Taula de continguts
13 les relacions: Astronomia, Autocorrelació, Electró, Energia del punt zero, LIGO, Mecànica quàntica, Moviment brownià, Observatori, Ona gravitacional, Principi d'incertesa de Heisenberg, Punt de contacte quàntic, Soroll de granalla, Transformada de Fourier.
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Soroll quàntic і Astronomia
Autocorrelació
AA dalt: un gràfic d'una sèrie de 100 números aleatoris que oculten la funció sinus. A sota: La funció sinus revelada en un correlograma produït per autocorrelació. Comparació visual de convolució, correlació creuada i autocorrelació.
Veure Soroll quàntic і Autocorrelació
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Soroll quàntic і Electró
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Veure Soroll quàntic і Energia del punt zero
LIGO
Imatge del LIGO Hanford Observatory, a la Reserva Nuclear de Hanford. El LIGO (Laser Interferometer Gravitational-wave Observatory, «Observatori d'ones gravitatòries per interferometria làser») és un observatori astronòmic format per dos interferòmetres situats als estats de Louisiana i Washington (EUA) que té per objectiu la detecció i estudi de les ones gravitatòries.
Veure Soroll quàntic і LIGO
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Soroll quàntic і Mecànica quàntica
Moviment brownià
El moviment brownià és el moviment irregular i aleatori que segueixen petites partícules immerses en un fluid.
Veure Soroll quàntic і Moviment brownià
Observatori
L'Observatori Fabra, el quart en actiu més antic del món, en una imatge de 1907 amb Barcelona als seus peus. El notable edifici és obra de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà. Un observatori és un lloc apropiat per a fer-hi observacions, siguin terrestres o celestes.
Veure Soroll quàntic і Observatori
Ona gravitacional
Representació de l'ona gravitacional generada per dues estrelles de neutrons en òrbita recíproca. En física, les ones gravitacionals són definides com a deformacions de l'espaitemps, creades per l'acceleració d'una massa en aquest, que es propaguen en forma d'ones a la velocitat de la llum.
Veure Soroll quàntic і Ona gravitacional
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Veure Soroll quàntic і Principi d'incertesa de Heisenberg
Punt de contacte quàntic
Un punt de contacte quàntic (en anglès Quantum Point Contact o QPC) és una constricció estreta entre dos regions amples elèctricament conductores, amb una amplada comparable a la longitud d'ona electrònica (de nano a micròmetres).
Veure Soroll quàntic і Punt de contacte quàntic
Soroll de granalla
Fig.1 Simulació de soroll de dispar en fotons, disminueix d'esquerra a dreta i de dalt a baix. Quants menys fotons més gran és el soroll de dispar. El soroll de granalla o soroll de Poisson (en anglès shot noise) és un tipus de soroll que es dona en dispositius electrònics i òptics degut a la natura discreta dels electrons i fotons.
Veure Soroll quàntic і Soroll de granalla
Transformada de Fourier
La transformada de Fourier descompon una funció temporal (un senyal) en les freqüències que la constitueixen.