Taula de continguts
52 les relacions: Acadèmia de Ciències de Rússia, Antic eslau oriental, Anund Gårdske, Aràbia, Arqueologia, Bagdad, Ciutadella (arquitectura), Constantinoble, Dírham, Dendrocronologia, Edat mitjana, Eirik Håkonsson, Escandinàvia, Eslaus, Finès, Finlandesos, Heimskringla, Iaroslav I de Kíev, Inge el Vell, Ingegerd Olofsdotter de Suècia, Itil, Jarl, Kíiv, Khàzars, Llac Làdoga, Mar Bàltica, Mar Càspia, Monestir, Nóvgorod, Nicolau de Mira, Norrè, Noruega, Oleg de Kíev, Pintura al fresc, Província de Leningrad, Raion, Rúrik, Rússia, República de Nóvgorod, Rus, Rus (poble), Ruta comercial del Volga, Ruta comercial dels varegs als grecs, Saga (literatura), Sant Petersburg, Schlüsselburg, Suècia, Túmul, Tipus de municipis de Rússia, Varegs, ... Ampliar l'índex (2 més) »
Acadèmia de Ciències de Rússia
LAcadèmia de Ciències de Rússia (ARC) (Росси́йская акаде́мия нау́к (РАН) Rossíiskaia akadémia naük) consta de l'Acadèmia nacional de Rússia; una xarxa d'instituts de recerca científica al llarg de la Federació Russa; i unitats addicionals científiques i socials com biblioteques, unitats de publicacions i hospitals.
Veure Stàraia Làdoga і Acadèmia de Ciències de Rússia
Antic eslau oriental
Lantic eslau oriental fou la llengua parlada pels eslaus orientals durant el període comprès entre aproximadament els segles als segles - XIX a la Rus de Kíev i als estats que es va desenvolupar després del col·lapse de la Rus de Kíev.
Veure Stàraia Làdoga і Antic eslau oriental
Anund Gårdske
Anund Gårdske, rei de Suècia aproximadament de 1070 a 1075.
Veure Stàraia Làdoga і Anund Gårdske
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Veure Stàraia Làdoga і Aràbia
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Veure Stàraia Làdoga і Arqueologia
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Stàraia Làdoga і Bagdad
Ciutadella (arquitectura)
Portal de la ciutadella de Roses Una ciutadella és una fortalesa construïda per tal de protegir una ciutat, de vegades amb un castell al mig.
Veure Stàraia Làdoga і Ciutadella (arquitectura)
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Stàraia Làdoga і Constantinoble
Dírham
El dírham (pl.) fou una antiga moneda d'argent musulmana que valia la desena part del dinar d'or.
Veure Stàraia Làdoga і Dírham
Dendrocronologia
Anells de creixement en un teix (''Taxus baccata''). La dendrocronologia (del grec antic δένδρον, dendron, 'arbre', χρόνος, khronos, 'temps' i λογία-, -logia, 'ciència'), és una tècnica que permet la datació (en anys) de restes carbonitzades de fusta i de mostres d'arbres vius a partir de l'anàlisi de creixement dels anells dels arbres.
Veure Stàraia Làdoga і Dendrocronologia
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Stàraia Làdoga і Edat mitjana
Eirik Håkonsson
Divisió de Noruega després de la batalla de Svolder segons la saga Heimskringla Llocs de batalles i incursions d'Eric a Escandinàvia i el Bàltic. Es mostren les fronteres actuals com a referència. Eirik Håkonsson és també conegut com a Eric de Noruega o Eric de Hlathir (960 – 1020), va ser jarl de Lade (l'actual Trøndelag), co-regent de Noruega des de l'any 1000 fins al 1015 junt amb el seu germanastre Sveinn Hákonarson i jarl de Northumbria.
Veure Stàraia Làdoga і Eirik Håkonsson
Escandinàvia
Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.
Veure Stàraia Làdoga і Escandinàvia
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Veure Stàraia Làdoga і Eslaus
Finès
El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.
Veure Stàraia Làdoga і Finès
Finlandesos
Els finlandesos o finesos (en finès, suomalaiset; en suec, finländare; en suec de Finlàndia, finnar 'finlandesos ètnics' i finländare 'ciutadans de Finlàndia') són els nadius, habitants i ciutadans de Finlàndia.
