Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Antíoc IV, Arca de l'Aliança, Aristocràcia, Èxode, Baal Xem Tov, Call, Canelobre, Càbala, Déu en el judaisme, Deuteronomi, Edat mitjana, Europa de l'Est, Filactèria, Hanukkà, Hanukkiyyà, Hassidisme, Hebreu, Hel·lenització, Home, Judaisme, Judà (fill de Jacob), Judes Macabeu, Maimònides, Menorà, Mezuzà, Mitsvà, Paraixà de la setmana, Polònia, Quipà, Quisleu, Sancta sanctorum, Sàbat, Segona Guerra Mundial, Tal·lit, Talmud, Tsitsit, Xin (lletra), Zeus.
Antíoc IV
Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en llatí Antiochus Epiphanes, en grec Αντίοχος Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (circa 215 aC-163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original era Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Filopàtor. Des del 188 aC va ser ostatge a Roma segons els acords del Tractat d'Apamea, i justament el 175 aC va ser bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri que va ocupar el seu lloc. Seleuc IV va ser assassinat aquell any pel seu ministre Heliodor, que es va proclamar rei. Quan Antíoc va arribar li va ser fàcil amb ajut d'Àtal I de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. Cleòpatra, la germana d'Antíoc, s'havia casat amb Ptolemeu V Epífanes i havia mort, i Antíoc va reclamar les províncies de Celesíria i Palestina que li havia donat com a dot. Els romans, en aquella època feien la guerra a Perseu de Macedònia, i Antíoc va veure una bona oportunitat per atacar Egipte. En quatre campanyes, (171 aC-168 aC), va recuperar les províncies que reclamava i va ocupar totalment Egipte, amb excepció d'Alexandria. Va empresonar al rei, Ptolemeu VI Filomètor però per no alarmar els romans el va alliberar deixant-lo com a rei vassall. Mentrestant, a Alexandria havien proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VIII Evergetes II i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem el 169 aC, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres van ser venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb el cònsol Gai Popil·li Laenes, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra. Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (potser un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit va ser derrotat en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Es va enviar un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) l'any següent (165 aC) i també en va sortir derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Bagasis i Ptolemeu de Commagena es van fer independents.
Nou!!: Simbolisme judaic і Antíoc IV · Veure més »
Arca de l'Aliança
L'Arca introduint-se al Temple LArca de l'Aliança (en hebreu modern: ארון הברית; en hebreu antic: אֲרוֹן הַבְּרִית; transliterat: Aron HaBrit) era un objecte sagrat de la tradició jueva, que apareix a la Bíblia; i és present igualment com objecte sagrat a l'Església Ortodoxa Etíop.
Nou!!: Simbolisme judaic і Arca de l'Aliança · Veure més »
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Nou!!: Simbolisme judaic і Aristocràcia · Veure més »
Èxode
L'Èxode, o Segon de Moisès és el segon llibre de la Torà, i per tant de la Bíblia.
Nou!!: Simbolisme judaic і Èxode · Veure més »
Baal Xem Tov
El rabí Israel Ben Eliezer (en hebreu: ישראל בן אליעזר) fou un rabí jueu que va néixer el 1698, a Okopy, Ucraïna, i va morir el 22 maig de 1760, a Medjíbij, Ucraïna.
Nou!!: Simbolisme judaic і Baal Xem Tov · Veure més »
Call
Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.
Nou!!: Simbolisme judaic і Call · Veure més »
Canelobre
Canelobre jueu de set braços Un canelobre és un utensili destinat a la il·luminació, consistent en un peu o una columna més o menys llarg, de dos braços o més, amb dolles per aguantar dretes altres tantes candeleres.
Nou!!: Simbolisme judaic і Canelobre · Veure més »
Càbala
''Portae Lucis'' ('Portes de la llum'), de Joseph ben Abraham Gikatilla (1248-1305) La càbala (hebreu: קַבָּלָה‎) és la tradició mística del judaisme.
Nou!!: Simbolisme judaic і Càbala · Veure més »
Déu en el judaisme
Déu en el judaisme ha estat concebut de diverses maneres.
Nou!!: Simbolisme judaic і Déu en el judaisme · Veure més »
Deuteronomi
Deuteronomi (del Δευτερονόμιον, Deuteronómion, "segona llei"; hebreu דְּבָרִים, Devārīm, " paraules") és el cinquè llibre de la Torà i per tant de la Bíblia.
Nou!!: Simbolisme judaic і Deuteronomi · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Simbolisme judaic і Edat mitjana · Veure més »
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Nou!!: Simbolisme judaic і Europa de l'Est · Veure més »
Filactèria
Soldat israelià, Asael Lubotzky, pregant amb filactèria Joc de filactèria que inclou el del braç (esquerra) i el del cap La filactèria o filacteri és el nom amb què es denomina a uns petits embolcalls o capsetes de cuir on es troben o guarden passatges de les Escriptures escrits sobre petits rotlles.
Nou!!: Simbolisme judaic і Filactèria · Veure més »
Hanukkà
thumbtime.
Nou!!: Simbolisme judaic і Hanukkà · Veure més »
Hanukkiyyà
''Hanukkiyyà'' (חנוכיה) La hanukkiyyà (en hebreu חַנֻכִּיָּה, pl. hanukkiyyot) és un canelobre de nou braços que s'encén durant els vuit dies de la festa jueva de Hanukkà, consta de vuit braços normals i un d'especial anomenat xamaix.
Nou!!: Simbolisme judaic і Hanukkiyyà · Veure més »
Hassidisme
El hassidisme és el terme utilitzat pels rabins per descriure els jueus que mantenen el nivell més alt d'observança religiosa i acció moral.
