Taula de continguts
19 les relacions: Agàtocles de Siracusa, Cartago, Ciceró, Claudi Ptolemeu, Colonització grega, Diodor de Sicília, Dionisi el Vell, Imperi Aquemènida, Itinerarium, Magna Grècia, Mòtia, Municipi romà, Palerm, Plini el Vell, Primera Guerra Púnica, Sarraïns, Segona Guerra Púnica, Sicília, Siracusa.
Agàtocles de Siracusa
Agàtocles (Agathŏcles, Ἀγαθοκλῆς) (segles IV i III aC) fou tirà de Siracusa i rei de Sicília.
Veure Solunt і Agàtocles de Siracusa
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Solunt і Cartago
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Solunt і Ciceró
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Solunt і Claudi Ptolemeu
Colonització grega
Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.
Veure Solunt і Colonització grega
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Veure Solunt і Diodor de Sicília
Dionisi el Vell
Dionisi el Vell (Dyonisius; vers 431 aC-367 aC) fou tirà de Siracusa (405-367 aC).
Veure Solunt і Dionisi el Vell
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Solunt і Imperi Aquemènida
Itinerarium
''Tabula Peutingeriana''.Itinerarium (plural: itineraria, que en llatí vol dir Itinerari) és una descripció dels camins de l'Antiga Roma que de vegades tenia forma de gràfic, com era el cas de tot el món conegut plasmat en el Mapa d'Agripa avui desaparegut però del que en queden àmples referències.
Veure Solunt і Itinerarium
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Veure Solunt і Magna Grècia
Mòtia
La posició de Mòtia a la mapa Mòtia va ser una ciutat situada a l'oest de Sicília, entre Drèpanon i Lilibèon, aixecada en una petita illa a 1 km (sis estadis) de la costa a la qual estava unida per un pas artificial, segons Diodor de Sicília.
Veure Solunt і Mòtia
Municipi romà
Un municipi romà (en llatí municipium) era el nom que prenia cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania.
Veure Solunt і Municipi romà
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Veure Solunt і Palerm
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Solunt і Plini el Vell
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Veure Solunt і Primera Guerra Púnica
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Veure Solunt і Sarraïns
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Veure Solunt і Segona Guerra Púnica
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Solunt і Sicília
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Veure Solunt і Siracusa
També conegut com Soluntum, Solus.