Veure Stàraia Làdoga і Finlandesos
Heimskringla
Una de les pàgines de l'''Heimskringla'' S'anomena Heimskringla (L'orbe del món) un aplec de sagues històriques redactades a Islàndia al voltant dels anys 1225 - 1230 pel polític, historiador, teòric de la literatura i escalda Snorri Sturluson; també és coneguda amb el nom dHistòries dels reis de Noruega (Nóregs konunga sǫgur).
Veure Stàraia Làdoga і Heimskringla
Iaroslav I de Kíev
Iaroslav I el Savi (Yaroslav Mudryi) (Kíev, vers 978 - 20 de febrer de 1054) (també escrit Iaroslau, en eslau oriental: Ярослав Мудрый, en nòrdic antic: Jarizleifr, i de nom cristià: Jordi) va ser Gran Príncep de Nóvgorod i Gran Príncep de Kíev.
Veure Stàraia Làdoga і Iaroslav I de Kíev
Inge el Vell
Inge Stenkilsson (?-v.1105), conegut com a Inge el Vell, va ser rei de Suècia com a Inge I de Suècia durant dues etapes: la primera durant va principis de la dècada de 1080, i la segona des de 1087 fins a la seva mort.
Veure Stàraia Làdoga і Inge el Vell
Ingegerd Olofsdotter de Suècia
La princesa Ingegerd Olofsdotter de Suècia, també coneguda com a Irena, Anna i Santa Anna (1001 - 10 de febrer de 1050), fou una princesa sueca i Gran Princesa de Kiev.
Veure Stàraia Làdoga і Ingegerd Olofsdotter de Suècia
Itil
Mapa Itil (àrab Atil o Atil-Khazaran o Khazaran-Atil) fou la capital del kanat dels khàzars (Kanat Khàzar).
Veure Stàraia Làdoga і Itil
Jarl
Jarl és, en les llengües escandinaves, l'equivalent al títol de comte o de duc (cf. l'anglès «earl»).
Veure Stàraia Làdoga і Jarl
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Veure Stàraia Làdoga і Kíiv
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Veure Stàraia Làdoga і Khàzars
Llac Làdoga
El llac Làdoga (en rus Ла́дожское о́зеро, Làdojskoie ózero, en finès, Laatokka) és un llac d'aigua dolça de Rússia, situat a la República de Carèlia i l'óblast de Leningrad, prop de la frontera amb Finlàndia.
Veure Stàraia Làdoga і Llac Làdoga
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Veure Stàraia Làdoga і Mar Bàltica
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Veure Stàraia Làdoga і Mar Càspia
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Stàraia Làdoga і Monestir
Nóvgorod
Nóvgorod (en rus Новгород, o, més exactament Veliki Nóvgorod, Великий Новгород,, literalment Gran Nóvgorod), és el lloc històric més important del nord-oest de Rússia i la capital de la província de Nóvgorod.
Veure Stàraia Làdoga і Nóvgorod
Nicolau de Mira
Nicolau de Mira (suposadament nascut a Patara de Lícia, actual Turquia, c. 270 - Mira, prop de l'actual Demre, Turquia, 346), també conegut com a Nikolaus a Alemanya i Sinterklaas (versió curta de Sint Nicolaas) a Bèlgica i als Països Baixos, és el nom comú de Nicolau, que hauria viscut durant el a Anatòlia (actualment Turquia).
Veure Stàraia Làdoga і Nicolau de Mira
Norrè
El norrè (o nòrdic antic segons el terme de la germanística avui dia qüestionat)era la llengua germànica parlada pels pobles d’ascendència germànica septentrional (els habitants d'Escandinàvia, Jutlàndia, les illes veïnes i les seves colònies d'ultramar des dels inicis de l'època vikinga fins a l'any 1300 aproximadament).
Veure Stàraia Làdoga і Norrè
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Veure Stàraia Làdoga і Noruega
Oleg de Kíev
El príncep Oleg de Nóvgorod i Kíev Oleg de Nóvgorod o de Kíev, també conegut com a Oleh (eslau antic: Олег; en nòrdic antic: Helgi), fou un príncep vareg, fundador del poderós estat de la Rus de Kíev en unir aquests dominis als seus anteriors de Nóvgorod i traslladar la capital a la ciutat de Kíev.
Veure Stàraia Làdoga і Oleg de Kíev
Pintura al fresc
Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).
Veure Stàraia Làdoga і Pintura al fresc
Província de Leningrad
La província de Leningrad (en rus Ленинградская область) és un subjecte federal de Rússia (óblast) situat al districte federal Nord-occidental.
