Accés més ràpid que el navegador!
78 les relacions: Aidac, Alvèrnia, Arle, Arverns, Augustonemetum, Avit, Àlcim Ecdidi Avit, Bellcaire (Gard), Catolicisme, Clarmont d'Alvèrnia, Claudi Claudià, Comte palatí, Constantí (usurpador), Crist, Cristianisme, Elegia, Epitalami, Escriptor, Església Catòlica Romana, Estàtua, Euric, Evangeli segons Joan, Fòrum de Trajà, Flavi Honori, Gàl·lia, Gàl·lia Aquitània, Lió, Llautó, Llista de reis llegendaris de Britània, Lugdúnum, Majorià, Mètrica (poesia), Mecenatge, Narbona, Panegíric, Papini Estaci, Petroni Màxim, Plini el Jove, Prefecte de la ciutat, Prefecte del pretori, Procopi Antemi, Quint Aureli Símmac, Rei Artús, Revolució Francesa, Ricimer, Riothamus, Roma, Sant, Senat Romà, Seu vacant, ..., Sidoni d'Ais, Teodoric II (rei dels visigots), Tolosa de Llenguadoc, Tribú militar, Valentinià III, Viquitexts, Visigots, 1 de gener, 21 d'agost, 408, 431, 432, 439, 443, 449, 451, 452, 455, 456, 460, 461, 465, 467, 468, 472, 474, 481, 5 de novembre. Ampliar l'índex (28 més) »
Aidac
Aidac (en francès, Aydac) és un municipi francès, situat al departament del Puèi Domat i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Aidac · Veure més »
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Alvèrnia · Veure més »
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Arle · Veure més »
Arverns
Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Arverns · Veure més »
Augustonemetum
Augustonemetum era la ciutat principal del poble gal dels arverns.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Augustonemetum · Veure més »
Avit
Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Avit · Veure més »
Àlcim Ecdidi Avit
Àlcim Ecdidi Avit (en llatí Alcimus Ecdidius Avitus, o Alcimus Ecdicius Avitus) va ser un escriptor i bisbe llatí del.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Àlcim Ecdidi Avit · Veure més »
Bellcaire (Gard)
Bellcaire (en occità Bèucaire, en francès Beaucaire) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Bellcaire (Gard) · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Catolicisme · Veure més »
Clarmont d'Alvèrnia
Clarmont d'Alvèrnia (en occità, Clarmont e Montferrand; en francès, Clermont-Ferrand) és una ciutat de França, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, capital del departament del Puèi Domat.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Clarmont d'Alvèrnia · Veure més »
Claudi Claudià
Obres de Claudi Claudià. Claudi Claudià - Claudius Claudianus - (Alexandria, 370 — Roma, 405) va ser un poeta romà de la cort de l'emperador romà Honori.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Claudi Claudià · Veure més »
Comte palatí
Comte palatí (en llatí: Comes palatinus; en alemany: Pfalzgraf) és un títol de noblesa originat al comes romà, que amb la caiguda de l'imperi Romà d'Occident s'adaptà als regnes germànics.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Comte palatí · Veure més »
Constantí (usurpador)
Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí (en llatí Flavius Claudius Constantinus) va ser un general romà que es va proclamar emperador l'any 407 i va exercir fins al 411.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Constantí (usurpador) · Veure més »
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Crist · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Cristianisme · Veure més »
Elegia
L'elegia és un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua que pot ser la mort d'algú estimat, el pas del temps des d'una etapa feliç, la constatació de la vellesa o el mal o la desaparició de qualsevol idea positiva.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Elegia · Veure més »
Epitalami
Epitalami és una tragèdia en un acte, original d'Ambrosi Carrion, estrenada la nit del 27 de novembre de 1912, per la companyia del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans al teatre Espanyol de Barcelona.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Epitalami · Veure més »
Escriptor
Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor o escriptora és una persona que es dedica a la composició literària.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Escriptor · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Església Catòlica Romana · Veure més »
Estàtua
El David de Miquel Àngel. Bust de Miguel de Cervantes Saavedra al costat de l'antiga Presó Real de Sevilla on va estar pres. Una estàtua és una figura escultòrica en tres dimensions que representa una persona o un animal.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Estàtua · Veure més »
Euric
Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Euric · Veure més »
Evangeli segons Joan
L'Evangeli segons Joan és el darrer dels evangelis canònics del Nou Testament de la Bíblia i el que més s'allunya de la versió dels altres tres (anomenats evangelis sinòptics).
