Taula de continguts
30 les relacions: Alfabet grec, Antares (estrella), Any llum, Àrab, Constel·lació, Constel·lació de l'Escorpió, Estel, Estrella de neutrons, Estrella múltiple, Estrella subgegant, Estrella T Tauri, Estrella variable polsant, Excentricitat, Hipparcos, Kelvin, Lambda, Magnitud aparent, Massa solar, Minut d'arc, Nana blanca, Nomenclatura de Bayer, Període orbital, Radi solar, Satèl·lit artificial, Seqüència principal, SIMBAD, Terra, Tipus espectral, Unitat astronòmica, Variable Beta Cephei.
- Escorpió
- Nanes blanques
- Variables Beta Cephei
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Veure Shaula і Alfabet grec
Antares (estrella)
Antares (α Scorpii) és el quinzè estel més brillant del cel nocturn i l'objecte més brillant de la constel·lació de l'Escorpió; juntament amb Aldebaran, Spica i Regulus és un dels quatre estels més brillants situats a prop de l'eclíptica.
Veure Shaula і Antares (estrella)
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Shaula і Any llum
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Veure Shaula і Àrab
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Veure Shaula і Constel·lació
Constel·lació de l'Escorpió
L'Escorpió o Escorpí (Scorpius), és una de les 88 constel·lacions definides per la Unió Astronòmica Internacional.
Veure Shaula і Constel·lació de l'Escorpió
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Shaula і Estel
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Veure Shaula і Estrella de neutrons
Estrella múltiple
Una imatge artística de l'òrbita de HD 188753, un sistema estel·lar triple Una estrella múltiple és un sistema estel·lar que té tres o més estrelles que pareixen estar, vistes des de la Terra, molt a prop una de l'altra.
Veure Shaula і Estrella múltiple
Estrella subgegant
Una estrella subgegant és una classe d'estrelles que són més brillants que el que és normal en el cas de les estrelles nanes de la seqüència principal de la mateixa classe espectral, però no tan brillants com les estrelles gegants.
Veure Shaula і Estrella subgegant
Estrella T Tauri
'''Estrella T Tauri''' amb un disc circumestel·lar (representació artística) Les estrelles T Tauri, o estels T Tauri, són un tipus d'estrelles variables irregulars anomenades a partir de l'objecte prototípic del grup, en aquest cas, l'estrella T Tauri.
Veure Shaula і Estrella T Tauri
Estrella variable polsant
Es diu estel variable polsant a un tipus d'estel variable intrínsec la lluminositat del qual, temperatura superficial i espectre canvien a causa d'una expansió i contracció periòdica de les capes exteriors de l'estel.
Veure Shaula і Estrella variable polsant
Excentricitat
En matemàtiques, l'excentricitat és un paràmetre associat a totes les seccions còniques.
Veure Shaula і Excentricitat
Hipparcos
Hipparcos (High Precision Parallax Collecting Satellite), abreviat HIP, va ser un satèl·lit astromètric llançat per l'Agència Espacial Europea (ESA) i dedicat a mesurar el paral·laxi i els moviments propis de més de 2,5 milions d'estrelles a menys de 150 pc de la Terra.
Veure Shaula і Hipparcos
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure Shaula і Kelvin
Lambda
La lambda és l'onzena lletra de l'alfabet grec.
Veure Shaula і Lambda
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure Shaula і Magnitud aparent
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Veure Shaula і Massa solar
Minut d'arc
Un minut d'arc és una unitat de mesura angular que equival a una seixantena part d'un grau.
Veure Shaula і Minut d'arc
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Veure Shaula і Nana blanca
Nomenclatura de Bayer
La nomenclatura de Bayer és un sistema de designació d'estrelles introduït per l'astrònom Johann Bayer en el seu atlas estel·lar Uranometria (1603).
Veure Shaula і Nomenclatura de Bayer
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Veure Shaula і Període orbital
Radi solar
El radi solar és una unitat de longitud emprada en astronomia i astrofísica per a mesurar comparativament el radi de les estrelles i d'altres objectes astronòmics de grans dimensions.
Veure Shaula і Radi solar
Satèl·lit artificial
Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'ésser humà i llançat a l'espai que amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.
Veure Shaula і Satèl·lit artificial
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Veure Shaula і Seqüència principal
SIMBAD
SIMBAD (the Set of Identifications, Measurements, and Bibliography for Astronomical Data) és una base de dades astronòmica d'objectes situats fora del sistema solar.
Veure Shaula і SIMBAD
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Shaula і Terra
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Veure Shaula і Tipus espectral
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Veure Shaula і Unitat astronòmica
Variable Beta Cephei
Els estels variables Beta Cephei són un tipus d'estels variables que presenten variacions en la seva lluentor a causa de pulsacions en la superfície de l'estel.
Veure Shaula і Variable Beta Cephei
Vegeu també
Escorpió
- Òmicron de l'Escorpió
- 18 de l'Escorpió
- Antares (estrella)
- Associació estel·lar d'Escorpió-Centaure
- Beta de l'Escorpió
- Cúmul de Ptolemeu
- Cúmul de la Papallona
- Constel·lació de l'Escorpió
- Delta de l'Escorpió
- Eta de l'Escorpió
- G de l'Escorpió
- Gliese 667
- Gliese 667 Cb
- Gliese 667 Cc
- Graffias
- HIP 79431
- IRAS 17163-3907
- K de l'Escorpió
- Kappa de l'Escorpió
- Llista d'estrelles de l'Escorpió
- Messier 4
- Messier 80
- Mi1 de l'Escorpió
- OGLE-2005-BLG-390 L b
- PSR B1620-26
- PSR B1620-26 b
- Paikauhale
- Pi de l'Escorpió
- Pismis 24-1
- Rho de l'Escorpió
- SN 393
- Scorpius X-1
- Shaula
- Sigma de l'Escorpió
- Theta de l'Escorpió
- WASP-17
- WASP-17b
- Zeta1 de l'Escorpió
Nanes blanques
- Èpsilon2 de l'Altar
- 14 del Cotxer
- 40 d'Eridà
- AE d'Aquari
- AG del Dragó
- AM dels Llebrers
- AN de l'Ossa Major
- BB de l'Orada
- Binària simbiòtica
- CE de la Grua
- Col·lapse gravitatori
- DP del Lleó
- Estrella de Van Maanen
- Estrella predegenerada
- HD 100623
- IK del Pegàs
- KOI-256
- Kaus Medius
- Límit de Chandrasekhar
- NN Serpentis
- Nana blanca
- Nana negra
- PSR B1620-26
- Proció
- Sírius
- Shaula
- WD 0145+234
- WD 0806-661
- WD 1145+017
- Zeta de Capricorn
- Zeta del Cigne
Variables Beta Cephei
- Èpsilon de Perseu
- Èpsilon del Centaure
- 15 del Ca Major
- 19 de l'Unicorn
- Alfa de Brúixola
- Alfa de la Mosca
- Alfa del Llop
- Alfirk
- Algenib
- DD del Llangardaix
- Delta del Llop
- Eta de l'Hidra Femella
- Hadar
- Imai
- Iota Canis Majoris
- J del Centaure
- Kappa de l'Escorpió
- Ksi1 Canis Majoris
- Mèrope (estrella)
- Mimosa (estel)
- Murzim
- NW de la Popa
- Ni del Centaure
- Shaula
- Sigma de l'Escorpió
- Spica
- Theta del Serpentari
- Variable Beta Cephei
- Zeta del Serpentari