Veure Stàraia Làdoga і Província de Leningrad
Raion
Un raion (o rayon, en rus райо́н) és un terme emprat a moltes llengües eslaves que deriva del francès rayon, per a designar un tipus d'unitat administrativa en diversos països post-soviètics.
Veure Stàraia Làdoga і Raion
Rúrik
Els varegs a la Rus de Kíev, per Nicholas Roerich (1899) Rúrik o Riúrik (en rus, Рюрик; en nòrdic de l'est Rørik, que significa "famós líder") (h. 830-h. 879) va ser un cap vareg que va guanyar el control del llac Làdoga a 862, va construir l'assentament de Holmgard (Rúrikovo Gorodischer) prop de Nóvgorod, i va fundar la dinastia ruríkida que va governar la Rus de Kíev i després Moscòvia fins al.
Veure Stàraia Làdoga і Rúrik
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Stàraia Làdoga і Rússia
República de Nóvgorod
La República de Nóvgorod (en rus: Новгородская республика; tr.: Novgoródskaia Respublika) fou un extens estat medieval que ocupava territoris de l'actual Rússia, des del mar Bàltic fins als Urals, entre els segles i. La seva capital era la ciutat epònima de Nóvgorod.
Veure Stàraia Làdoga і República de Nóvgorod
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Veure Stàraia Làdoga і Rus
Rus (poble)
Guerrer eslau del llibre Solntsev Els rus (en rus i ucraïnès: русь,; també ros, rhos, del suec: ros, en grec: ρωσ) foren la població històrica del Kaganat Rus i de la Rus de Kíev.
Veure Stàraia Làdoga і Rus (poble)
Ruta comercial del Volga
Mapa que mostra les principals rutes comercials dels varegs: la ruta comercial del Volga (en vermell) i la ruta comercial dels varegs als grecs (en violeta). Es mostren en taronja altres rutes comercials dels segles VIII-XI. A l'edat mitjana, la ruta comercial del Volga connectava Europa del Nord, el nord-oest de Rússia amb la mar Càspia.
Veure Stàraia Làdoga і Ruta comercial del Volga
Ruta comercial dels varegs als grecs
XI. La ruta comercial dels varegs als grecs (Путь «из варяг в греки», Put iz variag v greki) va ser una ruta comercial medieval que unia Escandinàvia, el Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient, que ocasionalment era conegut com a Imperi dels Grecs.
Veure Stàraia Làdoga і Ruta comercial dels varegs als grecs
Saga (literatura)
Es coneix com a sagues un tipus d'obres literàries sorgides en l'Edat Mitjana, normalment entre els segles XII i XIV.
Veure Stàraia Làdoga і Saga (literatura)
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Veure Stàraia Làdoga і Sant Petersburg
Schlüsselburg
Schlüsselburg (Шлиссельбу́рг, transcrit Xlisselburg) és una ciutat de la província de Leningrad, Rússia, situada al cap del riu Nevà al llac Ladoga, a 35 quilòmetres a l'est de Sant Petersburg.
Veure Stàraia Làdoga і Schlüsselburg
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Veure Stàraia Làdoga і Suècia
Túmul
Reconstrucció moderna d'un túmul circular de l'època de bronze a Veldhoven (Països Baixos). Un túmul és un monument funeral fet d'una mota de terra i de pedres amassades damunt una tomba o al lloc on s'havia incinerat un mort.
Veure Stàraia Làdoga і Túmul
Tipus de municipis de Rússia
El sistema de classificació dels tipus d'assentament urbà a Rússia (i de l'antiga Unió Soviètica), així com el d'alguns estats post-soviètics és diferent del sistema d'altres països occidentals.
Veure Stàraia Làdoga і Tipus de municipis de Rússia
Varegs
Els varegs (del nòrdic antic væringjar; en grec, βάραγγοι, βαριάγοι, varangoi, variagoi; en rus i ucraïnès, варяги, varyagi/varyahy) eren vikings de l'actual Suècia, que van anar cap a l'est i el sud a través del que avui és Rússia, Belarús i Ucraïna, principalment en els segles i.
Veure Stàraia Làdoga і Varegs
Vólkhov
Vólkhov (en rus Волхов) és una ciutat industrial a l'Óblast de Leningrad (Rússia), situada a 122 km a l'est de Sant Petersburg, al riu Vólkhov.
Veure Stàraia Làdoga і Vólkhov
Volga
El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.
Veure Stàraia Làdoga і Volga
També conegut com Làdoga la Vella, Stàraya Làdoga.