Taula de continguts
58 les relacions: Absis, Aixot II Erkath, Alexandre el Gran, Alexandre I de Geòrgia, Alfabet georgià, Armènia, Armènia bagràtida, Bagrat IV de Geòrgia, Bagratuní, Baluard, Barataixvili, Basalt, Circumfix, Cròniques georgianes, Cristianisme, Cultura de Kura-Araxes, David Anholin, David IV de Geòrgia, Edat del bronze, Edat mitjana, Eristhavi, Església de Sàmxvilde Síoni, Església tipus sala, Gagik I d'Ani, Geòrgia, Georgià, Imperi Mongol, Imperi Seljúcida, Jahan-Xah, Jordi II de Geòrgia, Jordi III de Geòrgia, Kartli, Kvemo Kartli, Lala Mustafà Paixà, Lesguians, Lleó IV el Khàzar, Màlik-Xah I, Menhir, Minaret, Mtskheta, Nau (arquitectura), Obsidiana, Parnavaz I d'Ibèria, Pentecosta, Qara Qoyunlu, Regne d'Ibèria, Regne de Geòrgia, Reis korikain de Lori, Riu Kura, Rustam Khan Khosrow Mirza, ... Ampliar l'índex (8 més) »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Sàmxvilde і Absis
Aixot II Erkath
Aixot II Erkath (Aixot II el Ferro) fou rei d'Armènia des 914 al 928 o 929.
Veure Sàmxvilde і Aixot II Erkath
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Sàmxvilde і Alexandre el Gran
Alexandre I de Geòrgia
Alexandre I (ალექსანდრე I დიდი) anomenat el gran, fou rei de Geòrgia del 1412 al 1442.
Veure Sàmxvilde і Alexandre I de Geòrgia
Alfabet georgià
La inscripció més antiga en georgià, any 430 dC Lalfabet georgià és utilitzat modernament per a l'escriptura en l'idioma georgià i altres llengües kartvelianes com ara el mingrelià.
Veure Sàmxvilde і Alfabet georgià
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Sàmxvilde і Armènia
Armènia bagràtida
El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.
Veure Sàmxvilde і Armènia bagràtida
Bagrat IV de Geòrgia
Monedes amb l'efígie de Bagrat IV de Geòrgia. Bagrat IV (~1020 - 1072) va ser rei de Geòrgia de l'any 1027 al 1072.
Veure Sàmxvilde і Bagrat IV de Geòrgia
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Veure Sàmxvilde і Bagratuní
Baluard
Fortalesa de Bourtange en Groninga, Països Baixos. Fortalesa en forma pentagonal, mostra 5 bastions, un a cadascun dels seus angles Un dels bastions al castell de Copertino a Itàlia El baluard o bastió és un reducte fortificat que es projecta cap a l'exterior del cos principal d'una fortalesa, situat generalment en els cantons dels murs (anomenats murs de cortina), com punt fort de la defensa contra l'assalt de tropes enemigues.
Veure Sàmxvilde і Baluard
Barataixvili
Barataixvili (georgià: ბარათაშვილი) és una noble família georgiana apareguda a final del com a continuació de la família Kachibadze (ქაჩიბაძე), probablement relacionada amb els Liparits-Orbeliani.
Veure Sàmxvilde і Barataixvili
Basalt
El basalt és una roca ígnia volcànica de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició màfica -rica en silicats de magnesi i ferro (principalment plagiòclasi i piroxens i amb la presència possible d'olivina i foids), i de baix contingut en sílice-; també pot tenir vidre volcànic intersticial.
Veure Sàmxvilde і Basalt
Circumfix
El circumfix és un tipus d'afix discontinu, és a dir, un afix consistent en la inserció de dues parts separades en una paraula.
Veure Sàmxvilde і Circumfix
Cròniques georgianes
Versió de la reina Mariam Dadiani de les ''cròniques georgianes''. Les cròniques georgianes (en georgià: ქართლის ცხოვრება, Kartlis Tskhovreba) és el nom que els historiadors han donat a diversos textos antics que tracten sobre la historia de Geòrgia.
Veure Sàmxvilde і Cròniques georgianes
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Sàmxvilde і Cristianisme
Cultura de Kura-Araxes
Mapa de l'àmbit cultural Kura-Araxes La cultura de Kura-Araxes és el tipus cultural del neolític que es va desenvolupar a bona part de Transcaucàsia entre el 3600 i el 2000 aC, que tradicionalment s'ha considerat com la data del seu final; en alguns llocs podria haver desaparegut ja el 2600 o el 2700 aC.
