Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn
La teva pròpia Uniopèdia amb el teu logotip i domini, a partir de 9,99 USD/mes
Crea el meu Uniopèdia

Tabnit

Índex Tabnit

Tabnit (fenici: 𐤕𐤁𐤍𐤕 tbnt) fou un rei fenici de Sidó del voltant del 490 ae.

Taula de continguts

  1. 15 les relacions: Alfabet fenici, Batalla de Pelúsion, Dinastia XXVI d'Egipte, Edició prínceps, Jeroglífic, Llengua fenícia, Metropolitan Museum of Art, Museu Arqueològic d'Istanbul, Osman Hamdi Bey, Psamètic II, Sais, Saqqara, Sarcòfag d'Alexandre, Sarcòfag d'Eshmunazar II, Sidó.

Alfabet fenici

Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.

Veure Tabnit і Alfabet fenici

Batalla de Pelúsion

La batalla de Pelúsion es va lliurar al 525 aC, a les portes de Pelúsion, en el Baix Egipte.

Veure Tabnit і Batalla de Pelúsion

Dinastia XXVI d'Egipte

"Estàtua cub" de Padishahdedet. Louvre. La dinastia XXVI, també anomenada dinastia saïta pel fet de tenir la seva capital a Sais, va ser l'última dinastia nativa que va governar Egipte abans de la conquesta persa.

Veure Tabnit і Dinastia XXVI d'Egipte

Edició prínceps

Edició prínceps (en llatí editio princeps) és la primera edició impresa d'una obra, immediatament posterior als manuscrits de l'autor i a la còpia per als impressors.

Veure Tabnit і Edició prínceps

Jeroglífic

Jeroglífics en un mur del temple de Kom Ombo Un jeroglífic (paraula composta firmada pels vocables grecs ἱερός, hierós, 'sagrat' i γλύφειν, glúphein, 'cisellar' o 'escriure') és un sistema d'escriptura en el qual els conceptes estan representats mitjançant dibuixos o signes gràfics.

Veure Tabnit і Jeroglífic

Llengua fenícia

La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.

Veure Tabnit і Llengua fenícia

Metropolitan Museum of Art

El Metropolitan Museum of Art, o simplement Met, és un museu d'art de la ciutat de Nova York, i un dels museus d'art més destacats i visitats del món.

Veure Tabnit і Metropolitan Museum of Art

Museu Arqueològic d'Istanbul

El Museu Arqueològic d'Istanbul (en turc: İstanbul Arkeoloji Müzesi, oficialment Müzeleri, 'Museus') és un museu arqueològic situat al districte de Fatih de la ciutat d'Istanbul (Turquia).

Veure Tabnit і Museu Arqueològic d'Istanbul

Osman Hamdi Bey

Osman Hamdi Bey amb la seva filla Nazlı Hamdi (1893-1956).format ref http://www.hurriyet.com.tr/nazli-nin-defterinden-osman-hamdi-26399598 Osman Hamdi Bey (Istanbul, 30 de desembre de 1842 - 24 de febrer de 1910) fou un pintor otomà i fundador del Museu Arqueològic d'Istanbul i de l'Acadèmia de Belles Arts (avui Mimar Sinan Üniversitesi).

Veure Tabnit і Osman Hamdi Bey

Psamètic II

Psamètic II o Neferibra-Psametiko,, va ser fill de Necó II i va haver de regnar uns sis anys, de 595 a 589 aC., com afirmen Sext Juli Africà i Heròdot, encara que Eusebi de Cesàrea narra que Psammutis va regnar disset anys.

Veure Tabnit і Psamètic II

Sais

Sais (antic egipci Zau), actualment Sa al-Hagar, és una ciutat del delta, a Egipte.

Veure Tabnit і Sais

Saqqara

Ruïnes de la piràmide d'Userkaf a Saqqara. Saqqara és una gran necròpolis situada prop de Memfis, al sud del Caire; va estar en ús des de la dinastia I (3050 aC) fins a l'època cristiana (540).

Veure Tabnit і Saqqara

Sarcòfag d'Alexandre

El sarcòfag d'Alexandre és un sarcòfag de pedra que data de finals del i que estava decorat per baixos relleus d'Alexandre el Gran.

Veure Tabnit і Sarcòfag d'Alexandre

Sarcòfag d'Eshmunazar II

El sarcòfag d'Eshmunazar II és el sarcòfag que conté les restes del rei de Sidó Eshmunazar II, famós per una inscripció fenícia.

Veure Tabnit і Sarcòfag d'Eshmunazar II

Sidó

Vista de la ciutat de Sidó Sidó, la moderna Saïda (en fenici צדן, Ṣydwn; en;; en;; en), és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.

Veure Tabnit і Sidó