Accés més ràpid que el navegador!
31 les relacions: Abu Bakr Lawik al-Anuk, Alptegin, Bactriana, Balkh, Balutxistan (regió), Bukharà, Bust (Sistan), Clifford Edmund Bosworth, Enciclopèdia de l'Islam, Gaznèvides, Gazni, Gran Khorasan, Ismaïl ibn Sebüktigin, Kabulistan, Lashkar- i Bazar, Panjab, Peshawar, Piri, Província de Ghur, Riu Kabul, Samànides, Simdjúrides, Sultà, Tukharistan, 942, 977, 979, 988, 992, 995, 997.
Abu Bakr Lawik al-Anuk
Abu Bakr Lawik al-Anuk fou senyor local de Gazni (Zabulistan) vers la meitat del, de la dinastia hindú de xas Shahi.
Nou!!: Sebüktigin і Abu Bakr Lawik al-Anuk · Veure més »
Alptegin
Alptegin (Alp Tigin, Alp Tegin, Alp Takin, paraula turca que vol dir "Príncep heroi") (mort 963) fou el fundador de fet de la dinastia gaznèvida.
Nou!!: Sebüktigin і Alptegin · Veure més »
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Nou!!: Sebüktigin і Bactriana · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Sebüktigin і Balkh · Veure més »
Balutxistan (regió)
Balutxistan és una regió històrica del sud d'Àsia, dividida entre el Pakistan, l'Iran i l'Afganistan.
Nou!!: Sebüktigin і Balutxistan (regió) · Veure més »
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Nou!!: Sebüktigin і Bukharà · Veure més »
Bust (Sistan)
Bust fou una ciutat de Sistan (Sidjistan) avui unes ruïnes al sud de l'Afganistan, a la vora del riu Helmand, prop de la seva confluència amb l'Arghandab.
Nou!!: Sebüktigin і Bust (Sistan) · Veure més »
Clifford Edmund Bosworth
Clifford Edmund Bosworth (Sheffield, Regne Unit, 29 de desembre de 1928, Yeovil, 28 de febrer de 2015) fou un historiador i orientalista britànic, especialitzat en estudis de l'islam.
Nou!!: Sebüktigin і Clifford Edmund Bosworth · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Sebüktigin і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Sebüktigin і Gaznèvides · Veure més »
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Nou!!: Sebüktigin і Gazni · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Sebüktigin і Gran Khorasan · Veure més »
Ismaïl ibn Sebüktigin
Ismaïl ibn Sebüktigin fou sultà de Gazni, fill de Sebüktigin i d'una filla d'Alptegin.
Nou!!: Sebüktigin і Ismaïl ibn Sebüktigin · Veure més »
Kabulistan
Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.
Nou!!: Sebüktigin і Kabulistan · Veure més »
Lashkar- i Bazar
Lashkar- i Bazar són un conjunt de campaments militars, habitacions i palaus reials al sud de l'Afganistan, datats dels segles i; que es troben a la riba esquerra del riu Helmand prop de la confluència amb el riu Argandab.
Nou!!: Sebüktigin і Lashkar- i Bazar · Veure més »
Panjab
Regió del Panjab i les fronteres actuals El Panjab (en panjabi: ਪੰਜਾਬ o پنجاب) és una regió geogràfica i històrica d'Àsia, constituïda per territoris als estats actuals del Pakistan i l'Índia, on formen bàsicament la província pakistanesa del Panjab i l'estat del Panjab, si bé també cal considerar dins la regió algunes zones de l'estat d'Haryana i del d'Himachal Pradesh a l'Índia, i de la província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan, així com territoris del sud de Caixmir.
Nou!!: Sebüktigin і Panjab · Veure més »
Peshawar
Peshawar (hindko پِسور; urdú: پشاور; paixtu: پښور) és una ciutat del Pakistan que al darrer cens (1998) tenia 910.807 habitants (més 68.740 de Peshawar Cantonment i 3.269 de Peshawar University) i una superfície de 86 km²; l'àrea urbana té prop d'un milió i mig d'habitants, a l'entorn d'1.400.000 habitants; la població el 1881 era de 79.982, el 1891 de 54.191 i el 1901 de 95.147 habitants (21.804 als cantonments).
Nou!!: Sebüktigin і Peshawar · Veure més »
Piri
Piri o Piritegin (Piri Takin, Piritagin, Piri Tegin) fou sultà de Gazni vassall dels samànides.
Nou!!: Sebüktigin і Piri · Veure més »
Província de Ghur
Ghur o Ghor, també apareix com a Gur o Gor, en persa Ghowr, és una regió muntanyosa de l'Afganistan on neixen l'Hari Rud, el Murghab i el Farah Rud.
Nou!!: Sebüktigin і Província de Ghur · Veure més »
Riu Kabul
Pont sobre el riu Kabul El riu Kabul, conegut en època clàssica com Cophes, és un riu que creua terres a l'Afganistan i al Pakistan.
Nou!!: Sebüktigin і Riu Kabul · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Sebüktigin і Samànides · Veure més »
Simdjúrides
Els simjúrides foren una dinastia de caps militars i governadors turcs d'origen esclau del Khurasan del, que eren dependents dels samànides de Bukharà.
Nou!!: Sebüktigin і Simdjúrides · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Sebüktigin і Sultà · Veure més »
Tukharistan
Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.
Nou!!: Sebüktigin і Tukharistan · Veure més »
942
El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Sebüktigin і 942 · Veure més »
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Sebüktigin і 977 · Veure més »
979
Sense descripció.
Nou!!: Sebüktigin і 979 · Veure més »
988
;Països Catalans.
Nou!!: Sebüktigin і 988 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Sebüktigin і 992 · Veure més »
995
Sense descripció.
Nou!!: Sebüktigin і 995 · Veure més »
997
Sense descripció.
Nou!!: Sebüktigin і 997 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Abu Mansur Sebuktegin, Sabuk Tegin, Sebuktegin, Sebuktengin, Sebuktigin, Subuk Tagin, Subuk Tegin, Subuk Tigin, Subuktakin, Subuktegin, Subuktekin, Subuktigin.