Veure Sàmxvilde і Cultura de Kura-Araxes
David Anholin
David Anholin (David sense terra) fou el segon rei korikain de Lori o Tashir del 989 al 1048.
Veure Sàmxvilde і David Anholin
David IV de Geòrgia
David IV, conegut com el Constructor (1073 - Tblisi, 24 de gener del 1125), fou rei de Geòrgia del 1089 al 1125.
Veure Sàmxvilde і David IV de Geòrgia
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Veure Sàmxvilde і Edat del bronze
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Sàmxvilde і Edat mitjana
Eristhavi
Eristhavi o Eristavi (en georgià: ერისთავი), traduït literalment: "cap del poble", fou un càrrec georgià creat a finals del, equivalent al de governador provincial.
Veure Sàmxvilde і Eristhavi
Església de Sàmxvilde Síoni
L'església de Sàmxvilde Síoni (en georgià: სამშვილდის სიონი) és una església cristiana medieval en ruïnes i una de les principals característiques arquitectòniques del lloc històric de Samshvilde a la regió sud de Geòrgia de Kvemo Kartli.
Veure Sàmxvilde і Església de Sàmxvilde Síoni
Església tipus sala
Interior de l'església de Sant Wolfgang a Schneeberg, Alemanya, en el qual s'observen les tres naus del temple amb una mateixa alçària. Una església tipus sala o planta de saló, (en alemany hallenkirche) és un tipus de construcció arquitectònica d'esglésies, que es caracteritza pel fet que la seva planta és rectangular i totes les naus que componen l'edificació tenen la mateixa alçària.
Veure Sàmxvilde і Església tipus sala
Gagik I d'Ani
Gagik I fou rei d'Armènia a Ani del 989 al 1020.
Veure Sàmxvilde і Gagik I d'Ani
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Sàmxvilde і Geòrgia
Georgià
El georgià, també anomenat kartvelià (nom derivat de ქართული, kartuli, que és el nom que rep aquesta llengua en georgià), és la llengua oficial de Geòrgia.
Veure Sàmxvilde і Georgià
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Veure Sàmxvilde і Imperi Mongol
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Sàmxvilde і Imperi Seljúcida
Jahan-Xah
Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.
Veure Sàmxvilde і Jahan-Xah
Jordi II de Geòrgia
Jordi II de Geòrgia Jordi II fou rei de Geòrgia del 1072 al 1089.
Veure Sàmxvilde і Jordi II de Geòrgia
Jordi III de Geòrgia
Jordi III (? -27 de març del 1184) fou rei de Geòrgia del 1156 al 1184.
Veure Sàmxvilde і Jordi III de Geòrgia
Kartli
Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.
Veure Sàmxvilde і Kartli
Kvemo Kartli
Kvemo Kartli ქვემო ქართლი) és una regió de Geòrgia i una de les parts en què tradicionalment es divideix el Kartli: el Baix Kartli o Kartli Inferior, que en georgià es diu Kvemo Kartli. Està situat al sud del riu Mtkvari i fins a les planes de Loré.
Veure Sàmxvilde і Kvemo Kartli
Lala Mustafà Paixà
Lala Mustafà Paixà (o Lala Kara Mustafà Paixà) fou un militar, governador i gran visir otomà del, mort el 1580.
Veure Sàmxvilde і Lala Mustafà Paixà
Lesguians
Els lesguians (també anomenats lesgins, lèsgics, lèzgics, lezgs, o lezgians (la paraula kurin per a designar un lesguià o la llengua dels lesguians fou usada pels turcs i russos; el poble en turc s'anomena lezghi en singular i lezghiar en plural; en rus Lezgintsi o Kyurintsi; altres noms: Lezgh o Lezğ i Lezgin) és un grup ètnic que viu a Akhti, Dokuzpara, Kamzukent, Kurekh, Rutul i Magaramkent, sud del Daguestan, i a Kuba, Nukha i Semakha, al nord de l'Azerbaidjan, i que parla el lesguià, una llengua caucàsica.
Veure Sàmxvilde і Lesguians
Lleó IV el Khàzar
Lleó IV el Khàzar (grec: Λέων ὁ Χάζαρος, Léon ho Khàzaros; 25 de gener del 750 – 8 de setembre del 780) fou emperador romà d'Orient entre el 775 i el 780.
