-Long.
Nou!!: Felibritge і Pèire Devoluy · Veure més »
Pierre-Joseph Proudhon
va ser un dels pares de l'anarquisme modern.
Nou!!: Felibritge і Pierre-Joseph Proudhon · Veure més »
Prospèr Estieu
Prospèr Estieu (Fendelha, Aude, 7 de juliol de 1860 - Pàmies, Arieja, 11 de desembre de 1939) és un personatge d'importància cabdal pel que fa a la recuperació de la grafia occitana moderna.
Nou!!: Felibritge і Prospèr Estieu · Veure més »
Robèrt Lafont
Robèrt Lafont (Nimes, 16 de març de 1923 - Florència, 24 de juny de 2009) fou un lingüista, historiador, poeta, novel·lista, dramaturg i activista cultural i polític occità.
Nou!!: Felibritge і Robèrt Lafont · Veure més »
Roergue
Escut de Roergue El Roergue és una regió històrica d'Occitània que limita al nord amb Alvèrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavaldà i a l'oest per Carcí.
Nou!!: Felibritge і Roergue · Veure més »
Simin Palay
Simin Palay (Maximin Palay), Simin Palai en occità fou un escriptor etnògraf occità nascut a Castèida e Doat, als confins entre Bearn (Pirineus Atlàntics) i Bigorra (Alts Pirineus) el 1874, i mort a Gelos (Pirineus Atlàntics) el 1965.
Nou!!: Felibritge і Simin Palay · Veure més »
Teodòr Aubanèu
Teodòr Aubanèu (Avinyó, Provença, 26 de març de 1829 - 1886) fou un poeta occità.
Nou!!: Felibritge і Teodòr Aubanèu · Veure més »
Valèri Bernard
Valeri Bernard (en francès: Valère Bernard; Marsella, 10 de febrer de 1860 - Marsella, 6 d'octubre de 1936) va ser un poeta, novel·lista, pintor i gravador occità.
Nou!!: Felibritge і Valèri Bernard · Veure més »
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Nou!!: Felibritge і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »
Víctor Gelu
Víctor Gelu (Marsella, 1806 - Ròcavaira, Provença 1885) fou un escriptor en occità.
Nou!!: Felibritge і Víctor Gelu · Veure més »
William Bonaparte-Wyse
El capità William Charles Bonaparte-Wyse (20 de gener 1826 - 3 de desembre 1892) fou un militar i poeta irlandès de llengua occitana.
Nou!!: Felibritge і William Bonaparte-Wyse · Veure més »
Xosé Manoel Núñez Seixas
Xosé Manoel Núñez Seixas (Ourense 1966) és un historiador i intel·lectual gallec.
Nou!!: Felibritge і Xosé Manoel Núñez Seixas · Veure més »
Redirigeix aquí:
Amistat occitanocatalana, Felibre, Felibres, Felibrige, Felibrisme, Félibrige, L'Amistat Occitano-Catalana, L'amistat occitanocatalana, L’Amistat Occitano-Catalana, Taulada, Taulejada.