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Evangeli segons Joan · Veure més »
Fòrum de Trajà
El Fòrum de Trajà (en llatí Forum Traiani, en italià Foro di Traiano) és cronològicament el darrer dels Fòrums Imperials que foren aixecats a l'antiga Roma.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Fòrum de Trajà · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Flavi Honori · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Gàl·lia · Veure més »
Gàl·lia Aquitània
Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Gàl·lia Aquitània · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Lió · Veure més »
Llautó
El llautó és un aliatge de coure i zinc.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Llautó · Veure més »
Llista de reis llegendaris de Britània
La següent llista dels Reis llegendaris de Britània apareix en el llibre Historia Regum Britanniae escrit pel monjo gal·lès Geoffrey de Monmouth el 1136.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Llista de reis llegendaris de Britània · Veure més »
Lugdúnum
Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Lugdúnum · Veure més »
Majorià
ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Majorià · Veure més »
Mètrica (poesia)
La mètrica, en poesia, és la disciplina que s'ocupa de l'estructura rítmica dels versos i de la seva tècnica de Composició literària.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Mètrica (poesia) · Veure més »
Mecenatge
dèspotes il·lustrats es preaven de protegir arts i lletres, i promoure el progrés científic. Retrat de Sir Endymion Porter, de Van Dyck. Mecenes i artista es representen junts. Rafael) va ser un dels principals mecenes del Renaixement, i en gran manera responsable del canvi de la centralitat cultural de Florència a Roma, a on va atreure artistes de la talla de Miquel Àngel, amb el qual va mantenir una tempestuosa relació. El mecenatge és el patrocini econòmic de la tasca d'una persona o entitat a fi de permetre'ls de desenvolupar la seva obra sense exigir en contrapartida crèdits monetaris immediats.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Mecenatge · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Narbona · Veure més »
Panegíric
Un panegíric és un discurs i un gènere literari al qual s'elogia una persona, antigament l'emperador romà o un alt càrrec imperial.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Panegíric · Veure més »
Papini Estaci
Estaci, Virgili i Dante al costat de les flames de la setena terrassa al purgatori (''Divina comèdia'', Cant 25). Publi Papini Estaci (Publius Papinius Statius), més conegut com a Papini Estaci o, simplement, Estaci, fou un poeta romà nascut a Nàpols vers l'any 45 dC.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Papini Estaci · Veure més »
Petroni Màxim
Petroni Màxim (nom complet en llatí probablement Petronius Anicius Maximus, l'Anicius dubtós, ja que va regnar amb el nom Flavius Petronius Maximus) (vers 396-455) fou emperador romà del 17 de març al 31 de maig del 455.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Petroni Màxim · Veure més »
Plini el Jove
Gai Plini Cecili Segon (en llatí Caius Plinius Caecilius Secundus; Como, 61 – Nicomèdia, 113) va ser un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Plini el Jove · Veure més »
Prefecte de la ciutat
Prefecte de la ciutat o Prefecte urbà (en llatí Praefectus urbi, originàriament Custos urbis) va ser una magistratura regular romana establerta pels reis.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Prefecte de la ciutat · Veure més »
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Prefecte del pretori · Veure més »
Procopi Antemi
Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Procopi Antemi · Veure més »
Quint Aureli Símmac
Quint Aureli Símmac (en Quintus Aurelius Symmachus) va ser un erudit, orador i home d'estat romà que va viure al final del.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Quint Aureli Símmac · Veure més »
Rei Artús
El Rei Artús o Artur fou un líder brità dels segles i, el qual, segons les històries i romanços medievals, encapçalà la defensa de Bretanya (entenent per aquesta denominació tant la continental com la insular) davant dels VI.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Rei Artús · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Revolució Francesa · Veure més »
Ricimer
Flavi Ricimer (Flavius Ricimerus; ? – 18 d'agost de 472) fou un cap bàrbar fill d'un reietó sueu i d'una princesa visigoda, net del rei visigot Vàlia.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Ricimer · Veure més »
Riothamus
Riothamus (també Riothame, Riothime, Riotime) és un personatge del.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Riothamus · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Roma · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Sant · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Senat Romà · Veure més »
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Seu vacant · Veure més »
Sidoni d'Ais
Sidoni d'Ais (Betània, s. I - Ais de Provença, segona meitat del s. I) o Celidoni és un personatge llegendari que, segons la tradició va acompanyar Maria Magdalena en el seu llegendari viatge a la Provença i va ésser el segon bisbe d'Ais. És venerat com a sant per l'Església catòlica. La figura es basa en la d'un personatge del Nou Testament i en la de Sant Sidoni Apol·linar, bisbe de Clarmont. També s'ha identificat amb el llegendari bisbe Restitut de Tricastin.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Sidoni d'Ais · Veure més »
Teodoric II (rei dels visigots)
Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Teodoric II (rei dels visigots) · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tribú militar
Tribú militar (en llatí tribunus militum) era el nom dels oficials comandants de les legions romanes.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Tribú militar · Veure més »
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Valentinià III · Veure més »
Viquitexts
Viquitexts (Wikisource originalment en anglès) és una biblioteca digital en un wiki de texts originals lliures mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Viquitexts · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Sidoni Apol·linar і Visigots · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і 1 de gener · Veure més »
21 d'agost
El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і 21 d'agost · Veure més »
408
Sense descripció.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і 408 · Veure més »
431
Sense descripció.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і 431 · Veure més »
432
Sense descripció.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і 432 · Veure més »
439
El 439 (CDXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і 439 · Veure més »
443
El 443 (CDXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і 443 · Veure més »
449
Sense descripció.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і 449 · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і 451 · Veure més »
452
El 452 (CDLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a les darreries de l'edat antiga.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і 452 · Veure més »
455
Sense descripció.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і 455 · Veure més »
456
El 456 (CDLVI) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і 456 · Veure més »
460
Sense descripció.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і 460 · Veure més »
461
El 461 (CDLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і 461 · Veure més »
465
Sense descripció.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і 465 · Veure més »
467
Sense descripció.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і 467 · Veure més »
468
Sense descripció.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і 468 · Veure més »
472
Sense descripció.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і 472 · Veure més »
474
Sense descripció.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і 474 · Veure més »
481
Sense descripció.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і 481 · Veure més »
5 de novembre
El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sidoni Apol·linar і 5 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Sidoni Apol.linar, Sidoni Apol•linar, Sidoni Apoŀlinar.