Veure Sàmxvilde і Lleó IV el Khàzar
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Veure Sàmxvilde і Màlik-Xah I
Menhir
Menhir a la Bretanya Menhir de Merli (Ribagorça) Un menhir és un monument prehistòric, megalític, que consisteix en una gran pedra de forma allargada, plantada a terra en posició vertical.
Veure Sàmxvilde і Menhir
Minaret
Mesquita a Assuan, Egipte, amb dos minarets. Un minaret (del francès minaret i aquest del turc minare, pres de l'àrab, que significa ‘far’) és un element arquitectònic distintiu de les mesquites islàmiques.
Veure Sàmxvilde і Minaret
Mtskheta
Mtskheta (მცხეთა, pronunciat) és l'antiga capital de Geòrgia en fundar-se el Regne d'Ibèria al.
Veure Sàmxvilde і Mtskheta
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Sàmxvilde і Nau (arquitectura)
Obsidiana
Lobsidiana és una roca ígnia extrusiva pertanyent al grup dels silicats, formada per silicats d'alumini i un gran percentatge (70 % o més) de sílice (diòxid de silici, SiO₂).
Veure Sàmxvilde і Obsidiana
Parnavaz I d'Ibèria
Parnavaz I rei d'Ibèria (ფარნავაზი) va néixer suposadament cap al 325 aC i va morir el 237 aC.
Veure Sàmxvilde і Parnavaz I d'Ibèria
Pentecosta
Giotto a Pàdua. National Gallery a Londres. La Pentecosta (del llatí pentecoste literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia"), Cinquagesma i popularment Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada o segona Pasqua és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del Diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant.
Veure Sàmxvilde і Pentecosta
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Veure Sàmxvilde і Qara Qoyunlu
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Veure Sàmxvilde і Regne d'Ibèria
Regne de Geòrgia
El Regne de Geòrgia (en georgià: საქართველოს სამეფო, Sak’art’velos Samep’o) fou un estat medieval fundat entre el 1008-1010 pel rei Bagrat III, el qual unificà territoris de l'antic Regne d'Ibèria que estaven sota control sassànida i altres petits feus cristians de la zona del Caucas, completant la tasca que el duc de Tao, Gurguèn, s'havia proposat de fer el 975.
Veure Sàmxvilde і Regne de Geòrgia
Reis korikain de Lori
Els reis Korikian de Lori (o reis korikian de Lori) foren una dinastia de reis armenis de la família dels bagràtides, que van regnar al Taixir amb seu principal a Lori, amb títol reial del 982 fins vers el 1280.
Veure Sàmxvilde і Reis korikain de Lori
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Veure Sàmxvilde і Riu Kura
Rustam Khan Khosrow Mirza
Rustam Khan o Rostom Khan, Khosrow Mirza o Rostom de Kartli (1567-17 de novembre 1658) fou un rei de Kartli de la família Bagrationi que va regnar del 1633 al 1658, i rei de Kakhètia del 1648 al.
Veure Sàmxvilde і Rustam Khan Khosrow Mirza
Segle III aC
El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.
Veure Sàmxvilde і Segle III aC
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Veure Sàmxvilde і Sembat I el Màrtir
Simó I de Kartli
Simó I (Sultan Mahmud Khan), nascut el 1537, era el fill gran de Luarsab I de Kartli, i va succeir al pare el 1558 com a rei.
Veure Sàmxvilde і Simó I de Kartli
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Veure Sàmxvilde і Tbilissi
Teimuraz II
Teimuraz II (Tbilissi, 1680 - Sant Petersburg, 8 de gener del 1762) fou rei de Kakhètia del 1732 al 1736 i del 1738 al 1744 i de Kartli del 1744 al 1762.
Veure Sàmxvilde і Teimuraz II
Universitat de Geòrgia
La Universitat de Geòrgia és la institució d'ensenyament superior més gran de l'estat nord-americà de Geòrgia.
Veure Sàmxvilde і Universitat de Geòrgia
Vakhtang V de Kartli
Vakhtang V (Shah Nawaz Khan II) era el fill gran de Bagrat II tercer príncep de Mukhrani i regent de Geòrgia i de la filla de Sidamoni, eristhavi de l'Aragvi.
Veure Sàmxvilde і Vakhtang V de Kartli
Xida Kartli
Xida Kartli (შიდა ქართლი) que significa Kartli Interior és una regió de Geòrgia, situada al nord del Kartli entre el riu Mtkvari i les muntanyes del Caucas.
Veure Sàmxvilde і Xida Kartli
També conegut com Samshvilde.