Nou!!: Simbolisme judaic і Hassidisme · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Simbolisme judaic і Hebreu · Veure més »
Hel·lenització
Imperi d'Alexandre el Gran cap a 323 aC Lhel·lenització és l'extensió de la civilització grega, especialment durant el període hel·lenístic, a partir de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Simbolisme judaic і Hel·lenització · Veure més »
Home
actual Un home és una persona de sexe masculí de l'espècie humana, especialment quan ja és adult, en contraposició amb un nen.
Nou!!: Simbolisme judaic і Home · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Simbolisme judaic і Judaisme · Veure més »
Judà (fill de Jacob)
Segons el Gènesi, Judà (en hebreu יְהוּדָה בן-יַעֲקֹב Yəhûdāh ben Yahăqōb) era el quart fill del patriarca Jacob i la seva primera esposa Lia.
Nou!!: Simbolisme judaic і Judà (fill de Jacob) · Veure més »
Judes Macabeu
יהודה המכבי Judes Macabeu, també transcrit Judas Macabeu (en hebreu יהודה המכבי o המקבי 'Yehudah HaMakabi') va ser cap dels rebels jueus contra els selèucides a la mort del seu pare Mataties l'any 167 aC.
Nou!!: Simbolisme judaic і Judes Macabeu · Veure més »
Maimònides
Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.».
Nou!!: Simbolisme judaic і Maimònides · Veure més »
Menorà
Quipà i ''' menorà ''' de la col·lecció de Harry S. Truman. Imatge de la Menorà a l'Arc de Titus. Menorá de la Plaça dels Orfes de Jaén, en homenatge a les famílies de la diàspora sefardita. Menorà a la sinagoga Shlomo Ben Adret del call de Barcelona. La Menorà (en hebreu: מנורה) és un canelobre o llum d'oli de set braços, un dels elements rituals del judaisme i així mateix un dels seus símbols més antics; representaria els arbustos en flames que va "veure" Moisès al Mont Sinaí (llibre de l'Èxode, 25).
Nou!!: Simbolisme judaic і Menorà · Veure més »
Mezuzà
Mezuzà clavada a la porta de Jaffa, a Jerusalem, Israel. El pergamí intern de la mezuzà, amb el text de les pregàries del Deuteronomi. Mezuzà de la sinagoga Yojanán Ben-Zakai a Jerusalem. Una mezuzà (en hebreu מזוזה, en plural mezuzot, מזוזות) és un pergamí que porta escrits dos versicles de la Torà; es troba dins d'una capsa o receptacle que es troba adherida al marc dret dels pòrtics de les cases i ciutats.
Nou!!: Simbolisme judaic і Mezuzà · Veure més »
Mitsvà
Mitsvà (מצוה) és una paraula hebrea que significa "manament", el plural de mitsvà és mitsvot.
Nou!!: Simbolisme judaic і Mitsvà · Veure més »
Paraixà de la setmana
Paraixà (en hebreu: פרשת השבוע, Parasha HaShavua), és el nom donat a cadascuna de les 54 parts en les que es divideix la Torà (Pentateuc) en el judaisme, per així facilitar la seva lectura setmanal al llarg d'un cicle anual.
Nou!!: Simbolisme judaic і Paraixà de la setmana · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Simbolisme judaic і Polònia · Veure més »
Quipà
Una quipà La quipà (de l'hebreu qippà: volta, cúpula) és una petita gorra ritual emprada per cobrir parcialment el cap, usada tradicionalment pels homes jueus, i darrerament acceptada també pels corrents no ortodoxos per a ús femení.
Nou!!: Simbolisme judaic і Quipà · Veure més »
Quisleu
Quisleu o kislev és un mes del calendari hebreu que coincideix amb el novembre o el desembre gregorians.
Nou!!: Simbolisme judaic і Quisleu · Veure més »
Sancta sanctorum
'''Sancta sanctorum''' a la capella de San Lorenzo in Palatio de l'església de Salvatore della Scala Santa al complex de la basílica de Sant Joan del Laterà A la religió jueva el sancta sanctorum, de vegades citat com a sanctasantorum, amb el significat de "El Sant dels Sants" o "Santíssim" (en hebreu kodesh ha-kodashim) era el lloc sagrat més important del tabernacle i Temple de Salomó, en el qual s'hi custodiava l'Arca de l'Aliança.
Nou!!: Simbolisme judaic і Sancta sanctorum · Veure més »
Sàbat
El sàbat (en hebreu:, xabat o xabbat. En ídix:, xàbes) és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès.
Nou!!: Simbolisme judaic і Sàbat · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Simbolisme judaic і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Tal·lit
El Tal·lit és un accessori religiós jueu amb forma de mantell, està fet de seda, de llana, o de lli, (però mai de llana amb lli), i té quatre serrells en els seus extrems, aquests serrells són coneguts com a tsitsit (en singular), o tsitsiot (en plural).
Nou!!: Simbolisme judaic і Tal·lit · Veure més »
Talmud
El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.
Nou!!: Simbolisme judaic і Talmud · Veure més »
Tsitsit
''Tsitsit'' Tsitsit (en hebreu: ציצית) són els serrells del tal·lit (xal d'oració) que serveixen per a recordar els manaments d'Adonai.
Nou!!: Simbolisme judaic і Tsitsit · Veure més »
Xin (lletra)
La és la vint-i-unena lletra de molts abjads ('alfabets') semítics, incloent xin 𐤔 en fenici, šīn ܫ en siríac, xin ש en hebreu, xin 𐡔 en arameu, xīn ش en àrab i śäwt ሠ en amhàric.
Nou!!: Simbolisme judaic і Xin (lletra) · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Simbolisme judaic і Zeus · Veure més »
