Accés més ràpid que el navegador!
37 les relacions: Aeci, Agrigent, Alipia, Alvèrnia, Aspar (númida), Avit, Còrsega, Egidi, Epifani, Gàl·lia, Gliceri, Gundebald, Imperi Romà d'Occident, Libi Sever, Lleó I el Traci, Llista d'emperadors romans d'Orient, Majorià, Marcià, Milà, Olibri, Procopi Antemi, Ravenna, Sicília, Sueus, Valentinià III, Vàlia, Vàndals, 11 de juliol, 17 d'octubre, 2 d'agost, 456, 457, 461, 465, 467, 472, 8 d'agost.
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Ricimer і Aeci · Veure més »
Agrigent
Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.
Nou!!: Ricimer і Agrigent · Veure més »
Alipia
Alípia (Alypia) va ser una dama romana, filla de l'emperador romà d'Occident Procopi Antemi.
Nou!!: Ricimer і Alipia · Veure més »
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Nou!!: Ricimer і Alvèrnia · Veure més »
Aspar (númida)
Aspar va ser un militar númida al que el rei Jugurta va enviar al regne de Boccus I a Mauretània, per conèixer els propòsits d'aquest rei i veure si estava d'acord amb Sul·la, però no va aconseguir saber què pensava Boccus.
Nou!!: Ricimer і Aspar (númida) · Veure més »
Avit
Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).
Nou!!: Ricimer і Avit · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Ricimer і Còrsega · Veure més »
Egidi
Egidi (Aegidius) fou un comandant romà que va servir inicialment sota l'emperador Marc Mecili Avit i després va ser nomenat mestre dels soldats de la Gàl·lia per l'emperador Majorià (457-461).
Nou!!: Ricimer і Egidi · Veure més »
Epifani
* Epifani d'Alexandria, escriptor grec egipci.
Nou!!: Ricimer і Epifani · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Ricimer і Gàl·lia · Veure més »
Gliceri
Gliceri (en llatí) fou emperador romà (473-474).
Nou!!: Ricimer і Gliceri · Veure més »
Gundebald
Gundebald o Gondebald fou rei de Burgúndia.
Nou!!: Ricimer і Gundebald · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Ricimer і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Libi Sever
Libi Sever (en llatí) fou emperador romà del 461 al 465.
Nou!!: Ricimer і Libi Sever · Veure més »
Lleó I el Traci
Flavi Valeri Lleó més conegut com a Lleó I o Lleó el Traci (Tràcia, 401 – 18 de gener del 474), va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 457 fins a la seva mort.
Nou!!: Ricimer і Lleó I el Traci · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Ricimer і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Majorià
ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.
Nou!!: Ricimer і Majorià · Veure més »
Marcià
Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.
Nou!!: Ricimer і Marcià · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Ricimer і Milà · Veure més »
Olibri
Anici Olibri (en llatí:, en grec) fou un dels emperadors romans d'Occident de l'any 472.
Nou!!: Ricimer і Olibri · Veure més »
Procopi Antemi
Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.
Nou!!: Ricimer і Procopi Antemi · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Ricimer і Ravenna · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Ricimer і Sicília · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Ricimer і Sueus · Veure més »
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Nou!!: Ricimer і Valentinià III · Veure més »
Vàlia
Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.
Nou!!: Ricimer і Vàlia · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Ricimer і Vàndals · Veure més »
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ricimer і 11 de juliol · Veure més »
17 d'octubre
El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ricimer і 17 d'octubre · Veure més »
2 d'agost
El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ricimer і 2 d'agost · Veure més »
456
El 456 (CDLVI) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ricimer і 456 · Veure més »
457
Sense descripció.
Nou!!: Ricimer і 457 · Veure més »
461
El 461 (CDLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ricimer і 461 · Veure més »
465
Sense descripció.
Nou!!: Ricimer і 465 · Veure més »
467
Sense descripció.
Nou!!: Ricimer і 467 · Veure més »
472
Sense descripció.
Nou!!: Ricimer і 472 · Veure més »
8 d'agost
El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ricimer і 8 d'agost · Veure més »
